Què pot significar un tatuatge?

La moda dels tatuatges porta des de temps immemorials. L’evidència més antiga de tatuatges és en mòmies, es va trobar en una pertanyent a la Chinchorro a la costa de Xile. En aquestes es conserven tatuatges existents desde l’any 2000 aC. El 1991 es va trobar una mòmia neolítica dins d’una glacera dels Alps de Ötztal, amb 57 tatuatges a l’esquena. Aquesta mòmia és coneguda com «Home de Gel», és el cadàver humà amb pell més antic que s’ha trobat.

Per a moltes persones els tatuatges tenen significats diferents i totes aquestes ideologies vénen subjectes de la cultura, per exemple en l’Antic Egipte el sentit dels tatuatges eren fets amb la finalitat de fer rituals o significats simbòlics, a més eren les dones les que més es tatuaven. En el cas de l’Antiga Grècia i Roma es feien servir per a assenyalar als criminals, es creu també que en el cas de «L’Home de Gel» els tatuatges s’usaven amb un cap terapèutic similar a l’acupuntura.
En les tribus maoris pertanyents a la Polinèsia els tatuatges tenen un significat de respecte comunal, els tatuatges proporcionen respecte i saviesa, com més tatuada estigués una persona, més respecte se li devia, a més servien d’estratègia per a espantar els seus enemics.

En Amèrica del Nord, els indígenes utilitzaven els tatuatges amb la finalitat de protegir les seues ànimes quan passaven de la pubertat a la maduresa, també es feien servir per a commemorar als morts en les batalles i com a forma d’adoració dels déus.
A Occident els tatuatges van arribar por via marítima, els mariners van estar influïts per les tribus maoris, aquests van ser els que van ensenyar als mariners l’art dels tatuatges. Durant l’Alemanya nazi es van utilitzar els tatuatges per marques als presoners en els camps de concentració.

Fer un tatuatge es considera un art en el qual hi ha diferents tipus, entre aquest cal destacar els realistes, els aquarelables, els tribals, els grafitis, el tradicional, old-school, neotradicional, escrits … , hi ha també diferents dissenys, tècniques i colors. El gust de cada client és personal. Segons Fabian, tatuador de Tattoo Lunfardo el lettering, el realisme i els tradicionals són els més freqüents.

Existeixen també diverses tècniques, entre elles estan: tècnica de l’aigualit: és una tècnica que s’utilitza per tatuar retrats, s’utilitzen diversos tipus de tinta negra per difuminar o crear diversos tipus d’ombres, aquests són els que més perduren. Tècnica del cover, s’usa per a tapar, «cover», un tatuatge anterior en mal estat o perquè el client ja no ho desitge, no només es porta a terme la funció de tapar, també es poden retocar. Tècnica de la mà alçada, no tots els tatuatges es fan amb una màquina elèctrica, el tatuatge tradicional s’ha fet durant molts anys enrere, usant mans o eines tribals com objectes procedents de la natura, fusta, espines i pigments fins i tot en l’actualitat les tribus indígenes duen a terme tatuatges amb aquest tipus d’instruments.

Tot i que en certs àmbits es continua veient com una pràctica negativa i està fins prohibida o limitada en alguns països. Des de finals del segle XX el tatuatge ha estat popularitzat i incorporat progressivament en la societat i avui dia el funcionament és més estètic, per a molts és una manera d’expressió artística, però per altres és simplement una moda, segons S.J.S estudiant de dret afirma que «És una cosa personal, encara que el fet que la societat

haja evolucionat i hi haja major tolerància, no només ha permés que es normalitze la situació dels tatuatges, sinó també s’ha convertit en una moda» al que altres estudiants com V.S.E responen: «des del meu punt de vista, per a mi és una cosa més personal … Però si és veritat que sembla més una moda», mentre que hi ha gent que és addicta als tatuatges, ja siga perquè amb sols un no es conformen, o per moda o simplement per sentir el plaer del dolor, com afirma Fabian.