Manolo Granado: «No entenc l’art sense un exercici constant d’investigació»

Manolo Granado va nàixer a Ibi en 1969, però actualment viu al poble de Banyeres de Mariola. La seua passió per l’art va començar a una edat molt temprana i la seua formació com a artista ha sigut bàsicament autodidacta, completada amb diferents tallers vinculats al món del gravat.

Aquest artista plàstic i gravador no entén l’art sense un exercici constant d’investigació, de busca i d’experimentació, és a dir, eixe difícil viatge que et condueix a la creativitat. Steven Kotler la definia com l’acte de fabricar qualsevol cosa del no-res.

Per a ell, en aquest procés succeeix alguna cosa rellevant i extraordinària que li interessa especialment. Es refereix a eixa fase germinal i transitòria, eixe espai de lucidesa on es forma la idea i es torna efímera en el moment en què tractes donar-li forma i significat. És l’origen, la base, el concepte d’una futura obra, eixa purna innata en alguns artistes, més lenta i laboriosa en altres.

A més, tota la seua obra es troba tant en institucions públiques com en privades, i el seu últim projecte és la creació d’un espai d’expressió artística: Taller «la Estampa», en el que realitza activitats relacionades amb les arts plàstiques i el món del gravat.

Pregunta: Com va decidir començar en el món de l’art? Va començar molt jove?                                                                                                            
Resposta: D’això fa ja molts anys. En realitat això no es decideix, a poc a poc et vas inclinant per alguna cosa, com per exemple els que s’inclinen per l’esport. Seria sobre els vuit o nou anys quan vaig començar a fer dibuixos. Recorde que en l’escola, allí a Ibi, es veia des de la finestra l’ermita i jo la dibuixava. A més, açò ho comentava aquest estiu amb uns amics que feia anys, almenys 30, que no ens veiem.

P: Com definiria l’estil de les seues pintures?                                           

          
R: Pues m’ha costat prou encara que no ho definiria, perquè jo sempre he fet un poc entre la figura i l’abstracció, mai he fet una abstracció total, ni una figura total. I ara, és més la tècnica que l’estil, que estic treballant amb collage amb gravat…

P: Considera que es difícil el món de l’art? En quin lloc creu que està?                                                                                                                                         
R: Molt difícil, molt complicat, més que difícil, complicat. Perquè has de saber, a part de tenir una formació i de moure’t, un poc del tema del màrqueting. Perquè per a un artista d’un nivell alt o una firma, açò no li preocupa ja que té el seu propi valor, però per als que estem més avall s’ha de saber un poc tot, i això és el que complica.

P: De quina manera creu que ha evolucionat durant el seu trajecte professional?                                                                                  
R: Ha evolucionat jo crec que en lo conceptual de l’art. O siga, quan comences pareix que un tema o una idea que vols fer, la plasmes com la estàs pensant, però quan vas madurant el que fas és buscar el concepte. Que no tens per què veure-ho i dir, açò és el que ha volgut dir l’artista, sinó que has de veure un poc el transformer de l’obra per a haver arribat ací.

P: Es pot viure de la pintura?                                                                                                                                                   
R: Si es pot, però és molt difícil i tenen molt a veure moltes coses. Com la formació de l’artista o el lloc en què estàs ubicat, ja que no és el mateix estar en un poblet molt amagat, que en la capital. Perquè en la capital tens més contactes, més galeries… A més hi ha molts factors, com per exemple que tingues gent que sàpiga valorar el teu treball, recolzant-te cap a on pots enfocar les teues coses.
Potser hi ha galeries que et diuen: Este estil no és el que nosaltres oferim… També abans les galeries buscaven molt que destacares, que feres alguna cosa diferent, però ara tenen una línia, ja que hi ha algunes que són molt figuratives i que tenen un tipus de públic, com col·leccionistes o interioristes, gent que si ho podria vendre.
Hi ha gent molt bona que no arriba i hi ha gent que no és tan bona i potser està en unes quantes galeries, que pot ser tinguen un factor sort que els fa arribar. També hi ha gent que guanya concursos i que és molt bona però no es dedica ni a això.
A més hi ha molta competència, això sí que quan jo començava pareixia que fórem quatre “bitxos raros” que ens agrada, però en realitat li dónes una patada a una pedra i ixen 40 artistes. En veritat hi ha molta competència, perquè a més ja està tot inventat. Si que hi ha artistes que abans sí que eren molt bons, artistes que dominaven molt el dibuix, però ara els pintors experimenten molt amb la tècnica. Aquesta tècnica la pots aconseguir fent proves amb diversos materials obtenint resultats diferents dels altres, i ho traus per la tècnica perquè pel dibuix és molt difícil fer alguna cosa diferent, ja que està tot inventat.

