Auschwitz: La major atrocitat contra la humanitat

Auschwitz: La major atrocitat contra la humanitat

El nazisme és recordat actualment per centenars d’emplaçaments, però sens dubte, un dels més coneguts, símbol de l‘holocaust jueu, és el camp de concentració i extermini d’Auschwitz (conegut com Auschwitz I o camp central) situat a uns 60 km a l’oest de Cracòvia (Polònia), on molts dels seguidors de Hitler i de la seva ideologia política, el nazisme, van acabar amb la vida d’aproximadament 1.100.000 persones (sobretot jueus, gitanos, i enemics del Führer) Tota la gent que visita aquest camp diu lo mateix, com Sara Vicens Giner que la seva reacció va ser «em vaig sentir molt apenada per vore en les condicions que van viure les persones que van passar per Auschwitz.»

La idea de crear aquest camp de concentració a Polònia va néixer després de la conquesta d’aquest país per part de l’exèrcit Nazi per així poder «germanitzar» el territori conquerit, així, en el 20 de maig de 1940, va començar aquesta gran atrocitat nazi.

Torreons de fusta que controlaven als presos
Tanques electrificades

Es va començar a construir amb els primers presos en uns barracons vells i en ruïnes que eren utilitzats com a caserna d’artilleria austro-hongaresa per l’exèrcit anys enrere. Els primers presos, que van ser 728 presos polítics polonesos, van arribar al juny d’aquest any i pocs mesos després, es va nomenar com a oficial per encarregar-se d’aquest camp de concentració a Rudolf Hess.

El complex comprenia un territori d’uns 40 km cuadrats. Posseïa 28 edificis de maó de dos pisos i alguns edificis adjacents, com torres de control, envoltats per dos filats espinós amb corrents d’alta tensió. A l’entrar al camp, destaca una porta amb la frase «El treball et farà lliure«.

Entrada al camp de concentració amb el missatge «Arbeit Macht Frei» (El treball et farà lliure)

Aquest lloc era un veritable infern, contínues morts per malalties, inanició, fred, fatigues esgotadores, escorbut, traumes … La gent era sotmesa a les més terribles tortures, molts eren assassinats per l’escamot d’afusellament, altres eren pujats sobre d’una cadira a la plaça d’armes amb un cordó lligat al coll i després un botxí els retirava la cadira d’una puntada i les víctimes quedaven suspeses.

Mur on col·locaven als presoners per afusellar-los

En els mòduls d’Auschwitz es pot veure en exposició moltes de les pertinences de presoners jueus que van trobar els soldats en alliberar el camp en 1945. Açí podem veure les maletes amb les que arribaven els presoners, amb el nom i l’adreça dels propietaris, que esperaven recuperar-les en abandonar el camp.

Maletes dels presoners

Al setembre de 1941, les SS van realitzar el l’bloc 11 les primeres proves del gas Zyklon B en què van morir 850 persones. a causa del reeixit resultat d’aquestes proves, es van començar a construir les primeres càmeres de gas. Aquestes llaunes es mostren en l’exposició en els blocs d’exposició de Auschwitz.

Llaunes que contenien el gas

Només arribar al camp, els nazis seleccionen els presoners i seleccionen a aquells aptes per al treball, la resta, eren sentenciats a mort directament.

Imatges de la gent que era apresonada, a la llegenda de les imatges es llig la dada d’entrada i la dada de mort de cada presoner i es pot observar com no duraven més de dos mesos vius.

Els nazis els rapaven el cap, i li donàven un pitjama a ratlles mugrent plé de bitxos i trencat, que era utilitzat per tots els presoners.

Vestimenta dels presoners

Per acabar amb aquest reportatge, Sara Vicens Giner, que va visitar el camp de concentració d’Auschwitz ha contestat a dues preguntes relacionades amb las seva experiència:

Pregunta: ¿Amb quines expectatives anaves a vore la exposició?Resposta: Auswitchz va ser el primer camp de concentració que visitava i sabia que no anava a escoltar ni vore coses agradable.

P: ¿Que va ser el que més et va impactar? R: El que mes em va impactar va ser una sala on estava tot el monyo de les persones que van entrar al camp de concentració, hem va donar tanta impressió que hem van eixir les llàgrimes soles.

mm

Laura Herrero Gomez 2017-2018

Alumna comunicació escrita curs 2017-2018

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *