Joves sense esperances de futur

La desocupació juvenil és un dels principals problemes d’Espanya, i ha aumentat fins a convertir-se en una verdadera epidèmia que amenaça al creiximent económic i l’estabilitat social de les pròximes dècades.

L’extensa crisis econòmica i la dèbil situació de la recuperació mundial ha afectat l’ocupació juvenil fins a aproximar-ho cap a una situació crítica les solucions de la qual són difícils de trobar i al mateix temps més lentes per a posar en práctica. Les ocupacions segures, que van ser habituals per a generacions anteriors, resulten quasi impensables per a la joventut actual. La transició al treball decent i digne és molt lenta i complicada. Les xifres que maneja l’OIT (organització internacional del treball) mostren que actualment n’hi ha 64 milions de jóvens desocupats i 145 milions de treballadors jóvens viuen en la pobreza, d’açí que l’ocupació juvenil constituïsca un repte a escala mundial, així com una de les principals inquietuds a nivell polític. Per això és necessari establir mesures i polítiques que reduïsquen la precarietat laboral de les persones jóvens, potencien l’emprendiment entre aquest col·lectiu i asseguren que la seua educació i formació corresponga al que realment necessita el mercat de treball.

El fenomen de la desocupació juvenil és especialment preocupant en països com Espanya i Grècia. En el cas d’Espanya, la taxa de desocupació juvenil ha baixat quasi dos punts en el segon trimestre de 2019, fins al 33,1%, enfront del 34,9% del trimestre anterior i el 34,6% de fa un any, segons xifres de l’última Enquesta de Població Activa (AU) que es va donar a conéixer a finals de juliol.

Segons experts com Maria Garcia Irles, orientadora laboral del pla d’ocupació de jóvens menors de 30 anys de la Creu Roja, la desocupació juvenil en realitat no és real. La primera cosa que cal dir és que als jóvens els esta afectant molt l’economía submergida. A la Creu Roja arriben molts xics i xiques que suposadament es troben en situació de desocupació i quan comences a parlar amb ells et dónes compte que porten dos, tres anys treballant però sense donar d’alta. Segons explica ella, ha tingut persones que porten tres anys treballant i no tenen ni un sol dia cotitzat a la seguretat social.

Una de les causes de la desocupació juvenil d’avui en dia és que els jóvens que ara ens estem incorporant al mercat laboral som els xiquets de la crisi, els que hem crescut i hem arribat al mercat laboral just després de la crisi econòmica més gran que hem tingut en moltíssim temps, per tant, ens ha impactat de ple. Altra causa seria el desajust que tenim entre el que demana el mercat i la formació de les persones jóvens. Açò vol dir que normalment el que demana un mercat bo i flexible és moltíssima formació professional i el que fem a Espanya és que tenim molta gent amb formació bàsica o sense cap formació, i després tenim un grup xicotet de gent amb formació professional, i per últim disposem de més universitaris i universitàries que el que demana el mercat, llavors el que comporta açò és a un desajust brutal entre el que esta demanant el mercat amb el que s’estan formant els jóvens. Per tant, per aconseguir un equilibri faria falta invertir més en formació professional, i sobretot en una formació professional orientada cap a les noves tecnologies. El mercat laboral cada vegada està canviant més, la intel·ligència artificial s’esta ficant en tots els sectors i podríem dir que els treballs menys qualificats estan condemnats a desaparéixer i açó succeirà en molt poc temps, afirma la nostra companya Maria Garcia, per tant, ens anem a trobar a un muntó de gent que ara no té formació i no cabrà en el mercat si no hi ha un pla formatiu per a recuperar eixes persones.

Per a combatre aquesta amenaça tan gran com és la desocupació juvenil, la ONG Creu Roja ha adoptat una mesura que es centra en els plans d’ocupació juvenil de la unió europea. Des d’aquest projecte posat en pràctica per aquesta ONG, el que es fa sobretot és capacitar i formar les persones que menys qualificació tenen per a donar-los un accés al mercat laboral. També es motiva el retorn al sistema educatiu i es centra en la motivació a les persones per a que pensen que volen elles realment.

«Tenim un sistema educatiu del S.XX i estem en el XXI. Cal canviar el sistema educatiu per a poder combatre la desocupació juvenil». Així ho comunica l’orientadora laboral Maria, recalcant que la nova realitat del mercat laboral exigix persones flexibles, creatives, no que estudien per a vomitar els coneiximents en l’examen sense aprendre. Ella remarca en la formació en competències com un element clau per a l’aprenentatge. Apunta així que «les empreses ja no volen una determinada titulació, la qual cosa ens estàn demanant són competències, que la gent tinga capacitat d’anàlisi, gent creativa, que sàpia treballar en equip i que sàpien sobretot ser liders no caps».

La desocupació juvenil és ja una amenaça per al futur, entre altres coses perquè els jovens d’ara som els que tenim que pagar la pensió a la generació «baby boom», aquestos són els xics i xiquetes nascuts entre els anys 70 i 80, que va ser quan Espanya va créixer econòmicament. El problema esta en què són una generació molt gran i els ha de mantindre una població que és moltissím més petita que ells i no esta cotizant. Aleshores, tenim que, com dictamina Maria,  canviar aquestes polítiques, apostar per l’ocupació jove, per la formació i inclús apostar perquè vinga gent d’altres païssos. «Em fa molta gràcia ara quan parlen de lo roïna que és la inmigració, o sea o venen o jo no tinc pensió» afirma Maria. Es a dir, o atenim polítiques de natalidad  i de formació i que incentiven la contratació de persones jóvens en el mercat laboral o les pensions en el futur no es sostenen i amb la qual cosa el sistema tampoc es sosté.

Vivim en una societat cortoplacista, així la definix Hiram, tècnic de l’ocupació juvenil de la Creu Roja. Açò és que la gent vol treballar ja, però el problema sobretot és que en Creu Roja manegen un col·lectiu més vulnerable, llavors el principal problema és que no estan preparats per a una professió i busquen una insercció inmediata, encara que aquesta insercció inmediata en el mercat laboral sempre es dóna en treballs temporals o mal pagats.

A pesar de que les empreses busquen gent amb competència, a Espanya el que falla quant a l’ocupació és també el «empresauriado» com el denomina Hiram. Açí tenim moltes empreses que viuen d’explotar a les persones i aquesta gent no li interessa un col·lectiu de jóvens formats i preparats sinó un col·lectiu de jóvens fent cua matant-se per a treballar.

Al final tots coincidixen amb el mateix, la desocupació juvenil és una amenaça, per la simple raó que els jóvens som el futur. Si ara hi ha una massa de persones desocupades que suposa un 30% de les persones jóvens que tampoc estan estudiant ni preparant-se per a un futur millor, d’açí a 10 anys deixaran de ser jóvens, no tindrán una trajectòria laboral ni uns estudis, continuaran navegant per treballs precaris i mai tindran accés a pensió de jubilació ni a un muntó de coses que el món capitalista oferix. La desocupació juvenil al final és la que més importa perquè fins que no canvien el mètode de calcular les pensions, les pensions de la generació del «baby boom» dependrà de nosaltres, la gent jove.