Aroa Mira: «La clau per acabar amb la violència és l’educació»

Entrevista a Aroa Mira Rojano, Regidora de Polítiques Socials i Igualtat.

P: Sara Vicens Giner, entrevistadora.
R: Aroa Mira, entrevistada.

Aroa Mira Rojano és Regidora de Benestar Social del Partit Socialista a Alcoi, i els objectius que té al seu càrrec són la prevenció, el tractament i l’eliminació de qualsevol causa o situació de marginació o desigualtat social, la coordinació de tots els recursos i de les iniciatives públiques i privades, així com la dels aspectes socials dels sistemes sanitari i educatiu, i en el ple desevolupament de les persones en la societat i el foment de la solidaritat i de la participació ciutadana en el camp dels servicis socials. En l’entrevista ens anem a centrar més en el camp del maltracte de gènere i l’opinió d’Aroa sobre aquesta problemàtica que afecta a moltes dones.

P: Si pogueres fer una breu introducció del teu treball…
R: Treballe com a regidora de polítiques socials i d’igualtat a Alcoi. El meu treball és garantir els servicis socials municipals perquè desgraciadament, les persones no sempre tenim accés a les mateixes oportunitats, i és obligació de l’Administració aconseguir que tot el món dispose d’unes condicions mínimes per a la seua vida personal. Un Ajuntament com el nostre no pot viure d’esquena als problemes que afecten a una part dels seus veïns i veïnes. Per això, a través dels ServeisSocials, es treballa per aconseguir que les persones més desfavorides tinguen accés a una millora de la seua situació vital; es posen a disposició dels usuaris un conjunt d’actuacions i de recursos que puguen contribuir a previndre la marginació i els riscos d’exclusió social, i promou, a més, la integració d’aquells que necessiten l’ajuda i la protecció social.

P: Aleshores, podries explicar quines accions aplica l’ajuntament tant financeres, jurídiques, com de recolzament a la dona afectada?
R: He de dir que això no depèn directament de nosaltres, el casos que arriben tenen que ser revisats per l’administració i es prenen les accions legals necessàries, ja nosaltres determinem la situació de la víctima, s’observa què necessita, si té fills,  que és una cosa que ens preocupa molt, el xiquets que ixen afectats d’aquestes situacions tant violentes.

P: Has sentit alguna vegada que algun cas s’ha tractat injustament, o creus que l’ajuda no ha sigut la suficient?
R: No recorde cap cas que haja acabat amb una prestació injusta, a l’ajuntament d’Alcoi intentem aproximar-se el més possible al que la víctima necessita.

P: Què opines sobre les lleis o normes que aplica Espanya per evitar el maltractament?
R: Crec les lleis estan per a revisar-se, modificar-se o adaptar-se a la societat, encara que hi ha molt de recolzament per part de tots els partits per superar aquest problema pense que a Espanya hem de revisar les normes o inclús l’educació que apliquem als nens, ja que en el que duguem d’any a la Comunitat Valenciana han mort 3 dones, una d’elles amb un ordre d’allunyament i l’home va anar al col·legi del fill i la va matar mentre ella esperava que isquera el seu fill, sincerament no entenc perquè passen aquestes coses, aleshores tenim un problema.

P: Creus que es consciència el suficient?
R: A Alcoi si que estem aplicant més campanyes de conscienciació, ja que ens hem adonat de què les víctimes cada any son més joves. Abans aplicàvem aquestes campanyes a joves de secundària, ara les apliquem a primària i ens estem plantejant aplicar-les a infantil.

P: Aroa, per què creus que les víctimes son cada vegada més joves?
R: Crec que el problema de tot això és la idea d’amor què ens ven la societat mitjançant la publicitat, pel·lícules… la idea de que un príncep blau vindrà a rescatar-nos i no és així, si tu vols una cosa has de lluitar i treballar dur per aconseguir-ho, ningú ha de donar-t’ho. A més, ens venen una idea d’amor perfecte en uns models i unes actituds que no son el que realment vivim en una relació real ni es poden permetre.

P: Es tracta les víctimes d’una forma empatitzant?
R: A Alcoi per sort, contem amb l’associació comarcal ACOVIFA , dedicada a informar, orientar i assessorar a les víctimes de violència de gènere i familiar d’Alcoi. Aquesta associació ofereix assistència psicològica, social i jurídica, amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida de la víctimes de violència de gènere i/o familiar, recuperar l’autoestima de la dona afectada, potenciar la seua seguretati independència i disminuir el seu estat d’ansietat i estrès.

P: Encara que la majoria d’afectats en aquesta situació solen ser dones, heu tractat algun cas d’home maltractat?
R: Homes no, però en aquests casos si que hem tractat a xiquets que dins d’un ambient de maltracte han patit agressions per part del pare o de la parella de la mare. Casos així son immediatament atesos, ja que quan hi ha un menor es essencial actuar ràpid.

P: Aleshores cap home ha denunciat maltracte?
R: No.

P: Creus que hi ha algun home maltractat, tant psicològicament com físicament, que no denuncie res influenciat pels estereotips marcats per la societat?
R: Estic segura de que hi ha algun home patint aquests tipus d’agressions, i si crec que la societat implanta una imatge violenta i insensible que marca a molts xiquets.

P: Què faries tu si pogueres canviar aquesta situació?
R: Sempre he pensat que la clau per acabar en això és l’educació, educar, tant en escola com en casa, amb uns valors cívics, humans i d’igualtat, està clar que un canvi no es genera de hui per a demà, però mostrant als més petits que la discriminació no es bona.

P: Què es el que t’ha fet pensar que l’educació es la clau?
R: Com deia abans, les víctimes cada vegada son més joves i això ens indica que alguna cosa no estem fent bé, tant els mitjans de comunicació, els pares i professors de vegades diem o actuem sense adonar-se que els nostres fills el dia de demà actuaran respecte la base que nosaltres els donem. Crec que el nostre deure i responsabilitat és educar unes generacions sanes i iguals.

P: Què penses sobre la reacció de la societat espanyola al cas de “la manada”?
R: Quan vaig vore comentaris com «això li passa per puta» o dir que per continuar la seua vida no ha sigut violada m’afirma que moltes xiques no denunciaran aquestes accions per por als comentaris ofensius de molta gent. És greu, per què ens demostra que hui en dia vivim en una societat masclista, i el que més m’alarma és que moltes xiques fan comentaris molt masclistes a altres.

P: Creus que moltes vegades és més criticada una víctima que un agressor?
R: Malauradament és així, i una víctima en aquestes situacions passa a ser doble víctima, ja que ha de superar una violació i afrontar-se a una part de la societat que anirà en contra d’elles.

P: Per acabar, quin és el consell  a les dones que estan passant per això o que puguen passar-ho?
R: El meu consell és que sàpiguen que estan recolzades per molta gent que no tolera aquestes situacions i que vol donar un canvi en la societat. Hui en dia tenim moltes associacions i llocs per tal d’ajudar-les psicològicament i jurídicament. Que no es tanquen, que no tinguen por, que molta gent volem ajudar-les a superar-ho i a ensenyar a altres que això no es pot fer ni tolerar. Per últim, recordar que l’agressió no es tan sols física, sinó que tot comença per l’agressió psicològica.

 

 

mm

Laura Jordà Tomás

4t de Publicitat i Relacions Públiques. Perfil dinàmic i creatiu. A més, clarinetista en projecte.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *