Domingo Castillo: «Ací els graus superiors no són tan apreciats com degueren»

Llicenciat en història i professor de música en anglés, Domingo Castillo va començar a treballar com a director de l’IES Maria Blasco, de Sant Vicent del Raspeig l’any 2009, dos anys després de la seua inauguració. El centre porta el nom d’una reconeguda científica que prové del mateix poble, Sant Vicent del Raspeig.

Destaca per ser un institut innovador i obert. Realitza moltes activitats que donen suport a tota mena de causa social: medi ambient, violència de gènere, convivències d’alumnes, etc.; imparteixen l’aprenentatge d’una manera més divertida i dinàmica, amb l’objectiu d’introduir canvis per millorar el procés educatiu; però sobretot és un institut que aposta per les llengües estrangeres i pel valencià, però especialment per l’anglés. Copta amb molts programes de mobilitat com són “Erasmus+ KA – Gender Equality Across Europe” i “Erasmus+ KA1 – CLIL i Plurilingüisme”, a més d’un “Programa Plurilingüe” i diverses classes impartides en anglés.

La següent entrevista pretén donar a conéixer més a fons la història de l’institut i la visió de Domingo Castillo sobre el sistema educatiu actual, però també sobre alguns dels temes més polèmics del moment.

P: Des de quan ets director del centre?
R: Aquest és el meu nové any. No vaig ser el primer director de l’institut, però sí un dels primers. Quan es va crear hi havia una directora i després altre professor es va quedar de director uns mesos. En aquell moment jo era secretari del centre i després em vaig presentar a concurs, on vaig eixir elegit. L’any passat vaig decidir renovar papers per a quedar-me 4 anys més, però una vegada arribe a complir 12 anys al càrrec, hauré de presentar-me a concurs en igualtat de condicions amb els altres candidats.

P: T’agrada el treball de professor? És molt estressant?
R: Sí que m’agrada. És com tots, té una part estressant i l’altra que no. És un treball poc irregular en el temps, tant el de professor com el de director, però el nivell d’estrés és major el de director per l’experiència que jo en tinc. T’arriben més problemes que cal solucionar i organitzar. Et podries dedicar 24 hores i et faltaria treball, al final has de simplificar i centrar-te en el més important. Encarà així, li dedique més hores al treball de director que al de professor.

P: Has treballat en altres centres? Quins? Com a professor o amb un càrrec directiu?
R: L’únic centre en el qual he tingut dos càrrecs directius és en aquest, primerament dos anys com a secretari i després ja com a director. També he treballat anteriorment a l’IES Canastell de Sant Vicent; l’IES Mare Nostrum d’Alacant; l’IES Rambla de Nogalte de Puerto Lumbreras, a Múrcia; i el primer de tots en el que vaig quedar-me d’interí un any, l’IES Carlos III d’Àguiles, a Múrcia també. En tots com a professor de música en castellà i en valencià.

P: Estàs relacionat amb el nom de l’institut? Coneixes a Maria Blasco?
R: Sí, de fet quan es crea un institut ací a la Comunitat Valenciana, es posa nombre, no nom. Passat un temps, les persones que es fan càrrec de l’institut proposen a l’Ajuntament que al seu torn proposen a Conselleria que tinga un nom. Vam començar a barrejar diversos noms, inclús vam fer una espècie d’enquesta entre els professors. Un d’ells, a mi el que especialment m’agradava, era el de Maria Blasco. M’agradava perquè preferia un nom que tinguera relació amb la ciència abans que amb la política o altres temes que moltes vegades són més polèmics. A més d’estar relacionada amb la ciència, volíem que fora una persona que estiguera relacionada amb Sant Vicent, aleshores Maria Blasco encara que no ha nascut a Sant Vicent, sinó que ve del Verdegàs, és molt pròxima a Sant Vicent perquè va estudiar en un col·legi i institut de Sant Vicent. Va ser companya meua l’últim any de col·legi, i també els primers del que s’anomenava Boc abans, que ara és tercer de secundària. Això em va permetre posar-me en contacte amb ella i comentar-se’l per veure que li pareixia a ella, per si de cas no volia, però sí, sí que va voler, a més es va sentir molt enllacada. Col·labora molt amb nosaltres i ens permet fer-li visites allí a Madrid, on treballa com a directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques contra el Càncer. També és la directora d’un centre molt important que està entre els 20 primers dedicats a la lluita contra el càncer. A banda també fa les seues pròpies investigacions, dóna conferències, etc.
Cada dos anys li fem una visita amb alumnes de primer i segon de batxillerat, de ciències preferentment. Per ara hem anat dues o tres vegades.
Ens agradava també pel fet que fora dona, no hi havia cap centre que tingué nombre de dona.

