Javier Gandia: «Un somriure d’un xiquet d’allí és tan fort com un d’Espanya»
Fa un poc més de dos anys que Javier Gandia va tornar de Grècia on va estar tres mesos com a voluntari en un campament de refugiats. Habitualment Javier viu a Alacant i treballa com a director autonòmic d’emergències de la Creu Roja, on porta ja més de 20 anys treballant, tant en la part de socors i emergències, com també del centre d’operacions. El campament on va estar allotjat Javier estava situat al sudoest de Grècia, prop del Pireo, i era un centre de nova creació amb una capacitat de 1.500 persones.
Pregunta: Com va sorgir la idea d’anar-te’n de voluntari?
Resposta: En principi jo sóc part de Creu Roja i dins de la formació que he rebut açí tenia preparació sobretot a nivell nacional, però Creu Roja té dins del departament de cooperació internacional a través de l’equip ERU, que trauen cursos per anar formant-te per a poder intervindre en l’estranger. Açí no te’n vas de la nit al dia a un camp de refugiats, sinó que prèviament tens una formació específica que dura una setmana, en la qual et preparen. En aquest cas jo forme part de la ERU d’intervenció psicosocial, açò són equips que estan estandarditzats en tot el món i això significa que et poden manar a intervindre a Bangladesh o en aquest cas a Grècia,
P: Vas anar a través de la ONG Creu Roja. Quant temps portes treballant en ella?
R: Jo vaig entrar en Creu Roja l’any 1996 i vaig començar a treballar en el 99. En l’any 2001 ja em vaig incorporar com a treballador social, perquè abans vaig estar de socorrista o administratiu, i en 2003 ja estava de coordinador local i açí he estat justament fins el 2018 que ja vaig pujar a la funció de director autonòmic d’emergència i del centre d’operacions.
P: Una vegada instal·lat en el campament et donen allotjament o has de buscar-t’ho el teu per la teua part?
R: El tema de l’allotjament funciona seguint una rotació. Si ja hi ha companys que han anat abans que tú busquen un lloc on dormir, però també pot passar que arribes i sigues tú la primera rotació i no tingues on dormir, llavors, açí si que has de buscar un lloc on dormir. En principi anar de delegat internacional amb Creu Roja significa que has de ser totalment autònom, però al ser Grècia un país europeu et faciliten un poc més les coses.
P: Que et va paréixer tot el que vas vore? era com esperaves?
R: Moltes vegades et fas un dilema sobre que et vas a trobar, en aquest cas al ser un país europeu i que una alta taxa de les persones que havien allí eren xiquets et dónes compte que les necessitats són iguals en tot el món. Un somriure d’un xiquet o xiqueta d’allí és tan fort com un açí a Espanya. Et fa molt valorar el que açí tens i allí no hi havia. Sobretot el que es podia valorar era el tema de rebre una educació.
P: Que activitats feies? Tenies una tasca en concret?
R: Al estar dins de l’equip d’intervenció psicosocial havíem de fer activitats que pal·liaren l’estrés de les famílies i les persones que estaven allí. Ho pal·liàvem amb activitats com des de crear un cine i que la gent triara que pel·lícules volia veure fins a crear un espai on els xiquets pogueren jugar i sobretot fer esport. Tot això també va facilitar la convivència.
P: Els xiquets allí rebien educació?
R: Si, al ser un país europeu en principi l’Estat era l’encarregat de garantir l’educació dels menors. En aquest cas el govern grec va muntar unes aules en les quals rebien formació els xiquets i xiquetes d’allí.
P: Quant de temps vas estar allí ?
R: Poquet, perquè realment les missions són d’un mes, encara que pots estar fins a tres messos, pero jo per temes de treball vaig tindre que retornar, però la missió va durar dos anys.
P: Tornaries a treballar de voluntari? Per que?
R: Si, és una experiència molt bonica pel fet de que al final vas a ajudar i a sumar, llavors reconec que si tinguera l’oportunitat de tornar a eixir del terreny ho faria.
P: Quins són els valors més importants que t’ha inculcat aquesta experiència?
R: Primer, que dóna igual el punt en el món on estigues que les necessitats i les capacitatats sempre són les mateixes. Un somriure és igual que estigues en Iran, Estats Units o a Austràlia. I després que una necessitat com és la falta d’aigua serà igual en qualsevol país, per tant, dóna igual en el punt del país que estigues que alleujar eixa necessitat donarà una alegria a les persones que estes atenent.
P: Que és el que pitjor has portat allí?
R: El més difícil moltes vegades és la coordinació amb altres entitats, perquè cada un té el seu objectiu i el truc està en com muntes un pont entre els objectius de u, els teus i els de davant.
P: Que és el que millor t’has portat d’aquesta experiència?
R: Per una banda l’experiència en si, la gent que vaig conéixer, les persones que atenia i sobretot el gran equip humà que va treballar.