Gemma Gómez i Gustavo Pascual: “Per a nosaltres és un orgull ser familiars de l’autor d’aquesta peça tan famosa»

Gemma Gómez, reconeguda pel seu amor per la música i la literatura, és la carismàtica besneta de l’inoblidable Gustavo Pascual, autor de la icònica composició “Paquito el Chocolatero”. Heretant el talent i la sensibilitat artística del seu avi, Gemma s’endinsa en la vida i obra de Gustavo Pascual, desvelant els secrets darrere d’aquesta melodia que ha marcat generacions. A pesar que Gemma no va arribar a conèixer el seu besavi, ens conta els aspectes més importants que la seua àvia, filla de Gustavo Pascual, recorda d’ell.

Pregunta. Pots explicar-nos la relació que tenies amb Gustavo Pascual.

Resposta. Gustavo Pascual era el pare de la meua àvia materna, i com que va faltar quan ella era xicoteta, no el vaig arribar a conéixer. No obstant això, he sentit parlar molt d’ell i de les seues composicions, estic segura que m’haguera agradat molt compartir amb ell tot allò. Els meus familiars el descriuen com un músic molt talentós, però sobretot com una persona atenta, que sempre estava disposat a ajudar als altres.

P. Què significa per a tu ser descendent d’algú tan influent en la música com Gustavo Pascual?

R. Encara que el seu nom no és massa conegut, sinó que ho és més el títol de la seua peça més famosa, “Paquito el Chocolatero”, per a mi és un orgull ser familiar seu. M´omple de felicitat escoltar les seues obres tant a Festes de Moros i Cristians del meu poble, Cocentaina, als concerts, com a qualsevol altre lloc.

P. De quina manera creus que aquesta composició ha influït en la vida i la carrera de Gustavo Pascual?

R. Pel que m’ha contat la meua àvia, la vida de Gustavo i la de la seua dona, no va ser gens fàcil. El seu pare s’oposava al seu casament, ja que Gustavo estava malalt. L´any del seu casament, es va morir la seua mare i més tard, va faltar pocs anys després de néixer, el seu primer fill. Al cap de poc temps de l’esclafit de la Guerra Civil, va estar ingressat a l’hospital, i li van recomanar mantenir repòs a casa i no eixir, per tal que no fora cridat a les files. En aquest temps, ell es va dedicar a compondre música, per tirar endavant i fer alguna cosa. Així i tot, la seua música no es va fer famosa fins anys després de la seua mort, així que puc afirmar que Gustavo Pascual no va viure gràcies a la música, però ens ha deixat un gran llegat.

P. Quin significat té «Paquito el Chocolatero» per a tu i per a la teua família?

R. Com he mencionat abans, per a nosaltres és un orgull ser familiars de l’autor d’aquesta peça tan famosa, per la qual hem hagut de lluitar, perquè tinga el reconeixement que es mereix. L’afició per aquesta música que tenia el meu besavi, ha provocat que la meua família, el dia de hui, estiga més unida.

P. Com ha sigut la teua experiència en veure com aquesta obra ha perdurat en el temps i ha sigut celebrada per generacions?
R. És molt emocionant que tants anys després, aquesta peça, com moltes altres escrites per Gustavo Pascual, com “El Bequetero”, o “Buscant un Bort”, continuen sonant a festes dels pobles, especialment al meu poble, on ell va néixer i viure tota la vida, Cocentaina.

P. Has rebut alguna història o anècdota emocionant de persones a les quals els haja impactat aquesta peça en les seues vides?

R. Una vegada em van contar la història d’un home amb alzheimer, el qual no podia parlar ni expressar-se i no era capaç de recordar a cap dels seus familiars. En el casament del seu fill, va començar a sonar aquesta peça i l’home en sentir-la, es va posar dret i va començar a «formar», cosa típica de les Festes de Moros i Cristians. Açò va fer que tots els assistents s’emocionaren molt per veure l’home tan feliç.

P. Existeix algun projecte o iniciativa específica per a honrar la seua obra?

R. El mes passat, a la Fira de Tots Sants de Cocentaina, es va estrenar una obra de teatre anomenada «Paquito el Chocolatero», amb tres personatges, Gustavo Pascual Falcó, el meu besavi, la seua dona, Consuelito Pérez, i el germà d’aquesta, Francisco Pérez Molina, més conegut com Paquito «el Chocolatero «. En ella es narren els aspectes més importants de la vida del compositor, així com la seua relació amb Paquito. En l’obra ressalta la vocació tan gran que sentia Gustavo per la música.

P. Has presenciat reaccions emocionals significatives de persones quan descobreixen la teua relació amb Gustavo Pascual i la seua obra?