P: Quins materials sol utilitzar?                                                                                                                                            
R: Ara, l’últim que estic fent és el collage. El què jo treballe són els papers, però també treballe amb cordes. Els papers que puc utilitzar són el vegetal, o els mateixos papers que utilitze per al gravat. El que faig és donar-li color, treballar-los amb tinta xinesa, retallar-los, pegar-los…També qualsevol paper que em trobe pel carrer i pense que em pot servir, el guarde i potser ho utilitze. I en els quadres normalment treballe amb acrílic o siga pintura.

P: Què és el que més destaca de les seues exposicions?                                              
R: El que sí que intente sempre, que és difícil, és que hi haja coherència, per així que no es veja una exposició d’un pintor, en la qual els quadres pareguen de diferents artistes. Que encara que treballe el gravat, que és el que més em costa a mi quan faig una exposició, el collage o una pintura, sí que intente que tots tinguen una coherència.

P: I a més, a quins llocs sol exposar més?                                                                                                                                     
R: Home per desgràcia, ací en la comarca. Perquè és més econòmic si ho tens prop que anar-te’n fora, perquè com no treballes amb una galeria…si treballes amb una, tu manes l’obra i ells s’encarreguen. Però sempre que ho faces tu, tu has de moure’t, tu has de portar l’obra…quan més lluny estiga, més despeses.
De forma individual en els llocs que he exposat ha sigut en l’Hotel Borja de Gandia, Espai Cultural Casamayor d’Alacant i en la Sala Arpella Espai d’art en Mur; així com a Ibi, Cocentaina, Alcoi, Banyeres, Albaida, Ontinyent , Xàtiva, etc.

P: Com ha sigut tota la seua trajectòria?                                                                                                                                     
R: La veritat que conte amb més de 60 exposicions col·lectives. La primera va ser l’any 1990 en la casa de cultura de Banyeres i també en la I Mostra d’intervencions artístiques al carrer a Agres. Vaig ser seleccionat l’any 2002 en el Certamen de Pintura “Universidad Miguel Hernández-Iberdrola” d’Elx i també vaig ser seleccionat en el 2006 en el V Certamen Nacional de Pintura “Miradas” de la Fundació Jorge Alió. En el 2008 vaig quedar finalista en la Biennal Eusebio Sempere d’Onil. En 2011 la meua obra va entrar a formar part de la selecció del Certamen Internacional de Minicuadros Hosts del Cadi d’Elda. A més en 2015 vaig ser seleccionat en la XIII Biennal Internacional de Gravat Josep de Ribera, de Xàtiva i en el XII Premi de Gravat ATLANT de A Corunya. Com també en 2016 vaig ser seleccionat en la V Biennal Internacional de Gravat de Valladolid. Vaig participar en 2010 en l’Exposició “Artistes pels drets humans” en la sala de l’Associació d’Amics de la Unesco d’Alcoi. També ho vaig fer en el 2011 en FAIM (Fira d’Art Independent de Madrid) . Vaig col·laborar en l’exposició col·lectiva en el Centre Municipal de les Arts d’Alacant. També vaig intervenir amb la galeria EKA&MOOR de Madrid. A més vaig cooperar amb el Llibre d’Artista en l’exposició “Soñar en Soñar”. Art als balcons “Pintan paraules” en la població de Bocairent.

P: És complicat que un quadre siga comprat? Com definiria les persones que compren les seues obres?                                                                                                                                                                                              
R: És complicat donar amb la persona. És el que parlàvem abans, ací tu pots exposar i fer una exposició molt “xula”, però si la gent que compra (que és molt poca) no passa per l’exposició, sí que és difícil vendre.
En una exposició és trist que la gent, la cultura de comprar art no la tinga. Compren qualsevol cosa menys un quadre. Després hi ha gent que sí que li agrada col·leccionar o comprar obres xicotetes i que no siguen molt cares, sempre que no sigues una firma, ja que 300 o 400 te’ls gastes (si eres una firma) , però hi ha molt poca gent així. Hi ha tot tipus de compradors, però perquè t’agrade una obra tens que tenir, sobre tot, sensibilitat.