P: Quina evolució ha tingut el nombre de matriculats a batxiller al llarg d’aquests últims anys? Hi ha més nombre d’alumnes que es decanten per graus superiors que anteriorment?
R: Els alumnes continuen decantant-se majoritàriament pel batxiller, que és una de les coses que hem d’intentar modificar perquè de vegades hi ha més demanda per als estudis tècnics, i no tant per a batxiller. Ací els graus superiors no són tan apreciats com degueren.
Nosaltres no tenim més alumnat de batxillerat perquè no tenim més espai, doncs continuem tenint els 10 grups entre primer i segon, que hem tingut sempre. Encara que el centre ha crescut molt, en aquests últims 10 anys hem passat de tindre 600 als 1050 alumnes.

P: Com feu per impulsar als alumnes a fer graus superiors?
R: Tots els anys es fan, sobretot als nivells de tercer i quart d’ESO, formacions per a eixides acadèmiques i professionals. Anem a visitar l’IES Canastell, fires que organitza l’ajuntament on venen alumnes de distints graus professionals per donar informació; també els tutors en quart de l’ESO donen informació sobre els distints graus, eixides, etc. Encara així continua estant més prestigiat el batxillerat que la formació professional.

P: Com es troba ara mateix el sector docent als instituts? Però sobretot el del sector jove?
R: Està arribant prou gent jove, el que passa és que després dels anys de crisi que van haver-hi retalls a tots els àmbits de l’administració pública, doncs es contractava menys, però cada vegada contracten més, inclús als col·legis, i entre ells prou gent jove.
Nosaltres vam crear l’institut arrel dels treballadors de l’IES Canastrell. Aquest institut tenia secció de secundària i secció de formació professional. En un moment determinat es va decidir que el Canastell s’anava a especialitzar únicament en la formació professional, i els que estàvem donant secundària, que érem uns 50 professors, van passar a integrar el número 5, que després passaria a anomenar-se l’IES Maria Blasco. Mentre que creixia el nombre d’alumnes, es van haver d’incorporar nous professors.
Encara així la plantilla s’ha rejovenit prou. Pense que és bo que entren nous aires i que hi haja innovació. Tots som un poquets refractaris al canvi, però la realitat és que hem obtingut uns resultats molt bons.

P: Es donen molts casos d’assetjament escolar al centre?
R: Des del meu punt de vista l’assetjament escolar és una paraula mal interpretada i s’abusa d’allò als mitjans de comunicació, tot el món opina i moltes vegades sense saber del tema. Primerament és important definir l’assetjament escolar, i es considera assetjament quan un xiquet o una xiqueta, o un grup de xiquets o xiquetes, actuen de forma sistemàtica i continuada contra altres alumnes; l’altre són problemes de convivència quotidians, i cada dia hi ha desenes d’ells més o menys greus. Tots els anys hi ha quins arriben a les mans, altres es queden en insults, altres en insults a les xarxes socials, etc. De tots això sí que hi ha, jo crec que ni més ni menys, forma part de les relacions humanes, sobretot a l’adolescència, perquè és una edat en la qual encara no controlen els seus impulsos i no són suficient madurs per a entendre que tipus de relacions han de tindre. En aquests casos s’actua més o menys, segons la situació. Per contra, no són molts els casos d’assetjament com a tal, però sí que ha millorat molt el tipus d’intervenció que es fa als centres i la detecció d’aquest tipus de conflicte. Si no actuem, és perquè no ens assabentem, però quan estem al corrent actuem sempre. Es parla amb ells, hi ha comissions de convivència a l’institut, hi ha mediadors al centre, hi ha una coordinadora secundària, hi ha activitats tots els anys per posar en comú als alumnes de primer amb els alumnes de tercer en el que els uns actuen de tutors d’altres, etc., es fan mil coses que abans no es feien. El que passa és que era ix tot més fàcilment a la llum, també pels mitjans de comunicació, però se’ls presta més atenció als temes de convivència escolar.

