Gemma Montava: «Sempre hem de demostrar més pel fet de ser dona»

Gemma Montava és la gerent d’Agloma, una empresa industrial amb seu a Alcoi especialitzada en el sector de la fusteria i el mobiliari, i, a més, és ma mare. Llicenciada en Empresarials per la Universitat d’Alacant, el seu recorregut professional ha estat estretament lligat a l’empresa familiar, on va començar des de les posicions més bàsiques fins a assumir la direcció, després de passar per pràcticament totes les àrees del negoci.

De perfil treballador, constant i discret, Gemma Montava ha construït la seua trajectòria des del coneixement pràctic del funcionament intern de l’empresa. Al llarg de la seua carrera ha hagut d’afrontar les dificultats pròpies d’un sector tradicionalment masculinitzat, així com el repte afegit de demostrar la seua vàlua tant pel fet de ser dona com per ser filla del fundador, Andrés Montava.

Actualment, lidera Agloma apostant per la innovació tecnològica, la diversificació de serveis i l’adaptació de l’empresa a nous perfils professionals com interioristes, arquitectes o promotors. Aquesta entrevista s’endinsa en el seu camí personal i professional, en la seua visió del lideratge femení i en els obstacles que encara persisteixen per a les dones en l’àmbit industrial.

Pregunta: Com descriuries el teu camí personal fins a arribar a ser gerent directiva d’Agloma?

Resposta: És un poc llarg de contar, però jo vaig començar a estudiar Empresarials perquè mon pare em va dir que, si no estudiava una carrera, jo no podia entrar en una empresa, i quan la vaig acabar, vaig fer les pràctiques allí. Una vegada fetes les pràctiques ja em van pillar, i vaig començar des de baix, des de baix de tot, ja que mon pare volia que m’ensenyara totes les àrees de l’empresa. Començant des del telèfon, fent facturació, estant en el showroom, la venta directa a clients, fent tarifes, en els proveïdors… i finalment després vaig ser la gerent.

P: Què va fer que decidires seguir els passos de ton pare i no el camí que tradicionalment seguien les dones de la teua generació, com el de ta mare a la fàbrica de costura?

R: A veure, jo quan era molt menudeta, admirava molt a mon pare, però ell sempre estava fent feina, i quasi no el veia. Els caps de setmana, me’n anava amb ell a l’empresa, i estava allí mentre ell feia feina. Mon pare tenia un magatzem on va començar venent tableros, i allí passava jo el temps, també escrivint a la màquina d’escriure, perquè ell es passava els caps de setmana treballant traient els comptes, ja que mon pare va començar de comptable i era el comptable de l’empresa.

P: Quina part de la teua formació o experiència consideres clau per arribar on estàs?

R: A mi la meua carrera em va ajudar molt, perquè és una carrera que dóna molts aspectes, molts temes i àrees de l’empresa. Et dóna un poc de comptabilitat, d’economia, de política i de dret. Estudies molt, però realment, fins que no ets a l’empresa, no actives tots els coneixements i ho poses tot a prova, a saber-ho fer de veritat.

P: Quan vas començar, quines eren les majors dificultats que tenies pel fet de ser dona en un sector tan masculinitzat?

R: Allí sí que tenia jo molts problemes, per ser dona i per ser filla d’ell. Havia de demostrar que valia en l’empresa, perquè clar, com li diria jo a un home el que s’ha de fer, el que s’ha de dir… era molt difícil en la meua època. Ara la veritat que sí que ja estan arribant més dones al voltant de l’empresa i està ja més vist, però abans, i més en un tema de fusters i carpinters, sí que ho vaig passar un poc mal.

P: Has viscut situacions de manca de confiança o infravaloració només pel fet de ser dona?

R: Clar, clar que sí, el fet de ser dona i també en el tema del jornal, perquè jo sé que si hagueren ficat allí a un home, el salari no haguera sigut el mateix. Així que el salari també era un altre inconvenient.

P: En algun moment vas sentir que havies de demostrar “el doble” pel fet de ser dona?

R: Doncs sí. Sempre hem de demostrar més, pel fet de ser dona i més encara per ser filla d’ell. I mon pare sempre em deia, i sempre has de ser tu la que has de demostrar, has de donar exemple, em deia. 

P: Quines innovacions o canvis has impulsat tu personalment dins l’empresa?

R: Doncs el canvi s’ha notat sobretot en la tecnologia. La tecnologia està avançant molt, i jo he creat una nova línia, per a entrar en un nivell més alt del que és el fuster, per vendre a interioristes, arquitectes, anar a promotors, per fer hotels i fer vivendes. D’amunt també he creat en el tema de la cuina una marca de cuines que s’anomena “INVITE”, perquè ara s’ha fet una empresa molt gran en maquinària i tenim quatre departaments. Portes, armaris i vestidors, tarimes interiors i exteriors, i tablers que tallem i fem qualsevol tipus de moble. I en el tema de la cuina com he dit abans, he creat “INVITE” que és una ferramenta que donaré a les tendes per poder ensenyar al client final i fer-li un render perquè es veja la cuina com seria i tindria també el pressupost. 

P: Quin ha sigut el repte més dur al qual t’has enfrontat com a directiva?

