Mèxic es normalment conegut per les notícies de narcotràfic o assassinats que ixen als telediaris cada quant, què creen un estereotip negatiu del país, el qual compta amb 1.964.375 km² i 127,5 milions d’habitants, i part d’ells no estan identificats amb la imatge que els mitjans de comunicació donen al públic de tot el món sobre el seu país.

    Imàgen comparativa Mèxic i Europa.

Mèxic és un país que té una gran diversitat cultural degut a la conquista espanyola desenvolupada en 1521, on es van enfrontar dues civilitzacions molt diferents, els indígenes (els més recordats al cap del temps són els maies) i els espanyols, qui va imposar la seua cultura i religió, justificant les seues accions com a actes d’un intent de civilització. Esta mescla va donar lloc a un evident mestissatge racial, fins a moltes variants què podríem cridar mestissatge cultural com la cuina, la religió, les formes de pensar… que han ajudat tant a crear la cultura espanyola i la mexicana.

Durant els dos anys que vaig estar vivint alli, vaig comprovar que els mexicans valoraven moltes altres coses del seu país com:

CHICHEN ITZA:

Chichén Itzá (en maia: Chichén Itzá, ‘Boca-del-pou (chichén) dels bruixots-de-aigua (Itzá)’) és un dels principals llocs arqueològics de la península de Yucatán, a Mèxic, situat al municipi de Tinum, en l’estat de Yucatán. És un conjunt de piràmides i altres estructures importants i herència de la civilització maia, les edificacions principals que aquí perduren corresponen al any 800 i 1100 dC.

L’arquitectura monumental que ha arribat fins als nostres dies, que és emblemàtica del jaciment, té una clara influència tolteca (altre grup d’indígenes, havien diferents grups¹). El déu que presideix el lloc, segons la mitologia maia, és Kukulcán, representació maia de Quetzalcóatl, déu pres del panteó de la cultura tolteca. En aquest conjunt d’estructures hi ha un cenote² què els maies pensaven que era on residia Kukulcán. A les jóvens més guapes del poblat, les sacrificaven en aquest cenote com una ofrenda per a Kukulcán, a canvi del material vital, l’aigua.

Chichén Itzá va ser una ciutat o un centre cerimonial, que va passar per diverses èpoques constructives i influències dels diferents pobles que la van ocupar.

La zona arqueològica de Chichén Itzá va ser inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1988. El 7 de juliol de 2007, el Temple de Kukulcán, situat a Chichén Itzá, va ser reconegut com una de les noves set meravelles del món modern.

Un dels misteris per a molta gent i una meravella per als arquitectes que té Chichen Itza, és l’efecte que fan els raigs de sol quan cauen sobre la piràmide principal, pareix  que una serp entre e isca de la piràmide. Aquests fets ocorren el 21 de març (la serp ix de la piràmide) i el 21 de setembre (la serp torna al temple).

EL DIA DELS MORTS

El Dia dels Sants Morts és una celebració tradicional mexicana, què honra als ancestres. Es celebra principalment els dies 1 i 2 de novembre, coincidint amb les celebracions catòliques del Dia dels Fidels Difunts i Tots els Sants. El cult a la mort en Mèxic no es una cosa nova, com hem nomenat abans a Chichen Itzà es sacrificaven les dones més guapes del poblats a canvi de l’aigua, però no sols era per això, sino també té significat religiós per als maies. Els maies jugaven al futbol en una pilota de foc, i el equip guanyador també era sacrificat, ja que per a aquesta civilització la mort era un aspecte positiu de la vida ja que et connectava amb els deus, aleshores ser sacrificat era tot un honor.

Més endavant amb el mestissatge i la imposició de la religió catòlica, aquesta característica dels maies s’ha traslladat a aquest dia, on els mexicans preparen altars colorits amb fotos dels seus difunts i els donen ofrenes com: menjar, cartes, fotos… coses significatives.

PERSONATGES DESTACATS

FRIDA KAHLO.

Coyoacán, 6 de juliol de 1907–13 de juliol de 1954

La seua vida va estar marcada per poliomielitis i després va patir un grau incident en la seua juventud què la mantindre  en llit durant molt de temps.

Les seues obres giren en el seu propi sofriment. Va ser autora de unes 200 obres, principalment autorretrates, en els que va projectar les seues dificultats por sobreviurer. La obra de Kahlo y la de su marido, el reconocido pintor Diego Rivera, es van influir mutuament, i compartiren el gust per l’arte popular mexicà d’arrels indígenas.

Frida, a més de tindre una vida d’artista incomprendida va patir una época on la supremacia de lo masculí era lo llógic i la dona jugaba un paper mínim. Frida, a pesar d’estar casada i demostrar el gran amor que sentia pel seu home, es mostrar autosuficient i fort. Es representava als seus quadres amb característiques  marcades socialment com a masculines, exagerant les celles i el bigot.

Va ser de les primeres pintores que va expressar en la seua obra la identitat femenina des de la seua pròpia òptica, rebutjant la visió de com es dibuixava de femení des del tradicional món masculí. Ella va ser una de què va contribuir en la formació d’un nou tipus d’identitat per a la dona i és reconeguda, hui, per molts, com un símbol feministe.

Després de 2 anys vivint experiències allí i coneixent gent que donava un altra visió de com vore un país, hem vaig adonar de què Mèxic no es sols narcotràfic. A més, un país no sols el representa per les coses negatives, sinó també la gent bona i la cultura plena de tradicions màgiques i noves per descubrir.