Per què consumisme?

El consum, com a concepte, no fa referència a res dolent ni perjudicial. Podem definir-lo com el simple fet de consumir per satisfer necessitats o desitjos. El problema arriba quan aquesta activitat es torna patològica. Aleshores ja no parlem de “consum”, sinó de “consumisme”. El consumisme per a l’AVL es defineix com “un corrent econòmic que es basa en el foment del consum de béns i productes, més o menys necessaris, amb tendència de consumir-los en quantitats molt superiors a la necessària”. Aquesta tendència s’accentua encara més en dates pròximes a nadal.

Encara que la crisi no ens ha abandonat del tot, i moltes famílies segueixen vivint amb la mateixa precarietat que en els seus inicis, les ganes de comprar i més encara, en aquestes dates, augmenta cada any més. La necessitat de comprar allò que creguem que necessitem és sols una raó ideològica i generacional. I cada vegada es veu accentuada gràcies al sistema econòmic que vivim, posat que les ajudes per pagar tot allò que comprem cada vegada són més grans; per exemple, comprar a terminis sense pagar interessos, préstecs bancaris, descomptes, etc., a més cal sumar-li avantatges com comprar des de casa i rebre la compra al cap de pocs dies.

L’afany consumista de voler tindre sempre l’últim aparell que ix al mercat, crea un costum de compra per acumulació de béns i serveis, on la societat és massiva, compulsiva i competitiva. Cal estudiar aquestes termes per separat per entendre-ho millor; per exemple, parle de la massivitat del consum perquè tothom vol tindre el que té una altra persona i fa el possible per tindre-ho, així arribem a la compra en excés de productes que no necessitem i desitgem sols per enveja; després està el tema de la compulsivitat, com ja he dit abans, les facilitats a l’hora de triar, comprar, pagar i rebre el producte “desitjat” cada vegada és més fàcil; i per últim està la competitivitat, encara que això no depèn dels consumidors sinó de les empreses, pel fet de hi haure moltes dedicant-se al mateix, amb les mateixes característiques i preus similars, fa que la competència lluita pel major número de clients possible i per tant, ofereix unes ofertes impossibles de rebutjar. Això lligat amb la compulsivitat i el desig de tindre el mateix que els altres formen el conjunt de la societat consumista.

Encara que això no sempre ha sigut així, i la millor forma per poder demostrar-ho és parlar amb diverses generacions. La gent gran, en la seua majoria, rebutja o desconeix les noves formes de comprar i aquest nou caràcter de la societat, per això prefereixen un tracte més personal i la seua experiència els fa desconfiar més i buscar més qualitat que la gent més jove. Els joves de hui dia, per contra, busquen la comoditat i la rapidesa davant de tot, que puga realitzar una compra des de casa és un avantatge, a més, ja no busquen tanta qualitat com la gent major, sinó que desitgen (en la seua majoria) la quantitat. En mig d’aquest salt generacional es troba la Generació X, més o menys, els quals ja tenen uns gustos personals i depenent del seu estatus social es decantaran cap a una societat més consumista de hui dia -voler estar a l’última moda i amb els millors objectes- o cap a una societat tradicional -que encara vol ser atesa personalment i no rebutja la qualitat-. Tot i això, de cara al nadal, la major part de la gent s’oblida de les preocupacions i decideix seguir la tendència consumista, per igual.

Una dependenta d’una famosa cadena de tendes de roba afirma que “de cara al nadal augmenten les vendes, però els últims anys ja no és tan apreciable aquest “boom” nadalenc, posat que les ofertes comencen ja en Novembre amb el “Black Friday” i es reparteixen fins després de les rebaixes de gener, ja que hi ha gent que s’espera per comprar quan els productes són més barats”. A tot això va afegir: “encara que els més perjudicats d’aquest canvi de tendència cap a les compres són les petites empreses, ja que no poden competir amb les ofertes de les grans”. I és que el consumisme sembla estar fet per als grans empresaris.