El sexisme i el masclisme, un problema que encara no troba solució

El sexisme i el masclisme són un problema que afecta la societat des de fa milers d’anys, i encara que cada vegada va reduint-se, no se li ha posat fi.

Nous moviments socials com les marxes de dones, el #MeToo, #TimesUp, #Yosítecreo #SayHerName, #Cuéntalo… se centren en el focus sobre la violència de gènere, generalitzada per tota Espanya, i desgraciadament per tot arreu del món.

Això no obstant, tot açò no és suficient com per a posar fi a la gran desigualtat i injustícia social que existeix hui en dia entre homes i dones. Aquest gran problema, que rep el nom de sexisme i masclisme, no sols es manifesta mitjançant l’assetjament sexual, el maltractament psicològic o físic, mitjançant la discriminació, les desigualtats salarials o d’oportunitats i els nombrosos assassinats. Totes aquestes coses no són sols uns de totes les facetes existents que pot optar el masclisme i el sexisme a la nostra societat, sinó que també es manifesten de forma que afecta la salut tant física com psicològica de les dones.

Segons un recent informe dels Centres pel Control i la Prevenció de Malalties, en els EUA, una de cada tres dones i sols un de cada sis homes són víctimes de la violència sexual durant les seues vides. És a dir, aquestes persones sofreixen al llarg de la seua vida com a mínim una situació en la qual se senten ocasionats a mantenir relacions sexuals amb una altra persona o experimenten un contacte sexual no desitjat.

Però no obstant això, la societat sofreix altres tipus de maltractament, com és el cas de la discriminació o l’assetjament sexual, que desgraciadament, estan més presents en les nostres vides, sent aquests més freqüents, i desgraciadament normalitzant-se. Tot açò es pot demostrar en un informe d’Inspecció de Treball de 2016, en el que es demostra que una dona al dia és víctima l’assetjament sexual en el treball en el cas d’Espanya. En el cas dels EUA, la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats d’Ocupació, estima que entre el 25% i el 85% les dones sofreixen assetjament sexual en els seus treballs en algun moment de la seua vida.

El sexisme i el masclisme és una cosa que turmenta a la societat des de molts anys enrere, i desgraciadament és un problema que ens acompanya d’ençà que som ben xicotets, i està present en les nostres vides del dia a dia, havent-se convertit en qualque cosa completament normal, i és una cosa que passem per desapercebut.
Segons ens conta Esther Bellvert (19), la co-capitana de l’equip de futbol femení d’Alcoi ens confirma a una entrevista; “D’ençà que sócxicoteta estic enamorada del futbol, i a més s’ha convertit en la meua passió. El futbol va començar a agradar-me d’ençà que tinc ús de raó, però no vaig ser capaç de practicar-lo

fins que després d’haver intentat ingressar en tres distints equips de futbol, em van acceptar en l’equip femení de futbol d’Alcoi. Tot açò pel simple fet de ser xica.” A més a més, afegia; “Existeix molt masclisme i molta discriminació pel simple fet de ser una dona en l’àmbit dels deports. En el meu cas com a futbolista, puc afirmar que el futbol, u dels esports més seguits en l’àmbit mundial, és no obstant un deport que segueix sent molt masclista. I aquest és un problema molt important per a la societat, ja que el futbol té molta importància, influint en la vida de molta gent, pel que és una cosa que ha de canviar urgentment”

D’altra banda un estudi de la GSS afirma que de les dones enquestades en comte a la discriminació en el seu lloc de treball, el 8,4% va afirmar haver experimentat discriminació de gènere i el 4,1% assetjament sexual en els últims 12 mesos. Alguns homes també afirmaven haver sofrit aquests tipus de discriminació, però el percentatge va ser molt menor, sols un 2% ha experimentat discriminació de gènere i a penes un 1,3% assetjament sexual.

Com a conclusió d’aquest estudi hi podem afirmar que la discriminació de gènere quatre vegades més comú en les dones que en els homes.

Aquests són sols un dels pocs exemples innumerables de la desigualtat de gènere que sofreix el col·lectiu de les dones de la nostra societat actual, al nostre dia a dia, però que desgraciadament no són dels més importants que turmenten a les dones.

Desgraciadament, les dones mostren una salut mental i física significativament pitjor que els homes. Davant la pregunta “Quants dels últims 30 dies creu que la seua salut mental no ha sigut bona?”, tenint en compte factors com l’estrés, la depressió i els problemes emocionals, les dones tenen una mitja de 3,6 dies de mala salut en els últims 30 dies. Quant als homes, sols han tingut 2,8 dies, una mitja molt menor en el cas de les dones. Davant la mateixa pregunta en comte a la salut física dels últims 30 dies, la resposta de les dones va ser de 2,7 dies, i la dels homes 2.2 dies.

Aquests fets demostren la necessitat que tots junts canviem les desigualtats, maltractaments i les opressions que sofreix el col·lectiu de les dones, per a poder construir tots junts una societat sense desigualtats, justa i lliure per a tothom.