Erasmus, l’aventura que canvia vides
Erasmus és un macro programa que dóna accions relacionades amb l’educació, tant en secundària com universitària, dedicat als intercanvis, accions de cooperació al desenvolupament, etc. Però el que de veres ha convertit a Erasmus en el que és hui dia són les beques de mobilitat internacional exclusives per a universitaris, nomenades beques Erasmus+.
Fins ara, només permetia mobilitat per Europa, l’acció que formalment es coneix com la K-103. Però fa uns anys, Erasmus+ ha ampliat els seus destins en l’àmbit mundial i ha tret la nova acció de mobilitat nomenada K-107, que compta amb acords entre països externs a la Unió Europea, com són els Estats Units o Austràlia.
La directora del Servei de Relacions Internacional de la Universitat d’Alacant, Rosa Pèrez, diu que la K-107 porta 4 anys funcionant a la UA i que està apostant molt fort per ella. A més a la UA li interessa establir contacte amb universitats estrangeres i tindre l’oportunitat de formar nous projectes a més de l’alliberament d’una part de finançament que suposa. Ara mateix, la Universitat d’Alacant compta amb uns 26 acord amb universitats estatunidenques, però entre els destins que ofereix estan: la universitat de Sydney (Austràlia), la de Geòrgia (EEUU), la Universitat Soongsil (a Corea del Sud), la de Novi Sad (Servia) i la de Manouba (a Túnel). La K-103 porta molts anys en vigència pel que han augmentat el nombre d’acords al llarg del temps arribant als 29 països associats en tota Europa, entre ells Alamània, Bulgària, Xipre, Estònia, Lituània, Romania, etc. A més a poc a poc es van explorant nous destins que abans estaven infravalorats, com per exemple Polònia, un país de molt ensenyament en angles i molt barat, una de les noves propostes més sol·licitades aquest any. En aquest cas l’estança compren entre un mínim de tres mesos i un màxim de dotze; la K-107 comprendrà també d’un període mínim de tres mesos i un màxim de sis.
És important que l’alumne interessat comence des de ben prompte a preparar el viatge, demanar consell i buscar informació sobre possibles universitats i les especialitats que imparteixen, la ciutat, etc. El primer pas és revisar els requisits que es necessiten per a demanar la beca. Ambdues accions requereixen més o menys els mateixos, però la K-107 en ser una beca més nova i exclusiva manté uns requisits més alts.
Algunes de les qualitats a complir més importants per demanar la beca Erasmus+ K-107 són: estar matriculats a la UA a un grau oficial; haver superat un mínim de 90 crèdits; tindre un títol que acredite un nivell d’idioma mínim B1 en l’idioma d’impartició d’on l’alumne viatge, per normativa de la UA, encara que és molt possible que siga la universitat de destinació la que marque el nivell mínim. Tenen moltes més possibilitats a adquirir la beca aquells alumnes que ja hagen tingut una experiència Erasmus per Europa. L’ideal és fer una experiència d’intercanvi nacional amb la beca SICUE; després L’Erasmus per Europa i per últim el gran salt al toll.
Per demanar la beca Erasmus+ K-103 és necessari estar matriculat a la UA en un grau oficial, o també postgrau; haver superat un mínim de 60 crèdits, excepte per als alumnes matriculats al Grau de Traducció i Interpretació que es demanarà un mínim de 48 crèdits superats; tindre un títol en nivell d’idiomes mínim B1 en l’idioma d’impartició d’on l’alumne viatge, per normativa de la UA, encara que en aquest cas també és molt possible que el marque la universitat de destinació.
L’última promoció 2017-2018, només un 2,60% dels alumnes de la Universitat d’Alacant van demanar alguna de les dues beques, un total de 572 alumnes enfront dels 22.079, matriculats en graus. No és molt, però la universitat està fent tot el possible per ampliar-ho. Els alumnes de Filosofia i Lletres són els que més la demanen de tots, i de fet dels 572 dels que la van demanar es van anar 225. Més a baix els alumnes d’Econòmiques se’n van anar 124; els d’EPSA (l’Escola Politècnica Superior) foren 81; els de Dret 63; els de Ciències 37; els de Ciències de la Salut 27 i els que menys els d’Educació, també pel seu pla d’estudis, com ells després tenen pràctiques a col·legis moltes vegades li’ls és incompatible.
Al llarg del temps l’Erasmus ha anat avançant tant en mitjans, com en finançament, com en aprenentatge. Cada universitat té les seues normes, però la verdadera essència de l’Erasmus eren, són i seran sempre les experiències i les ganes de descobrir.
