Judit Grau: dissenyadora i estilista de moda

«You better work, bitch! El camí en aquesta indústria és treballar i treballar; mai no et quedes quiet»

En temps on sorgeixen noves microtendències constantment, destacar amb caràcter propi i distintiu és un repte que pocs superen amb èxit. Judit, ha aconseguit destacar no només pel seu talent creatiu, sinó també pel seu compromís amb la sostenibilitat i la innovació. Passant d’un batxillerat científic al fascinant món del disseny de moda, fins a col·laborar amb professionals destacats, aquesta dissenyadora emergent combina tradició, futurisme i passió per oferir una visió única. A través de la seva marca i el seu procés creatiu, ens convida a reflexionar sobre el consumisme, el valor de l’artesania i la importància d’una moda conscient.

Pregunta: Què et va inspirar a triar el disseny de moda com a carrera professional
després d’haver estudiat batxillerat científic

Resposta: Sempre m’ha fascinat la creativitat i l’expressió personal que es poden transmetre a
través de la roba. Tot i que vaig seguir un batxillerat científic, mai vaig perdre el meu
interès per l’art i el disseny. De fet, el procés científic d’observació, experimentació i
resolució de problemes em va ajudar a veure el disseny de moda com una disciplina
on també es poden aplicar aquests principis. Va ser la combinació de creativitat i
funcionalitat el que em va impulsar a fer aquest canvi.

P: Quin ha sigut la teua formació acadèmica i experiència formativa més
significativa?

R: La meua formació acadèmica més significativa ha sigut la carrera universitària de
Disseny de Moda a UDIT en Madrid, on vaig desenvolupar habilitats tècniques
essencials i vaig expandir enormement la meua visió creativa. Sempre m’ha
encantat submergir-me en revistes i plataformes de moda, estar en un entorn
universitari que estimula constantment aquesta passió em va enriquir moltíssim.
Pel que fa a la meua experiència formativa, destacaria el meu temps a Milàn durant
la Fashion Week amb Alba Melendo per la marca Atelier Emé. Allí vaig dissenyar
tocats, vaig ajudar amb l’estilisme i, sobretot, vaig aprendre a resoldre problemes en
situacions exigents, fins i tot en un idioma que no és el meu, l’italià. Encara que no
tenia una base lingüística, el compromís i les ganes de fer-ho bé em van demostrar
que, amb implicació, cap barrera és insuperable. Sempre crec que cal mirar la llum
al final del túnel, i aquesta experiència m’ho va confirmar.

P: Hi ha algun artista, dissenyador o marca que haja marcat decisivament el teu
estil?

R: És difícil concretar un únic referent, ja que el meu procés creatiu es nodreix de
múltiples influències, des de la música, la fotografia i la pintura fins al disseny de
moda. Diàriament em dedique a investigar, especialment en l’àmbit de les marques
emergents, em resulten més fascinants. Hi ha gent amb projectes encara petits però
amb idees immensament creatives que m’inspiren moltíssim.
Per exemple, podría mencionar noms com Chopova Lowena, Avellano, Nusi Quero,
Ottolinger, MISBHV, o marques espanyoles com Ernesto Naranjo, Syndical Chamber
o 93 Sierra Crosses. I realment, aquestes no són tan petites actualment. També
seguisc molt de prop projectes d’estudiants d’universitats prestigioses, com el treball
d’Ella Douglas de Saint Martins.
Si parlem de dissenyadors amb més trajectòria, destacaria figures com Glenn
Martens, Galliano, Jean Paul Gaultier, Demna Gvasalia i Mugler, que han tingut una
influència significativa en la meua manera de veure i viure el disseny. En resum, em
fascina observar com es barregen les idees i com el talent emergent reconfigura
constantment el món de la moda.

P: Quins elements o fonts d’inspiració són fonamentals en el teu treball creatiu?

R: La meua inspiració sol vindre de llocs molt diversos i inesperats, moltes vegades de
coses que em trobe per casualitat en el dia a dia. Sempre estic fotografiant tot el que
m’atrau visualment, des de textures curioses, com una pila de closques d’ou
trencades, fins a colors que m’encanten en escombraries o objectes abandonats. És
una forma d’observar el món amb curiositat i transformar allò quotidià en una font
d’idees creatives.
Les xarxes socials, com TikTok o Instagram, també són eines increïbles per
descobrir tendències i inspirar-me, però la meua font preferida sempre han sigut les
revistes. Sobretot aquelles més visuals i de nínxol, plenes d’editorials que aporten
noves perspectives. Algunes de les meues favorites són Hyperbeast, System o A
Magazine, perquè van més enllà del convencional i em permeten somiar amb idees
fresques i innovadores.
En definitiva, el meu treball creatiu es nodreix d’un equilibri entre la quotidianitat i la
investigació més especialitzada, combinant estímuls visuals casuals amb fonts de
referència que m’aporten profunditat i context.

