És la música una necessitat vital?

La música sempre ha estat i està al nostre voltant, per això sí que es pot arribar a pensar que és una necessitat vital. La podem trobar enlloc, des de la prehistòria, que ja ens acompanyava a rituals i cerimònies; com en l’actualitat, on és fa un ús tan gran d’ella que ni ens n’adonem. L’escoltem a casa, a la televisió, a Internet… té una gran quantitat d’usos. Però el que realment s’ha de parar a pensar és: qui, com i quan es crea la música.

La música té una gran quantitat de varietats. Des de la música clàssica fins al

pop, techno… i dins de cada varietat, hi ha un extens grup de músics. S’ha de saber, que encara que hi ha grans músics arreu del món i de totes les varietats de música possible que no han estudiat a un conservatori, la majoria d’aquests artistes si ho han fet, encara que no hi hagen acabat aquesta carrera de manera oficial. Aquest art naix i es va aprenent als conservatoris, on després de finalitzar els estudis, cada músic estendrà per la rama musical que vulga.

A un conservatori, els estudis oficials són una carrera quilomètrica, és a dir; oficialment comença a vuit anys i acaba sobre els 22. Als vuit anys, els nens comencen dels 8 anys als 12 el que s’anomena grau elemental, equiparat més o menys amb l’escola primària. Després, es comença el grau professional, que comprén dels 13 fins als 18, el que es realitza amb l’ESO i el Batxiller. Per finalitzar, el grau superior, al que s’han d’afegir 4 anys més; aquest últim sol coincidir amb els anys de grau d’universitat. A banda, cal dir-ne que un músic no comença mai a 8 anys, ho solen fer abans; de manera no oficial i com a tots els llocs, quan aquest estudi s’acaba s’ha de seguir estudiant. És a dir, un músic mai no; pot para d’ensenyar-se noves peces i s’han d’anar actualitzant, s’ha de seguir practicant.

Encara que a primera vista aquest món siga molt gratificant, per exemple quan és fa una actuació o un espectacle, darrere hi ha un gran esforç i sacrifici per optimitzar el moment de l’actuació del qual els espectadors quasi mai se’n fixen. Cal considerar, que per als músics, és complicat estudiar al mateix temps els estudis obligatoris escolars i els de música, ja que requereix una gran disciplina.

A més, s’ha de pensar que quan un alumne cursa 1r i 2n de Batxiller, a més de l’escola, ha de fer 14 hores presencials setmanals més a banda, l’estudi d’aquest i de l’institut; és un gran esforç. Encara i així, els adolescents ho solen aconseguir només per al fet que els agrada. Aquests estudis són recolzats per una gran quantitat d’estudis, entre aquest el més actual és del 28 de juny de 2018; realitzats sobre aquesta disciplina, la d’estudiar música i l’escola a la vegada; ens demostra que escoltar música ens fá més intel·ligents.  La música clàssica, altera la funció dels gens; entre ells, millora la funció d’aprendre i la memòria. Aquest estudi, als xiquets petits, va demostrar que els que havien estudiat almenys dos anys de música, rendien molt millor als exàmens d’ingrés d’escola, col·legi o universitat.

La música és un món molt ampli quant a especialitzats dins d’ella, quasi tantes com instruments. Que una persona sàpiga tocar només un instrument, no demostra que sàpiga tocar un altre; encara que hi ha músics que si ho poden aconseguir. Però, per a arribar a ser un gran intèrpret, encara que un músic tinga moltes aptituds, és necessita passar el filtre de les hores d’estudi. Per exemple, un pianista pot aplegar a fer una mitja de 8 hores diàries i a banda, el que personalment haja de fer. Això no obstant, el plaer d’eixir a un escenari i ser aplaudit, compensa tot l’esforç i sacrifici.

Vicente López Velasco, Catedràtic de Tuba del Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant; ens conta:

«Al principi preparava els exàmens de tots els cursos lliurement, a la meua societat musical. Quan vaig complir els 13 anys, havia d’anar a realitzar els estudis de música a València; aleshores, havia d’eixir-me’n de les classes de l’institut per poder agafar el tren a hora i anar al conservatori, aquest viatge que avui amb cotxe es fa amb 30 minuts; a mi em costava 2 hores d’anar i 2 més de tornar. En finalitzar l’institut, em vaig dedicar totalment a la música, vaig continuar els estudis a França. Després d’acabar els meus estudis; vaig entrar a la JONDE (Jóven Orquesta Nacional de España). Ací, vaig començar a adonar-me de la sort que havia tingut aquest esforç i sacrifici que tant per a mi, com els meus pares havíem d’acceptar a fer-ne. Gràcies a aquest grup, vaig veure un món encara desconegut, i vaig passar d’haver visitat només França a descobrir llocs com Moscú, Hongría, New York… I sobretot, vaig conéixer unes persones meravelloses de les quals, cinc vàrem crear un grup de cambra ara mundialment reconegut. Aquest grup s’anomena SBLM (Spanish Brass Luur Metalls), amb el que he actuat als llocs més diversos del món. Recorregèrem quasi tots EUA, China, Japó, Corea i una muntonada de països del Sud d’Amèrica. Quan vaig deixar aquest grup, per motius personals vaig començar a donar classes com a professor als Conservatoris, cosa que actualment és el meu treball ací a Alacant. A més, continua interpretant i creant peces per al meu instrument.

Tot açò que ús he contat, ho he fet per aplegar a dir que darrere de tot açò hi ha hagut moltíssima feina, constància, sacrifici i esforç. Açò que sembla tan glamurós requereix un gran sacrifici, amb un poquet de sort, es pot aplegar molt lluny.«

Ara, se sap tot el que hi ha darrere d’una cançó, una banda sonora d’una pel·lícula. Per poder gaudir de la música, tenim al darrer un gran nombre de persones que se sacrifiquen diàriament per poder donar-nos aquest plaer i satisfer el que ara per ara, és una necessitat vital per a un nombre molt gran de persones.