Roque Martínez Izquierdo, de canterer a ceramista

Artista de la ceràmica avantguardista, Roque Martínez Izquierdo naix l’any 1964 a la vila d’Agost. Pertany a una família de canterers per la que transcorren quatre generacions dins l’ofici. Desde xiquet acompanya son pare a la fàbrica on passa l’estiu jugant i ajudant amb 6 o 7 anys en el que pot fer a la seua edat, coneixent així totes les tasques de l’ofici.

P: Com sorgeix el primer contacte amb l’ofici?

R: Amb 6 o 7 anys anava a la fàbrica, on podia veure i participar en les tasques d’un ofici molt tradicional, on primava el fet d’acabar la «tarea», produir el nombre establit de peces per dia depenent del grandària d’aquestes.

P: Al temps que començares, hi havien molts canterers a la localitat?

R: Moltes més fàbriques que a l’actualitat estaven en funcionament, entron a 30 front les 9 actuals, i en cada fàbrica i havien molts empleats. Per exemple, en aquesta hi treballaven bora deu persones i hui sols estic jo.

P: En un primer moment, quin enfocament dones a les teues obres?

R: Aprenc l’ofici fent la ceràmica tradicional.

P: Quin fet marca el canvi en l’orientació de la teua carrera com a canterer?

R: Veig que la ceràmica no es sols el «botijó», coneix altres tipus de ceràmica i material que no son el fang d’Agost. Comence a fer un tipus de peça diferent de forma autodidacta en el temps lliure, després de la «tarea».

P: Continues fent ceràmica tradicional?

R: No. Vora l’any 90 introdueix un altre tipus de ceràmica, barrejant-la amb la producció tradicional, fins que l’any 99 talle amb aquesta per a dedicar-me a la ceràmica d’autor.

P: A nivell d’art, es pot dir que la ceràmica es situa al mateix escaló que altres com la pintura?

R: No. La ceràmica sempre s’ha considerat un art menor o suntuari, perquè no hi ha cultura ceràmica a Espanya, on aquesta sols es veu de forma utilitària, per a posar flors, per a beure,…

Molta gent pregunta: «Y esto, ¿para qué sirve?», al que responc: «Para lo mismo que un cuadro, para disfrutarlo».

P: Quantes fires o exposicions sobre ceràmica hi han aproximadament a nivell nacional?

R: A recinte tancat sols conec CERCO, una fira internacional de ceràmica contemporània. Les altres fires son al carrer on es pot trobar una ceràmica més comercial, enfocada a la venta, demés de ceràmica de molta qualitat.

P: Hi participes?

R: En algunes si. Ha participat en CERCO en 5 ocasions, perquè la meua obra es menys comercial, però al llarg del any assisteix i participe a dos o tres fires, també fent fires internacionals com Argillá, a Faenza, Itàlia, on participen ceramistes de tota Europa baix la prèvia selecció d’un jurat, com totes les fires.

P: Et dediques en exclusiva a la ceràmica?

R: Si, dins del camp de la ceràmica desenvolupe cursos i col·laboracions amb pintors, escultors,…

P: Com creador al mon de l’art, existeix una relació sostenible entre art i comercialitat?

R: Prou difícil de contestar. La avantguarda no es comercial, perquè no tot el mon entén el que el artista vol expressar amb la seua obra.

P: En quin projecte treballes actualment?

R: Prepare una sèrie de peces per investigar acabats diferents dins la mateixa línia de fumats, cuites amb fum.

P: Amb una conjuntura econòmica com l’actual, hi queda lloc per al mercat de l’art?

R: No, queda lloc per a la barra de pa. L’art es un article per a alimentar cultura i esperit, i actualment existeixen altres prioritats, per desgràcia per als artistes.

Mes informació a la pàgina web del artista: www.ceramicaroque.com

Autor: Camilo Piñol