P: Tens una marca en la que personalitzes (customitzar) roba de segona mà per
donar una segona oportunitat a les peces. Com integres la sostenibilitat en els
teus dissenys?

R: En el cas de björk.58k, la meua marca de customització de samarretes de futbol, la
sostenibilitat és un dels pilars fonamentals. Tot va començar quan vaig decidir donar
una segona vida a roba que ja no utilitzava, aprofitant l’interès creixent del públic per
les samarretes de futbol vintage. Al principi, feia servir roba pròpia, i més endavant,
amics que compartien l’entusiasme pel projecte ens donaven les seues samarretes
en desús. Amb el temps, vaig començar a adquirir peces de segona mà,
rescatant-les d’una destinació a la brossa, per customitzar-les i vendre-les. Així,
cada peça es converteix en única, amb una història nova i un impacte ambiental
menor.
A més, en tots els meus altres projectes sempre procure utilitzar processos i
materials respectuosos amb el medi ambient. Això inclou buscar opcions sostenibles
tant en la producció com en el disseny. També done molta importància a col·laborar
amb talent local: proveïdors de materials, professionals d’impressió 3D,
maquilladors, perruquers… tots de la meua zona. D’aquesta manera, no només
reduïsc l’impacte ambiental, sinó que també contribuïsc a enfortir l’economia i la
creativitat local.

P: Com definiries el teu estil personal de disseny?

R: El meu estil personal de disseny es caracteritza per una fusió entre el futurisme i
l’ancestralitat. M’agrada explorar com la tecnologia i les tradicions poden
combinar-se de manera harmònica, creant peces que no només són estètiques, sinó
que també transmeten conceptes profunds sobre la identitat, la transformació i la
relació entre el cos i l’entorn. M´inspire en les modificacions corporals i les pràctiques
ancestrals, buscant reflectir la idea de canvi i evolució. A més, m’agrada
experimentar amb materials innovadors, com la impressió 3D, per aconseguir
textures i formes úniques que desafien els límits del disseny convencional, però
sempre mantenint una connexió profunda amb les arrels culturals i històriques.

P: Quins són els valors que vols transmetre a través de les teues creacions?

R: Amb les meues creacions vull transmetre un sentit profund de connexió amb les
tradicions i l’exploració de noves formes d’expressió. M’interessa que les meves
peces siguen més que una simple peça estètica, sinó una manera de comunicar
idees i emocions a través de la creació. Vull inspirar la creativitat i mostrar la
importància del treball col·laboratiu amb la comunitat local, creant dissenys que
siguin únics, personals i amb significat.

P: Existix alguna tècnica o element distintiu que caracteritze els teus dissenys?

R: Un element distintiu que caracteritza els meus dissenys és l’ús del metall,
especialment l’acer inoxidable tallat en làser. Aquesta tècnica m’ha permès crear
peces amb una estructura única i un toc futurista. A més, també m’han reconegut per
la incorporació de brillos, un element que vaig començar a utilitzar en les meves
camisetes.

P: Quins són els majors desafiaments que has enfrontat com a dissenyadora
emergent?

R: Un dels majors desafiaments que he enfrontat com a dissenyadora emergent ha
estat dependre d’altres persones o empreses per a moments clau en el procés de
creació, especialment quan no arriben a temps o no compleixen amb els terminis
establerts. Això em va ensenyar a ser més adaptable i a buscar solucions
alternatives.
A més, la venda ha estat un gran repte. Conseguir que persones que no coneixia
valoren el meu treball i aconseguir fidelitzar als meus clients ha sigut un gran èxit per
a mi. Saber que la gent valora el que faig i torna a comprar em motiva a seguir
creant.

P: Com visualitzes el futur de la moda en els pròxims anys?

R: Bastant preocupant, si no comencem a ser més selectius amb les nostres compres.
Vivim en un moment en què cada dia ixen noves microtendències que fomenten el
sobreconsumisme, creant una pressió constant per seguir la nova «moda» del
moment. Aquest flux incessant de novetats genera un cicle en el qual la moda deixa
de ser una forma d’expressió personal per convertir-se en una simple mercaderia de
consum ràpid.
Si aquesta dinàmica continua, crec que el futur de la moda pot ser molt fosc, amb un
impacte ambiental i social cada vegada més greu. És essencial que la gent comence
a reflexionar més sobre les seves decisions de compra i es convertisca en
consumidors més conscients, apostant per peces atemporals, sostenibles i amb un
veritable valor, més que per l’impuls d’una nova tendència que desapareix
ràpidament.

P: Has treballat amb professionals del sector, com ara Alba Melendo; com es va
donar l´ocasió i què diries de l´experiència?