P: Respecte al “Taller la Estampa”, per què va decidir crear-lo?                                                                        

R: Per a mi era una idea de fa molts anys fer alguna cosa així (que el que hi ha ara, no és el que a mi m’agradaria del tot) . Però sí que ho havia pensat moltes vegades el tindre un local on fer classe, però que no fóra una acadèmia de dibuix com a Alcoi, Villena…sinó que fóra diferent. Per exemple, s’inclou el gravat, que ja fa que siga un poc diferent. A més, jo tracte de donar les classes diferents dels altres perquè em base en l’experiència i en provar moltes coses noves. En part és perquè com sóc autodidacta, que no sóc professor ni estic titulat perquè segurament done les classes diferents. També el “Taller La estampa” m’agradaria que abastira més del que abasteix. La idea principal era tindre més activitats relacionades amb la cultura que l’art només o mesclar unes coses amb altres com per exemple un músic.

P: Quines són les activitats que es sol fer en aquest taller?                                                                                                 
R: Ara en general són les arts plàstiques, el que anem fent és anar tocant tècniques. Ací depèn molt de la gent que ve, si que és veritat que la majoria ha fet poc, gent que li ha cridat l’atenció però que mai ha dibuixat, llavors has de començar des de la base. Enguany vull que comencem amb la pintura a l’oli que és el més difícil, però jo l’he proposat a gent que ve ja des del principi, des de fa 3 anys. Esta gent que ja ha anat tocant un poc el carbonet, el collage, l’aquarel·la…ja és hora que comence amb la pintura a l’oli.

P: Quin tipus de persones acudeixen al taller?                                                                                                                       
R: Això que comentava, per exemple enguany sí que ha vingut gent que quan jo vaig començar a pintar ací, fa molts anys, en la Malena, anava a classes de pintura en mi quan jo era una criatura amb 13 o 14 anys. Aquesta gent que era major que jo, ara està venint ací.
També com xiquets que he tingut en extraescolars, ara vénen al taller. A vegades sí que ha vingut algun xiquet que després s’ha dedicat a açò, com per exemple a belles arts i jo els he tingut de xicotets, llavors això et dóna un poc de satisfacció i dius pot ser amb alguna cosa hauré ajudat jo.

P: A part de realitzar el Taller a Banyeres de Mariola, en quins llocs es realitza també?                                         
R: Home pues tallers de gravat si que hem fet a Alcoi, a Bocairent, a Beneixama, a Ibi, a Caudete, en el Museu de Paper d’ací de Banyeres…Hem fet tallers per a adults, quasi tots de gravat, però també per a xiquets com per exemple a Beneixama que era de graffiti o el d’art de teràpia que vam fer ací. I a més hem realitzat, durant tres anys seguits, tallers alternatius en Nadal y murals a l’aire lliure per a discapacitats ací en Banyeres. Aquests tenen com objectiu que siguen terapèutics per a ells.

P: Com descriuries el teu treball diari?                                                                                                                                
R: (Es riu) Un caos, perquè com ara faig coses que no tenen res a veure. Hi ha moltes vegades que et veus obligat a fer això. Però sí que hi ha hagut temporades que he estat plenament dedicat. El que passa és que jo feia pintura comercial, pintures en sèrie, quadres iguals per a empreses que es dediquen a emmarcar i vendre quadres.
Quan més treballes com un artista de veritat és quan estàs preparant una exposició. Com per exemple amb l’exposició d’Alcoi, que he estat més d’un any preparant-la, llavors vas combinant, fent gravats, quadres…i sense adonar-me compte em vaig anar ficant en el tema del collage en molts quadres i la veritat és que m’he anat ficant en eixe món. Jo havia fet coses però no tantes.

P: Quina és la última exposició que ha realitzat?                                                                                                                     
R: L’última va ser eixa d’Alcoi, que va ser en la Fundació Mútua Llevant d’Alcoi que coincidia amb una altra que tenia que fer a Bocairent, i al final es va fer col·laboració entre la Regidoria de Cultura de Bocairent i la Mútua. Va estar bé per que va ser entre una empresa privada i una pública.