Medicina amb M de masculí

Sabries situar el clítoris? Has vist alguna vegada com són les mames per dins? Podries anomenar totes les partes de la vulva? El desconeixement que, en general, tenim del cos de la dona, és la conseqüència de segles de falta de recerca mèdica en aquest camp. S’ha invisibilitzat l’anatomia de la mitat de la població mundial durant gran part de la història, endarrerint diagnòstics i sobremedicant les pacients. 

Segons l’Associació Americana de Dones Mèdiques, el biaix de gènere a la medicina és “la diferència en el tractament de tots dos sexes amb un mateix diagnòstic clínic, que pot tindre conseqüències positives, negatives o neutres per a la seua salut”. Històricament, ha sigut la dona qui ha patit més aquesta desigualtat.

És irònic, doncs, que per estadística les dones visquin més que els homes. Això és degut a que les dones viuen més temps però en pitjors condicions i a que els homes es cuiden menys i consumeixen més alcohol, derivant en morts prematures, càncers i malalties cardiovasculars.

Les diferències no són només en el sistema reproductiu com es pensava durant dècades. Una mateixa malaltia pot tenir símptomes, tractaments i processos de recuperació molt diferents en tots dos gèneres.

Salut mental

La submissió de les dones ha estat aconseguida durant gran part de la història mitjançant el diagnòstic de malalties mentals. Des de la histèria del segle XIX fins a l’ansietat d’ahui dia, s’han convertit malestars producte de desigualtats de gènere en patologies individuals. Les llargues jornades laborals, el treball domèstic i de cures, i fins i tot la autoexigència i la culpa, contribueixen a la malaltia de les dones i es pal·lien amb pastilles, quan realment s’haurien de tractar aquests problemes de manera estructural.

Actualment, el 85% de psicofàrmacs es recepten a dones. Aquest biaix de gènere deriva en el sobrediagnòstic, el qual invisibilitza altres malalties físiques que es donen per alt, com poden ser problemes respiratoris o cardiovasculars.

Sistema reproductiu

Les diferències en els cossos dels homes i les dones no es troben només al sistema reproductiu, però hi ha malalties que només pateixen les dones. Com l’endometriosi, la qual afecta el 10% de la població de dones en edat fèrtil. Els símptomes més comuns són el dolor durant la menstruació i la infertilitat, però com a que el dolor menstrual s’ha normalitzat tantíssim en la nostra societat, els diagnòstics es poden endarrerir fins a huit anys. 

Sense tractament, sense medicació adequada i sense investigació. Aquesta és la realitat que hi ha darrere de la Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP), trastorn que afecta aproximadament 1 de cada 10 dones a tot el món, i és una altra víctima del biaix de gènere.

Les pastilles anticonceptives solen ser l’únic tractament que els ginecòlegs recepten quan es troben amb aquests casos, però la realitat és que només emmascara els símptomes i no serveixen com a tractament real a llarg terme.

Estela García, estudiant de 4t de Infermeria a la Universitat d’Alacant, denúncia que, com a que el cos de la dona és pràcticament desconegut, a l’hora de fer diagnòstics, es fiquen malalties molt dispars dintre d’un mateix sac: “em van receptar les mateixes pastilles a mi, que tinc endometriosi, que a la meua amiga, a qui van diagnosticar amb SOP, tot i que tenim simptomatologia, dolors i cossos totalment diferents.”

A més, García destaca un altre problema fonamental fruit del biaix de gènere: la violència obstètrica. La comunitat autònoma amb més percentatge per sobre de la mitjana nacional és la Comunitat Valenciana amb un 30,6% de cesàries, més del doble del que recomana la OMS. Aquest és un indicador clau de qualitat obstètrica.

García fa el seu Treball de Fi de Grau (TFG) sobre els casos de violència obstètrica que patiren les dones durant la pandèmia. Assegura que s’han incrementats els casos d’aquest tipus de violència de gènere a causa de la desinformació a què van ser sotmeses les dones durant la COVID-19: “es tracta a les dones embarassades com si foren pacients malaltes, i són dones joves i sanes que tenen dret a estar informades i a decidir sobre el que se’ls farà al seu cos durant el seu part.”

Malalties cardiovasculars

La malaltia cardiovascular és la primera causa de mort de la dona a l’estat espanyol. Es fan menys exploracions que als homes i no es sol·liciten proves com l’electrocardiograma o les proves d’imatge o d’esforç, optant per diagnosticar amb ansietat o estrès.

S’ha demostrat que utilitzar el patró de símptomes masculins per al diagnòstic d’infarts pot conduir a falsos negatius. Així ho explica Sandra Cordones, estudiant de 4t de Medicina de la Universitat Miguel Hernández: “només ens expliquen els símptomes que pateixen els homes quan tenen infarts aguts del miocardi perquè senzillament no s’ha estudiada lo suficient l’anatomia de la dona”. És molt preocupant ja que la taxa de mortalitat de l’infart de miocardi és del 9% en els homes i del 18% en les dones. Sovint es confonen els símptomes en les dones amb atacs d’ansietat.

Assajos clínics

Durant anys, les dones han estat sistemàticament excloses dels assajos clínics per al desenvolupament de nous fàrmacs. No va ser fins a 1988 que l’Agència Estatal de EEUU va incloure les dones als seus assajos. Fins a eixe moment, es desconeixia els efectes adversos que podrien tindre els medicaments en les dones.

“La tendència històrica de realització d’assajos que inclouen majoritàriament mostres d’homes com a subjectes d’estudi i l’extrapolació automàtica dels resultats a les dones parteixen de la presumpció errònia d’igualtat entre dones i homes”, assenyala María Teresa Ruiz Cantero, Catedràtica d’Universitat de Medicina Preventiva i Salut Pública a La Universitat d’Alacant.

“Les dosis i els efectes secundaris s’han investigat durant anys només per als cossos del homes i, tot i que està millorant la recerca mèdica, encara es comercialitzen moltíssims medicaments que no estan testats en dones”, explica Cordones.

Hi ha esperança

El biaix de gènere no només afecta a la dona com moltes persones poden pensar; també es infradiagnostiquen en homes malalties considerades femenines com ara l’osteoporosi, la fibromiàlgia o problemes de tiroides.

Si bé és cert que encara falta molta investigació en l’estudi del cos i les malalties de la dona, també és veritat que s’estan fent molts avanços, sobretot en l’àmbit de la cardiologia, el qual és fonamental per a superar l’estadística de mortalitat. Encara queda molt camí per recórrer, però és indispensable no tornar a cometre els mateixos errors del passat per poder construir una medicina amb perspectiva de gènere.