La dansa contemporània és més que un hobby

El món de la dansa és un món molt ampli, la dansa és la necessitat de expressar més lliurement el cos. Aquest tipus de ball sorgeix de buscar una alternativa al ballet clàssic i la seua estricta técnica.

Carol Penalva és una ballarina contemporània de Crevillent de 26 anys. Des de xicoteta, ja volia ser una ballarina professional i que la seua vida estiguera entorn a la dansa. Va començar en el seu poble natal, però, al acabar els estudis de secundaria es va anar a l’acadèmia de dansa de Valencia, i després a la capital al ‘Conservatori Superior de Madrid Maria de Ávila’.

Pregunta: ¿Quan vas començar en el món de la dansa?
Resposta: Vaig començar des de molt xicoteta en gimnasia rítmica però als sis anys m’el vaig deixar quan anava a entrar en competicions i des d’aquell dia vaig estar fins als 14 sense fer res, el vaig reanudar fins ara.

P: ¿Que sents per ella i per què la recomanes?
R: Recomane fer-la per a que les persones coneguin el seu cos més profundament i a demes no és una cosa soles física sinó també psicològica.

P: ¿Quant has tardat en aconseguir la màxima formació possible en l’escola de ball?
R: En realitat no acabes mai, sempre estàs forman-te. A veure he acabat ara amb 26 any, però en realitat nosaltres en dansa ens seguim formant dia a dia, si que hi ha unes escoles que en total son 4 anys de elemental, 6 de professional mig i després son 4 de superior que equivalen a un grau d’universitat, però mai acaben després se fan ‘Workshops’ que son una mena de cursets, te vas fora d’Espanya per formar-te en diverses modalitats, és un no parar.

P: ¿Per què en l’escola de Madrid?
R: Perquè es una de les millors d’Espanya junt amb la IT l’institut de teatre de Barcelona, però en la de Madrid, Conservatori superior de Madrid Maria de Avila, es balla molt més que en la IT, que es lo que a mi me interessava

P: ¿Com veus el futur de la dansa?
R: En Espanya molt negre molt negre. Si que es veritat a Espanya hi ha molts ballarins de alta categoria i molts venen aquí a formar-se, però no hi ha subvencions ni ajudes perquè la cultura es l’ultima però la dansa va per darrere encara, dons en Espanya la dansa esta molt mal y el 90% dels ballarins tenim que anar-nos fora on tenim ajudes i mos paguen bé, lo que deuríem cobrar.

P: ¿Lliges tot el que escriuen els periòdics i les revistes sobre el ball?
R: Sí es clar, no hi ha molta però si que hi ha una revista de dansa que es diu ‘Susy-Q’ que a demes el cap de la revista va ser professor meu, i nosaltres fem critiques de dansa i va ser ell el que em va ensenyar a fer-les, però hi ha molt poques i els periòdics solen escriure alguna noticia com algun canvi de llei en aquest tema.

P: ¿Tens referent en aquest món?
R: Sí mes que ballarí tinc a una companyia d’Israel anomenada ‘Batsheva’ i el coreògraf ‘Ohad Naharin’

P: ¿Des de que vas començar sabies ja l’orientació del teu tfg a la síndrome X fràgil?
R: Sí, el tenia molt clar, açò era una cosa que jo volia expressar i aquesta era la millor oportunitat que podria tindre.

P: ¿Que vols transmetre en el teu treball final?

R: El que vull transmetre una de les malalties que no es coneixen per a res, portar-la al mon escènic i ensenyar que no soles se poden ballar escenes d’amor com en les pel·lícules, jo no vaig fer la patologia en si, jo vaig parlar del cromosoma X amb un altre xic que era la Y i treballar un poc el que influeix la X en la Y.

P: ¿Quina es la teua companyia i com vas arribar a ella?
R: a vorer jo he pertangut a moltes companyies amb projectes molt menuts, però actualment estic amb ‘Corsia’ que la lleven dos coreògrafs italians que resideixen en Madrid

P: ¿Veus altres companyies?
R: Sí es clar jo sempre compare treballs i vull anar a més, a voltes no vull entrar en una companyia però si que li demane si puc assajar amb ells.

P: ¿Que sents avanç de que s’òbriga el teló, quant estàs ballant i quan és tanca?
R: Ans d’obrir-se no sent res perquè estic tota la estona pensant en la coreografia, cada un te un ritual i el meu es situar-me davant d’una paret amb els ulls tancats i comence a visualitzar tota la coreografia. Quan estic ballant estas tan pendent de la música, la coreografia, el company… sents moltes coses però no nervis i una volta se tanca el teló penses “ja esta” me he quedat en ganes de més l’hora se te passa volant. I sobretot disfrute moltíssim

P: A nivell professional ¿Com et definiries?
R: A nivell professional soc una xica molt competitiva i molt estricta amb mi mateixa, però sobretot soc una persona molt treballadora intentant sacar el millor de mi.