P: Que penses sobre la polèmica que es va crear fa poc a institut d’Alacant sobre prohibir el “Short”?
R: Jo pense que eixe tipus de temes, l’ideal és tractar-ho amb sensibilitat. Jo estic d’acord en el fet que no qualsevol actuació o de vestimenta no deu ser permesa. Ara, la forma d’intervenir, molt millor que les normes, és actuar amb una certa sensibilitat, vull dir, a nosaltres això en passa cada dia, el problema en aquest cas solen ser xiquetes, que venen amb “shot” excessivament curt. Un altre problema molt similar és el de parelles que són massa efusius a les seues manifestacions amoroses dins del pati. Nosaltres pensem que sobre eixe tipus de coses s’ha d’intervenir. No som un col·legi amb normes molt estrictes a l’hora de comportar-se i relacionar-se, però pensem que hi ha certes coses que no són massa correctes. Jo crec que la millor forma d’intervenir és individualment i amb sensibilitat. Nosaltres quan se’ns donen casos d’aquest tipus, normalment recorrem a una persona propera o de confiança a la xiqueta, amb una companya, professora o mare. És la forma més efectiva. De vegades també parlem amb la persona personalment, sempre en privat. Però les prohibicions per norma moltes vegades aconsegueixen l’efecte contrari.

P: Que és en la teua opinió el pitjor del sistema educatiu actual?
R: Per a mi el pitjor del sistema educatiu actual és que els polítics no es posen d’acord per dissenyar una norma que servisca per almenys 15-25 anys, i que l’utilitzen com una arma per a competir entre ells, perquè el que aconsegueixen és no tindre un rumb fix, doncs l’educació ha d’estar organitzada a mig-llarg termini perquè tinga efecte.

P:Quin seria el teu sistema ideal d’educació?
R:En principi qualsevol que siga estable al llarg del temps, millor que sistemes que van canviant. Però el sistema educatiu que hi ha fa uns 15 anys, és bo. Cal introduir canvis en la forma d’ensenyar. Nosaltres procurem d’iniciar eixos canvis, en el sentit de reduir aprenentatge memorístic i fer que l’aprenentatge siga més pràctic dins del que cap. Encara així costa molt acabar amb la típica estructura de classe de professor explicant tota l’estona i l’alumne assentat al seient 6 o 7 hores. Tot ha de ser més dinàmic on l’alumne intervinga més en el seu progrés d’aprenentatge. Ajudaria molt que els alumnes a l’aula foren menys i incrementar la formació del professorat en altre tipus de pedagogia. Es podien millorar moltes coses, però sobretot el més important és que hi haja uns directius clares dins de l’administració, a mitjà termini.

P: Que penses sobre aquesta nova polèmica d’impartir les assignatures en diverses llengües?
R: Jo pense que és bo impartir assignatures en distints idiomes, de fet vaig ser un dels promotors d’impartir assignatures en angles fa 10 o 12 anys, doncs pense que és bo perquè en Espanya tenim uns problemes amb aprenentatge d’idiomes. El detecta molta gent, i sobretot estrangers que venen ací a Espanya i comparen el nivell entre uns països i altres. També està el problema de la falta d’homogeneïtzació i de les llengües autonòmiques, sobretot les de la Comunitat Valenciana, on existeix dificultats perquè s’estandarditze la llengua a les zones castellanoparlants, especialment. Tot allò pot ajudar a fer que no solament dones classe en angles a l’assignatura d’angles, sinó que et familiaritzes amb la llengua en altres assignatures, eixa és la idea. Es pretén que aprengues llengua al mateix moment que aprengues continguts, cosa que és un procés molt habitual. Sempre que aprens una nova llengua has d’habituar-te a certs continguts, perquè la llengua en si és el marc que utilitzem per a expressar-nos, però ha de tindre un fons, uns continguts.

P: Feu intercanvis amb altres instituts europeus?
R: Sí que en tenim. El que passa és que no tenen massa efectes, perquè són durant poc de temps, normalment d’una setmana. L’ideal seria d’anar-te’n tres mesos a altre centre o un programa així. Tenim els Erasmus+ on van grups d’alumnes reduïts a altres centres estrangers, i després fem intercanvis a altres països de parla anglesa, però això ja són beques externes al nostre centre.