Carles Soler: «Algún dia tornarem a veure Orxata»

Carles Soler: «Algún dia tornarem a veure Orxata»

maxresdefaultAlguns dels adjectius amb els que qualifiquen a aquest grup són original, innovador o inclasificable. Carles, el disk jòquei del grup Orxata Sound System ens suggereix la idea d’inventar una paraula per tal de classificar-lo. Després d’una parada indefinida que està a punt d’arrivar als sis mesos de durada, Orxata ens aclara certs dubtes sobre la seva història, gustos, idees i trajectòria.

Pregunta: Podries definir breument la vostra música?

Respuesta: Bé, sempre et pots inventar paraules per a definir-la, no hi ha problema. El que passa és que durant la nostra trajectoria hem estat canviant sempre. En general el que fem és agafar diferents tipus d’electrònica i juntar-ho amb la nostra tradició oral i els ritmes mediterranis.

P: Com ha sigut eixe canvi estilístic durant la vostra trajectoria?

R: Doncs fa 10 anys encoltàvem més l’estil de tipus «drum and bass», després en el segón disc escomençàrem a recuperar els sons més tradicionals del tecno valencià durant els anys 90 i en l’últim disc vam indagar més en els ritmes més perifèrics com la cumbia, el koduro, moombah. Uns ritmes més d’ara i més llunyans.

P: En aquestos 10 últims anys de trajectòria quins són els grups que han aparegut que us hagen canviat un poc el romb evolutiu del grup?

R: Uf, moltíssims, però no sé, per exemple un productor, Diplo, que està sempre produïnt i indagant sobretot en ritmes perifèrics. Quan vam començar ens basàvem molt en «Asian Dub Foudation», després ens posàrem a escoltar més Techno. Entre els nostres integrants tenim vàries influències, per exemple el baixista va més pel rotllo del Jazz, al trompeta li agrada més la música contemporànea, al cantant li va més el Hip-hop, a la cantant li agraden els ritmes colombians…

P: Si tornarem 10 anys enrere, repetiríeu l’experiència?

R: Quan començàrem estavem prou segurs de nosaltres mateixos, encara que hi havien molts dubtes perquè evidentment, fa 10 anys el nostre estil era un poc menys habitual que ara. Ara estem més segurs que mai, perquè hem vist que ens ha anat bé. Però en el seu moment era un risc.

P: De tots els temes que tracteu, quins són els que més predominen? Quines són les preocupacions de la gent que vos escolta?

R: Un tema que sempre dóna molt de joc és el sexe i tot allò relacionat amb els cosos. En general totes les cançons que solen tocar aquestos temes tenen molt d’èxit. Però be, en general estem molt influits per la política, aleshores doncs això també sempre tira, perquè la gent té la seua opinió i creen debat al voltant de les lletres.

P: Seguiu quedant per assajar? Tornareu a pujar als escenaris?

R: La veritat és que no. Estem desconnectats perquè així ho vam decidir ja fa un temps. Després de la gira d’estiu vam decidir que pararíem, al menys, durant un temps. Però bé, jo crec que algún dia tornarem a veure Orxata. De totes maneres no hi ha res que sigui segur.

P: De l’1 al 10, considera quanta importància tingué el logotip del disc 2.0 en el vostre èxit?

R: 3’5. Està clar que el logotip de l’ACTV reeditat va ajudar-nos a difondre la notra música, ja que la imatge fou molt popular i el merxandatxe es va vendre prou be. Però al cap i a la fi, allò important era la nostra música i el missatge que volíem transmetre, que va ser el que aquest èxit es consolidara de debò.

P: Què opines de les restriccions que s’estàn fent últimament a les xarxes p2p?

R: Em sembla molt malament, perquè els poderosos volen controlar i mercantilitzar les xarxes. Nosaltres vam començar el projecte d’Orxata Sound System compartint mostres i temes a aquestes xarxes lliures i ara veiem que ens les estàn tancant.

P: Per concluïr. Com veus el futur de la música en valencià?

R: Se la veu forta, gaire no percebir cap ajuda de les administracions. Encara no l’hem normalitzada, no tenim plataformes de difusió que vagen acompasades a la quantitat de públic que hi ha. Així que, el futur el veig igual que ara, al guetho, a no ser que el Govern de la Generalitat i els Ajuntaments dels pobles escomencen a normalitzar i incentivar la música en valencià. Que com estem veient cada volta és de més qualitat i té més adeptes.

Lluís Garrigues Carbonell

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *