Perfecto Monzó:»no hi ha una gran quantitat de genets i amazones»

Perfecto Monzó García es un genet de la Comunitat Valenciana. Actualment té 31 anys i va nàixer a Carlet. Es gerent d’una cuadra anomenada Centro Hípico Hnos. Monzó situada entre l’Alcudia i Benimodo, allí es dedica a fer la seua feina; ensenyar cavalls i alumnes a aquest deport.

Fa tres anys que va escomençar a competir a la Comunitat Valenciana i actualment es el subcampió d’aquesta, a l’aprenetatge d’Alta Escola.

Pregunta: ¿En quin moment va començar la teua afició als cavalls?

Resposta: La meua afició als cavalls va començar en el moment en el que vaig nàixer. El meu pare treballava ja amb animals des de ben jove. Per això, vaig començar a pujar al cavall quan només tenia 3 anys. Per aquell entonces jo pujava sense cap dubte, el problema va començar per els 13 o 14 anys; quan veia que tots els meus amics estaven jugant als parcs i jo m’havia de quedar a montar perquè no m’agradava estudiar i suspenia totes les assginatures. Per això, als 16 anys em vaig deixar l’institut, i em vaig dedicar a ajudar a mon pare a l’hípica antiga. Me’n recordo que el estiu dels 17 el meu pare em va  enviar a treballar a un circ i vaig tornar a casa als 21. Als 24 anys ja vaig començar a fer-me càrrec de l’hípica de mon pare i a donar classes cara un públic obert. Ara, tinc la meva pròpia hípica i treballe d’aixó.

P. ¿Explican’s com va nàixer la teua hípica?

R. L’hípica Centre Hípico Hnos. Monzó va nàixer al 2008. Abans, com ja he dit; treballava a l’hípica de mon pare i després me la vaig quedar jo. Però aquella hípica no m’acavaba d’agradar i vaig decidir tancar-la i obrir-ne una altra més nova, que es l’actual.

P. ¿Quins són els beneficis que explores en els teus alumnes?

R. La veritat és que he tingut una montonada d’alumnes al llarg de la meva vida, però en tots aprecie el mateix. Augmenten la seva responsabilitat i solen ser més sociables. És clar, que a tots no els afecta per igual, però la majoria solen respondre així.

P. ¿Creus que estar amb contacte amb aquests animals millora l’estat psicològic?

R. Sí, d’una banda perquè els genet sap que està dalt d’un animal, aleshores comença a pensar amb més empatia, i l’altra perquè igual que els gossos, els gats, i altres animals domèstics; els cavalls també ho són, encara que no responen de la mateixa manera, també donen amor, tranquilitat i llibertat; això les persones ho perceptim.

P. ¿Per qué creus que el deport de l’hípica està infravalorat?

R. Al meu parèixer, crec que tothom podem donar-nos conter de que no hi ha una gran quantitat de genets i amazones a aquest món. Jo, sóc partidari de que és un deport com un altre qualsevol; està clar, que té més risc i aquest fet als pares els asusta, pero pense que és igual o més beneficios que jugar a fútbol, bàsquet, golf… També sé, que es un deport car, comparant-lo amb els altres; pero a les persones que ja el practiquen podem veure que els afecta positivament; a més ara, per practicar-lo no és precís tenir un cavall propi, es pot practicar assistint només a classes.

P. ¿Qué has de fer per conseguir aplegar lluny amb aquest deport?

R. L’equitació es un deport com un altre, a tots hi ha que posar constància, esforç i sacrifici.

P. ¿Quina és la teva rutina de treball amb els alumnes?

R. Tot depèn del nivell i l’edat de l’alumne. Si és un alumne d’edat petita, sóc partidari d’escomençar practicant un mòdul d’equitació que s’anomena “volteo”. Aquest, consisteix a posar-li una cadira al cavall que consta de dues ases de plàstic, i el professor ha d’estar subjectant al cavall amb una corda llarga des del centre de la pista. Ho fem així amb els nens petits perquè encara no tenen suficient força ni estabilitat que una persona de més edat, i així; començen a agafar confiança, resistència i equilibri dalt d’aquest animal. Si és una persona de més edat, estem parlant a partir dels 7 o 8 anys, podem començar directament amb la cadira inglesa, on l’alumne ja va sòl amb el cavall. Però jo, personalment sempre suregixc el “volteo” per un bon començament, ja que millorarà la posició, equilibri i resistència, com he dit abans.

P. Com aconsegueixes que els cavalls facin el que tu els manes?

R. Els animals són animals davant de tot, has de tindre un respecte ja que a més, aquest són molt més grans que tú. Després d’aixó, ensenyar-lo és una tasca que requereix constància, molta constància i repeticions.