R: El de sempre, el de mostrar la teua validesa. I, a més, tindre allí a ton pare és complicat perquè vols demostrar-li que eres bona fent el que fas, i amb tots aquests canvis, de voler fer més coses. 

P: Com t’agradaria que es recordara la teua trajectòria en Agloma d’ací uns anys?

R: No ho sé, la veritat que no ho sé. Jo em considero una persona molt treballadora, tinc ganes de fer moltes coses i crec que estic canviant algunes. Jo de fet no sé com em recordaran a mi, però jo a mon pare vull fer-li una cosa, que és un secret, però un reconeixement, perquè nosaltres fem molts events de clients, de proveïdors, i fem events per explicar tots els productes que tenim i vull fer un auditori que portarà el seu nom, com una manera d’honorar-lo a ell per totes les coses que fa i ha fet.

P: Quin consell donaries a les dones joves que volen dedicar-se a sectors tradicionalment dominats per homes?

R: Que seguisquen endavant, que les dones som igual que els homes i som súper bones, i a més nosaltres tenim un sentiment més profund en el tema de quan tenim fills, que sempre és la dona i no l’home la que es queda en casa per cuidar a eixe xiquet o eixa xiqueta, però que nosaltres tenim les mateixes condicions, a més a més està el dit que diu que els homes no poden fer dues coses a la vegada, no com la dona, i que cal tenir ànims i que es pot fer tot. 

P: Quin consell donaries a qualsevol persona que vulga dirigir o crear una empresa?

R: El mateix, que faça el que crega aquesta persona i que tinga ganes de fer-ho, i amb les idees clares que continue endavant, que no és fàcil, com res en aquesta vida, però has de treballar, has de tenir uns ingressos i si pots treballar per a tu mateixa i no per als demés doncs millor encara, però clar, no és fàcil, requereix molt d’esforç.

P: Com vas viure el procés de ser mare mentre estaves construint la teua carrera dins d’Agloma? Va suposar algun canvi important en la teua manera de treballar o de veure l’empresa?

R: No, perquè totes les dones es queden embarassades i és normal, i jo també volia quedar-me embarassada. Jo vaig viure molt bé la maternitat mentre estava a Agloma, però que simplement els meus fills van tindre que anar abans a la guarderia per jo poder anar a fer feina, perquè no podia estar a casa cuidant als xiquets. Així que gràcies a les guarderies jo vaig poder continuar treballant. 

P: Moltes dones senten pressió social per deixar o reduir la seua activitat professional quan tenen fills. Tu et vas sentir en algun moment pressionada a triar entre la maternitat i la carrera? Com ho vas gestionar?

R: No, com en la pregunta que t’he dit abans, totes les dones tenim xiquets i el que passa és que, clar, ets dona i a més ets filla del cap de l’empresa, i sempre jo tenia que demostrar més i sempre tens aquesta pressió perquè damunt seria jo la que en un futur anava a portar l’empresa. Però ara això del tema de la maternitat no és cap inconvenient perquè tenen la mateixa baixa els homes que les dones. Tenen quatre mesos els homes i quatre mesos les dones. Així que amb això ara ja no estem tan pressionades.

P: En algun moment vas sentir que la gent del teu entorn no entenia o no recolzava la teua decisió de no seguir el camí tradicional de les dones de l’època?

R: No, jo no vaig tenir cap problema amb això. Jo des de menuda ja tenia clar que volia estudiar empresarials com mon pare i volia estar en una empresa fent feina.

P: T’agradaria que els teus fills continuaren el camí familiar i entraren algún dia a formar part d’Agloma, igual que tu vas fer amb ton pare? Per què?

R: Sí, a veure, sí que m’agradaria, però ells que facen el que vulguen perquè els te que agradar, i a mi m’agrada molt la feina que jo tinc perquè sempre estàs fabricant, construïnt llars i fent coses noves, i també te’n vas a fires comercials tant dins com fora del país. A més tenim una tenda molt xula i bons materials que després veus ja creats i veus el resultat d’una cuina o la reforma d’un pis, i està molt xulo, i sí que m’agradaria que a ells els agradara tant com m’agrada a mi.

P: Has pensat alguna vegada en expandir Agloma fora d’Espanya? Hi ha algun país o mercat que et resulte especialment atractiu o inspirador per fer-ho?

R: La veritat que no, perquè nosaltres tenim 87 treballadors, 16.000 metres quadrats de naves, tenim també 10 camions en propietat i abarquem la comunitat valenciana Múrcia i Albacete, i la veritat que amb el que tenim jo ja tinc prou, però si això ho volen fer els meus fills que ho facen, però pas per pas, que primer coneguen l’empresa i que després ja decidisquen.

P: Si Agloma poguera créixer cap a nous sectors o línies de producte, quin tipus d’evolució t’agradaria veure en el futur de l’empresa?

R: Doncs és que línies de producte en tenim ja moltes, i és el que t’he explicat abans, ara estem molt clavats en el tema d’edificis residencials, d’hotels, de reformes i d’edificació nova, doncs ara mateix estem centrats en això i no veig unes altres coses, però potser que més endavant ja pensem alguna cosa, però ara mateix no sabria dir-te.