Ángel Espí: «Amb el meu llibre he tret la veracitat del poble de Xixona i de la seua gent»

Ángel Espí Ramos és un xixonenc criat a Alacant que ha dedicat la seua vida al món del torró. Espí va publicar el seu llibre Historias de un jijonenco al novembre de 2014. Es tracta d’un llibre en què explica dues històries que van totalment entrellaçades: la vida de la seua família i el món del torró. La seua dedicació per aquest dolç ve donada per un clar objectiu: triomfar per tirar endavant la seua família.

La seua botiga, Turrones Espí, es troba actualment al carrer López Torregrosa, prop del Mercat Central i la Rambla de Méndez Núñez d’Alacant, a on es pot adquirir el seu llibre i els seus productes.

Pregunta: Per què va decidir vostè escriure aquest llibre?

Resposta: L’assumpte és que Luis García Berlanga va rodar la seua pel·lícula «Moros y cristianos» a Xixona. Jo creia que havia fet alguna cosa que personificaria més al poble. Berlanga va relatar les festes però el que és el xixonenc de veritat, almenys jo, no el vaig vore. Berlanga és un bon director, però la seua pel·lícula no relatava la realitat de la vida real d’un xixonenc. Amb tot, vaig proposar-me escriure el llibre de la meua família. Tenim una història molt bonica, la qual pot canalitzar a la joventut i fer que conega el que nosaltres vam lluitar durant la guerra i la postguerra; una època en què no sabíem qui era el bo ni el dolent. Em vaig dir: «Jo vaig a fer un llibre que agradarà, un llibre sobre la meua vida i com s’ha criat la meua família». Durant els cinc anys que he relatat Historia de un jijonenco, crec que he tret la veracitat del que és el poble de Xixona i de la seua gent.

P: Quins objectius pretén aconseguir amb el seu llibre?

R: No tinc cap pretensió. Simplement, escriure la vida d’una família i d’uns personatges com són els habitants del meu poble; aquest era el meu objectiu.

P: A quina època de la seua vida li agradaria retornar?

R: La meua infantesa a Alacant. Els mitjans de vida anaven en augment, en aquesta època, i arribava el progrés, no hi havia ja escassetat. Podies fer vida social, anar a ballar, berenar a les cases… No hi havia tant de vici ni tanta droga, allò era un altre món. Vam sortir de l’escassetat, és a dir, qui va voler ser valent i lluitar, no es va arruïnar i va tirar endavant.

P: Quins van ser les seues idees de futur al començament del seu negoci?

R: Jo veia venir Alacant com a futur. Avui en dia amb els ordinadors és més fàcil realitzar la funció de màrqueting. Abans tot era intuïció. Potser deies una ximpleria com «Sí, sí, sí, turrones y helados Espí», però si ho ficaves en la publicitat de la ràdio es convertia en efectiu. Això era un eslògan, com l’exemple de la meua furgoneta amb la que repartia els gelats: «Llevo helado, no toques que me deshago. Helados Espí». Tot això anava creant una propaganda que m’anava donant fama i una imatge. Es gràcies a totes aquestes coses que puc dir que avui he triomfat.

P: Com va aconseguir ampliar el seu negoci?

R: El meu pare em va deixar un simple quiosc al mercat. Amb el pas del temps, vaig començar a muntar negocis per Alacant. Quan vaig conèixer a uns amics, vaig sortir d’Alacant i vaig aconseguir muntar altres negocis com, per exemple, el del safari d’Elx. Així ens vam convertir en socis. Tota una vida d’aventures en què cal anar renovant el nostre patrimoni per poder tirar endavant.

P: Al pròleg del seu llibre diuen que vostè és l’home dels mil oficis, pot explicar-ho?

R: Jo no vaig voler estudiar. Em van enviar a Alacant a estudiar per portar les regnes de la fàbrica. Quan jo anava de vacances a Xixona sentia dir a un home: «Aquest xiquet serà la ruïna del seu pare». I allò em va marcar, pel que li vaig dir al meu pare que no volia estudiar, sinó anar a vendre torró. Vaig construir una idea fixa de crear i mantenir una família i em vaig dir que hauria de fer tot el que m’isquera. Jo tenia un local en el qual tenia pensat posar una orxateria però al final, el projecte es va convertir en una agència immobiliària perquè vaig trobar un amic de Sant Joan que era agent immobiliari. Jo no treballava en una immobiliària, jo era soci d’aquesta. El meu amic em va donar un carnet d’agent perquè no em diguessin res i estava aleshores, venent orxata i venent pisos. Un madrileny que va venir a comprar orxata, estava buscant pis i li vaig dir que tenia un soci i li vaig donar la seua targeta. La resta he estat molt emprenedor. M’ha agradat ficar-me en tots els negocis, com les saunes particulars, deixant el negoci en marxa a un altre soci i tornant al món del torró. La idea que tenia era de triomfar en la vida per aixecar una o diverses famílies. Vaig deixar a cada germà un negoc, continuant amb el meu propi al carrer López Torregrosa, el que porten ara els meus dos fills.

P: Com es pot preservar el negoci del torró durant tot l’any?

R: A la meua fàbrica som uns 30 socis, actualment. Normalment, el consumidor és ampli, ja que tota la societat consumeix. Especialment, es fa per Nadal, ara ho estem preparant perquè es menge tot l’any. De postres haurien de posar torró tant a l’hivern com a l’estiu, sobretot als bars i restaurants d’Alacant. Tinc un amic que vol introduir als postres de McDonald ‘s una mica de torró. El torró ha de menjar-se, no pot guardar-se de Nadal a Nadal. Els turistes haurien de portar torró i dàtils com recordatoris d’Alacant, ja que records hi ha a tot arreu.

P: Creu vosté que la crisi afecta al món del torró?

R: Si ets emprenedor, no hi ha cap problema. El torroner, des del meu cas, ha de buscar-se la vida. Nosaltres no teníem de res. Hi ha crisi, però crisi de gent que no vol treballar, és per això que per aixecar un poble cal treballar dur i ser, a més, constant i emprenedor.

P: Seria fàcil obrir un negoci del torró avui dia?

R: Costa molt, no cregues que és fàcil. Si fos altra cosa que es pot vendre durant tot l’any, si. El torró és una cosa que la gent pensa que és només per Nadal. Però a Alacant podem defensar-nos, ja que als turistes el podem vendre perquè és un producte típic de la nostra terra. Lluitem perquè el nostre prestigi segueixi creixent a causa de la qualitat del nostre torró.