R. Hi ha molta gent que coneix la peça i l’ha escoltat alguna vegada en la seua vida, però la majoria es sorprenen quan s’assabenten que el seu compositor va néixer a un petit poble d’Alacant. Encara es sorprenen més quan se n’adonen que és familiar meu. Un dels meus amics de la universitat, que és músic, es va emocionar al saber que jo era descendent seua, ja que havia escoltat la peça i l’havia tocat.

P. Què penses sobre el reconeixement que rep «Paquito el Xocolater» en l’actualitat?

R. Pense que es mereix tot l’èxit que ha tingut, després de les dificultats que va tenir durant la seua vida, per això, estic molt orgullosa de poder dir que l’autor d’aquesta obra és familiar meu. El germà de la meua àvia ens comenta sempre, que té una llista dels països on s’escolta aquesta peça, començant per Alemanya, Argentina i Austràlia. És sorprenent que després de tants anys, la seua música continue sonant arreu del món.

P. Quin missatge t’agradaria transmetre a les generacions futures sobre la importància de les obres de Gustavo Pascual, especialment en relació amb «Paquito el Chocolatero»?

R. M’agradaria ressaltar el fet que Gustavo Pascual no tenia cap intenció en fer-se famós, ell simplement feia el que li agradava, que era compondre música, i això és el que fa les seues peces tan especials. A més, com a figura clau en la seua vida tenia a la seua dona, que sempre el recolzava, i confiava en el seu talent. És a dir, el missatge que m´agradaria donar, és que és important tenir al nostre costat una persona que confie en nosaltres, i a més, gaudir de les coses que ens agraden.

P. Què saps sobre el procés creatiu que va tindre el teu ancestre per a compondre «Paquito el Xocolater»? Ha compartit alguna vegada detalls sobre com va sorgir la inspiració per a aquesta peça?

R. Gustavo va començar els estudis musicals des de xicotet, i es va ensenyar a tocar el clarinet, el violoncel, i la guitarra. Tenia una malaltia per la qual no va poder deixar el poble per continuar amb els estudis, però per entretindre´s, acudia als assajos de la banda del seu poble, Cocentaina . El meu besavi tenia la gran capacitat d´escriure qualsevol melodia que escoltava i transportar-la a primera vista als papers.
Quan es va fer més major, a la Guerra Civil, es va haver de quedar a casa, a causa de la seua malaltia, i el temps que passava a casa, es dedicava a compondre melodies, o inclús a transcriure aquelles que sonaven a la ràdio. Un dia, estava a la serra amb el germà de la seua dona, Paquito, qui també era músic i fester, i Gustavo li va proposar tocar tres peces que ell havia compost. Ell amb el clarinet i Paquito amb la caixa, van interpretar les peces i en acabar Gustavo li va dir:

– «Elegeix la peça que més t’haja agradat i li posaré el teu nom».
Així és com va sorgir la peça «Paquito el Chocolatero», en honor al seu amic.

P. Sents alguna pressió o responsabilitat especial en ser part de la família de Gustavo Pascual i estar relacionat amb una obra tan icònica com «Paquito el Chocolatero»?

R. No, la meua família sempre m’ha recolzat en tot el que he fet, i no utilitzen el nom de Gustavo per fer sentir inferior a ningú, tots ens alegrem del seu èxit, i el prenem com un model a seguir, per millorar en els aspectes de les nostres vides.

P. Existeixen altres membres de la família de Gustavo Pascual involucrats en la música o en la preservació del llegat musical familiar?

R. Jo personalment toque el clarinet, però com a passatemps, ja que sempre he preferit centrar-me en els estudis, però un dels meus oncles i els seus dos fills estan a la banda del poble i, encara que no componen música, toquen el clarinet, i el saxòfon. La resta de la resta meua família hem estat implicats en aconseguir que es reconega que l’obra de «Paquito el Chocolatero» ha sigut escrita per Gustavo Pascual Falcó.

P. Soleu parlar diàriament o recordar a Gustavo Pascual per la seua obra tan famosa?

R. De vegades, a algun dinar surt el tema, però la meua àvia es posa melancòlica en recordar al seu pare. El que solem comentar normalment, són les dificultats que han sorgit per poder fer justícia al nom de Gustavo Pascual Falcó, però sobretot recordem les peces, no tan famoses, però que mereixen el mateix reconeixement.

P. Has presenciat noves interpretacions o adaptacions de «Paquito el Xocolater» fetes per músics contemporanis o artistes actuals? Quina és la teua opinió sobre aquestes versions modernes?

R. Sí, a moltes festes de poble, la versió que sona de «Paquito el Chocolatero» no és el “pasodoble”, sinó que és una adaptació, o interpretació. Pense que no s’hauria d’oblidar aquest, ja que és l’original, destinat per a les Festes de Moros i Cristians, però que les noves versions ajuden al fet que continue sonant, i que més gent arribe a escoltar la peça.