Josep Albinyana: «El problema o la dificultat del paper és el cost»

Pep Albinyana (l’Olleria, 1962) escriu al bloc Gàlim des de fa deu anys. Va ser un dels primers que va començar a fer apuntaments a +VilaWeb, però el bloc només és una part de la seva vinculació amb el ciberdiari: en Pep és el responsable de l’edició local de VilaWeb  Ontinyent. Malgrat no tindre formació universitaria relacionada amb el periodisme, ha sabut portar endavant la seua secció gràcies a la seua pròpia experiència i a l’empenta dels companys i col.laboradors.

PREGUNTA: Abans de començar, ens agradaria saber quina és la seua formació acadèmica i si ha trobat dificultats a l’hora de desenvolupar la tasca de periodista.

RESPOSTA: Jo vaig estudiar fins a C.O.U., no tinc més formació acadèmica reglada. Després vaig fer també Formació Professional per altres motius i la relació amb el periodisme va vindre una miqueta de rebot per què no ho tenia previst de cap manera, simplement quan va començar el diari VilaWeb van esdevindre les primeres edicions locals: una de les primeres va ser la d’Alacant. I uns amics d’ací de la comarca que si que tenien  una certa relació amb el periodisme són els que em van comentar, com que jo tenia amistat amb Vicent i Assumpció, de parlar amb ells per tal de montar l’edició local d’Oontinyent. Vam estar parlant-ho, la vam montar i  després poquet a poquet, jo vaig anar involucrant-me en aixó i pràcticament ara sóc jo l’ únic responsable.

P: Per què el nom de «Gàlim» al seu blog i com li va sorgir l’idea de començar a escriure-lo?

R: El nom? Va ser una cosa molt extranya. Quan van pensar de posar en marxa els blocs ara fa 10 anys, això era una cosa molt nova en aquell moment, com que tenia amistat en Vicent, em va dir: «Mira, ara et faràs càrrec d’uns dels blocs». Un dia em va telefonar i em va dir: «Fes açó, fes alló i alló i posa-li un nom», em va vindre al cap eixe nom perquè és el nom d’una partida del poble de l’Olleria propet d’on jo estava en eixe moment i s’ha quedat així.

P: Creu que han canviat els temes dels quals es parla als blocs?

R: Més que canviar els temes dels que es parla als blocs, ha canviat prou la manera d’escriure. Encara que si hi ha gent que té unes temàtiques més o menys bàsiques, continua escrivint sobre eixos temes, la qüestió es que com que va començar fa 6 anys a ara és molt diferent la manera de poder-los utilizar, és la manera d’escriure el que ha canviat. El que escriu sobre cinema o sobre historia, continua escrivint sobre això; el que passa es que l’aparició de l’opció de possar videos, possar música, sobretot la qüestió del Facebook i tot aixó fa que la gent utilitze diferents ferramentes però les temàtiques són les mateixes. Jo si que crec que ha canvit bastant és l’ús que se’n fa quant a la quantitat, és a dir, la gent abans només tenia el bloc i escrivia allí i ja està, pero ara alomillor utilitzes el bloc per a una serie de coses, per a coses més senzilles o més urgents o més ràpides utilitzes el Twitter o el Facebook. S’ha diversificat els tipus d’ús, lés temàtiques m’imagine que si algu té una temàtica concreta continua fent us del blog amb ixa temática.

P: Ja fa 18 anys que es responsable de l’edició local de VilaWeb d’Ontinyent, com va sorgir l’iniciativa?

R: Gent d’ací de la comarca (La Vall d’Albaida) que estava relacionada en la revista Crónica i també feien algunes coses en l’edició en paper de El  Levante, en aquell moment era una cosa molt novedosa lo dels diàris en internet i vam proposar de fer ixa edició local. I m’ho van comentar a mi per què teniem relació personal. Evidentment, després l’evolució ha sigut una cosa espectacular.

P: Com ha evolucionat VilaWeb des dels seus inicis?

R: Pues compta que quan vam começar les primeres notícies fa 18 anys, en aquell moment molt poca gent tenia internet per a llegir-les. És igual com el correu electrònic, a qui li enviaves un correu si no tenia ningú? (riu). Era una cosa molt puntual, hi havia molt poca audiencia i resò, evidentment, per què ningú sabia que existien. Ja no era que la gent ho llegira, es que la gent no sabia ni que existia aixó. Després si, després poquet a poquet a mesura que l’ús d’internet s’ha anat generalitzant es van notar algunes coses molt curioses com a través d’estadístiques es podía veure aquesta generalitació. Com que la gent tenia Internet sobretot en llocs de treball, notaves molt que a partir de certes hores o certs dies de la semana ningú o molt poca gent ho llegia, per què clar en casa no tenia internet. Evidentment, ara ja es al revés, sobretot a través dels mòbils i de les tablets i tot aixó, en segons quines granjes horàries pues veus que a través d’un mitjà o d’altre la gent visita els blogs.

P: Quins temes es tracten en aquesta edició local d’Ontinyent?

R: Intentem que siga de tot, exepte esport. No per res, sino per què com no es pot arribar a tot perque som pocs, pràcticament ara ho faig jo tot, pues esports no ho fem per què no ho podem tocar bé. Llevat d’això, intentem que l’actualitat siga de qualsevol tema que puga ser d’interés per al públic, sobretot que nosaltres pensem que puga ser d’interés.

P: Creu que la prensa digital està guanyant-li la lluita a la prensa de paper?

R: La lluita? Jo no ho veig com una lluita. El problema o la dificultat del paper és el cost i possiblement també el problema estiga en el lector. És a dir, si la gent perd l’hàbit de llegir, és molt més ràpid agafar un diàri d’Internet, vas passant, vas botant i mires una cosa rápida. En el diari de paper, que es suposa que l’informació ha d’estar mes detallada, també implica una actitud del lector més activa i després, la qüestió del cost: un diàri, si vols comprar-lo has de pagar-lo; de l’altra manera si tu en internet tens molta información gratuïta, fa que els mitjans de paper tingen ixos problemas del cost, que significa la impressió, el repartir el paper.

Li esta guanyant? No ho se, per què també hi ha molta crisi en els diàris d’Internet. El problema o la dificultat del paper és el cost i possiblement també el problema estiga en el lector.

P: A més d’aquest càrrec, també forma part de l’equip de l’IEVA. Quina tasca realitza dins d’aquesta institució?

R: De tot (riu). Bueno, jo en l’IEVA digem que sóc el gestor per dir-ho d’alguna manera. Jo estic contractat i faig un poc d’administratiu, d’organiztador, faig un poc de tot.

P: Com veu el futur del diàri digital?

R: El futur? És complicat perquè estem en una crisi i molt mitjans han anat caiguent, han anat ajustan-se conforme han pogut. Des de la direcció, van decidir, van plantejar com en altres llocs diferents a eixir, per què clar, la publicitat va caure en picat com en tots els llocs i van optar per la qüestió del que es diu el +VilaWeb, que es la gent que es fa com aquell que diu «soci», es fa suscriptor però en compte de fer suscriptors en que tens l’informació restringida només a ells, VilaWeb va optar per un model que ja havien vist en alguns diàris americans, en que el suscriptor (que aporta uns diners) no té informació més que els altres sinó que té uns servicis afegits i una col.laboració un poc més directa amb el diàri i amb la construcción propia del mateix. I està funcionant, per què hi ha un nombre important de suscriptors; hi han diferents opcions: des de l’estudiant que paga no se si són 20 o 30 € a l’any fins al qui pot pagar-ne molts, i segons l’aportació pots fer més o menys. És com una espècie de verkami, però anual.  Està funcionant bé i la veritat es que això es una bona opció. Les altres dificultats están en què Internet és una cosa que va molt rápida i estar al dia en les opcions que et dona es complicat i s’han de pendre moltes decisions i no saps mai si encertaràs o no. A voltes fas coses pensan-te que ixiràn bé i al cap d’un temps veus que no. I estar sempre «al dia» de les opcions que et dona és difícil, però jo tinc la sensació, vejen l’experiència dels últims 20 anys, per què pràcticament és el primer diàri electrònic que es va crear com a tal, i tota la trajectòria que ha tingut, jo crec que es sabrà anar posant al dia en cada moment.

Jo el futur el veig complicat, no pel diàri en si, si no per què tot està difícil, però diguem que la meua apreciació es que anirà avant.

P: També te una altra vessant professional amb Pep Gimeno “El Botifarra”, és el seu representant.

R: Tant com representant no, ja m’agradaria ja… Ell treballa amb molta gent, però jo si que faig coses amab ell: li busque alguna actuació, li busque activitats que pugen ser d’interés. Ara d’ací poc, el dia 9 de decembre, es presenta el disc nou que ha fet de nadeles, es fa una roda de premsa. I ara per a Nadal farem els concerts de presentació.

P: En l’actualitat, és difícil promocionar i vendre música en valencià?

R: Si, es difícil, encara que no es tant com ho era. És difícil per què encara continua veient-se com una espècie de circuit tancat, però aixó es una cosa que s’ha trencat bastant. Encara es veu com una cosa minoritària i molt relacionada amb una certa ideología, però ja et dic jo que si que es veuen canvis en ixe sentit. Si els grups es mantenen, i ara cada volta hi han més i de diferents estils fins i tot, que és una cosa molt interesant.: grups sense una ideologia marcada, que simplement canten en valencià per què es la llengua que parlen. Àixò també es nota en que no només els grups actúen en els Festivals de música en valencià, si no que hi han Festivals de música i van grups que canten en un idioma o en un altre, conforme es fea en anglés o castellà. Arà també comencen a buscar-los en festivals que no son sols de música en valencià i aixó està molt bé.

P: Vosté també coneix Lluís Llach, quina opinió li mereix que haja deixat d’actuar tant d’hora?

R: Això de tant d’hora… Jo me’n recorde el dia del concert aquell que van fer en el que es va retirar i estava alló ple de mitjans de comunicació per allí preguntant, i després no se qui va ser que em va vore al programa que van fer per TV3 i em va dir: «Home, m’alegre per què vas ser l’únic que va dir que s’alegra de que es retirara». No es que m’alegrara de que deixara de cantar, si no per que si l’home deia que ja ho tenia bé, pues ja ho tenia bé. L’home ja tenia una edat i estaba cansat d’anar per ahí pegant bacs. M’imagine que si ell qui ho havia de decidir i ja veía que no podía fer coses noves o que estava cansat d’eixe tipus de vida, pues no hi ha més, cadascú fa el que pot i ja està.