R: Fa un any, vaig tenir l’oportunitat de participar en un projecte on vam personalitzar
peces per als ballarins de Karol G per al Lollapalooza, i aquestes peces van acabar
utilitzant-se en tota la seva gira. Un any després, una de les companyes d’Alba
Melendo es va recordar de mi i em va contactar per fer arreglos i personalització de
peces tant per a Karol com per als seus ballarins en els concerts del Bernabéu. Un
mes després, va ser la mateixa Alba qui em va trucar i em va proposar anar amb ella
a Milàn per a un projecte de desfilada durant la Milàn Fashion Week.
Treballar amb professionals tan destacats com Alba ha sigut una experiència
increïble. He après molt sobre com afrontar reptes i la importància de la precisió i la
creativitat en l’estilisme d’alt nivell. Sens dubte, aquesta col·laboració m’ha permès
seguir creixent i m’ha apropat més a un sector del qual sempre he volgut formar part.

P: Quin és el teu pròxim gran objectiu professional?

R: Tinc mil objectius i moltes ganes de fer-ho tot! M’encanten tots els reptes creatius, i
actualment m’he anat involucrant també en projectes de disseny d’interiors. Estic
investigant sobre les tribus del nord de Tailàndia per crear una nova col·lecció que
explora les seves tradicions i la seva connexió amb les modificacions corporals. A la
vegada, estic començant a fer els meus primers projectes com a estilista principal, la
qual cosa em té molt emocionada perquè m’està permetent explorar noves àrees
dins del món de la moda. Tot això forma part d’un procés de creixement constant i
d’aprofundir més en les meves pròpies inquietuds creatives.

P: Quins consells donaries a joves dissenyadors que estan començant?

R: «You better work, bitch!» El camí en aquesta indústria és treballar i treballar; mai no et
quedes quiet. Sempre hi ha nous projectes per explorar, oportunitats per aprendre i
aspectes en què formar-te. Perquè un projecte isca increïble, has de posar-hi molt
d’esforç i sacrifici; ningú més ho farà per tu. A més, no es poden desaprofitar
oportunitats, ja que cada projecte, per petit que siga, t’ajuda a construir una xarxa de
contactes que és essencial per avançar en aquest món. La clau és estar en constant
moviment, ser curiós i compromès amb la teva evolució.

P: Hui en dia la societat li seguix el ritme a un sistema disfuncional, en el cas de
la moda, un consumisme excessiu de fast fashion, per tant, com equilibres la
creativitat amb les limitacions comercials?

R: Crec que és fonamental dirigir-se a un públic conscient, que valore la qualitat i
l’autenticitat per sobre de la quantitat. Estic bastant segura que ningú que estiga
acostumat a comprar roba cada setmana o a seguir el consumisme excessiu de fast
fashion no compraria les meves peces. M’agrada estudiar molt el perfil de la gent
que m’ha comprat, de fet, he contactat amb ells per entendre millor les seves
necessitats i preferències, i puc dir que per la meva part, el consum està controlat. A
més, sempre he estat molt clara en què mai cauria en la sobreproducció; m’agrada
crear peces limitades, que tinguen un valor especial i únic. Això em permet equilibrar
la creativitat amb les limitacions comercials, mantenint l’autenticitat i evitant contribuir
a l’excés de producció.

P: Què significa per a tu ser una dissenyadora en el context actual?

R: Ser dissenyadora en el context actual significa tenir una responsabilitat més gran
que mai. Vivim en un moment on la moda no només és una forma d’expressió
personal, sinó també un reflex de la societat i els seus valors. Per a mi, ser
dissenyadora avui implica buscar un equilibri entre la creativitat i la sostenibilitat,
entendre l’impacte que la indústria té en el medi ambient i en les persones, i ser
conscient de les pràctiques que poden contribuir a millorar-la.
També significa estar en un constant aprenentatge, adaptant-se a les noves
tecnologies, materials i tendències, però mantenint una mirada crítica sobre el
consumisme desmesurat i el fast fashion. Ser dissenyadora avui és saber utilitzar la
moda com a eina de canvi, per inspirar les persones a veure la roba com a quelcom
més que una mercaderia, sinó com una peça carregada de significat, història i
valors. És un moment per redefinir què significa ser una dissenyadora, més enllà de
crear peces, i aprofitar la nostra influència per promoure un futur més conscient i ètic
en la moda.

P: L´últim projecte (TFG) destaca pel caràcter futurista. Com integres les noves
tecnologies en el teu procés creatiu?

R: En el meu TFG, vaig integrar diverses noves tecnologies per a potenciar el meu
procés creatiu. Va ser molt interessant utilitzar el CLO 3D, un programa que em va
permetre crear simulacions virtuals de les peces abans de produir-les. Això em va
ajudar a visualitzar com es comportarien els materials i ajustar els dissenys amb més
precisió, estalviant temps i recursos. A més, vaig utilitzar la impressió 3D i el tall
làser per incorporar detalls innovadors i textures úniques als dissenys. La
combinació d’aquestes tecnologies va ser fonamental per aconseguir resultats més
precisos i creatius, afavorint una experiència de disseny molt més fluida i eficaç.