Àngels Feliu, sociòloga i actual professora a la Universitat d’Alacant, va ser una de les primeres (per no dir la primera) a la UA en demanar la beca Erasmus per fer les dues assignatures del primer curs de doctorat, a la universitat italiana de Florència “Università degli Studi di Firenze”. La seua estança va durar set-huit mesos, i la va fer l’any 1991, moment en el qual començaven a eixir les primeres beques Erasmus. En aquell moment la gent encara no estava molt informada sobre la beca, de fet eixe mateix any van quedar vacants lliures.
Un dels inconvenients de ser tan nova, és que no estava massa desenvolupada i l’ajuda economica que donava era mínima. Abans era més coneguda amb el nom de “La beca Sòcrates”, i una de les anècdotes és que el pare d’Àngels l’anomenava “Sòcrates Feliu”, perquè donaven unes ajudes econòmiques tan simbòliques, que era son pare qui becava i pagava amb els seus diners a la filla, el lloguer, l’estança, etc. A més com Florència era i és una ciutat tan turística i tan cara, mentre estudiava es va posar a treballar a la galeria d’art d’una companya seua com a vigilant, per a cobrir algunes despeses.
L’italià és un idioma molt proper al valencià i al català, pel que d’eixa banda no va tindre cap problema, encara que se’n va anar sense saber pràcticament res d’italià, doncs la universitat no demanava títol d’idiomes per a anar-te’n. Va aprendre molt ràpidament, fins i tot els seus companys deien que pareixia italiana. És veritat que tenia molt clar que anava a formar-se i a viure una experiència en altre país, pel que va decidir mantindré molt poc contacte amb espanyols. Una de les seues millores amigues actuals la va conèixer allí, Ambra, l’ama del pis on vivia.
Els començaments no sempre són bons i això mateix va ser el que li va passar a Àngels. El primer cap de setmana vivint allí li va pegar un baixó de voler tornar-se’n a Alacant, però Ambra, quasi sense conéixer-la, li va dir que agafara la motxilla i n’anara amb ella a casa dels seus pares a Nàpols, a conéixer a la seua família i als seus amics. En certa manera gràcies a ella, Àngels va poder travessar eixe difícil procés d’adaptació inicial i va viure una experiència inoblidable, que la va convertir en la persona que ara és. Va ser una experiència tan important per a ella en l’àmbit personal també perquè va aconseguir esclafar un dels seus majors complexos, que era el sentiment de no ser valorada pel que feia o valia, sinó per ser la filla de. El seu pare era professor d’universitat on estudiava, i per això també va ser tan positiva, per haver-se demostrat a si mateixa el que era capaç de fer, cosa que la va convertir, com va dir, en “la dona que m’haguera agradat ser”.
Una altra experiència commovedora és la que va viure Ruth Carbonell, graduada en Ingeniaria de Camins, Canals i Ports, a la Universitat Politècnica de València (UPV). Se’n va anar a Alamània, a la universitat «Karlshueh Institut für Technology«,a estudiar cinqué curs de carrer amb la beca Erasmus, l’any 2013. Li va ser molt fàcil aconseguir la plaça perquè la UPV compta amb molts acords, a més va pensar que era una bona oportunitat per a conéixer altre país, una altra cultura, altre idioma, altres formes d’estudiar però sobretot per la crisi del 2008, que la va animar encara més a anar-se atreta per l’àmplia possibilitat laboral de cara a un futur.
Es va quedar un any com a estudiant amb la beca Erasmus i un altre any més com a “free mover” (com una beca Erasmus però sense que et paguen). Després es va quedar un altre any més treballant com a investigadora a la Universitat.
Igual que en el cas d’Àngels, les ajudes que donava la beca en aquell moment eren prou significatives, però gràcies a l’esforç econòmic que van fer els seus pares i avis es va poder anar. Per sort, el lloguer se’l va trobar la universitat i com tot eren residencies per a estudiant, eixia prou barat. A la residència va conéixer als seus companys, tots alemanys, els quals la van ajudar a perfeccionar l’idioma. Com a curiositat, un dels costums que més li va cridar l’atenció, culturalment parlant, va ser l’ordenats i quadriculats que són els alemanys.
Se’n va anar de Valencià sabent molt poquet de l’idioma, encara així no li va suposar un impediment a l’àmbit acadèmic perquè per sort va comptar amb professors molt comprensius que la van ajudar molt. A més a la universitat va fer un parell de cursos molt barats, que la va ajudar molt.
El sistema Erasmus a la universitat alemanya estava molt ben muntat. Durant la seua estança van fer un muntó d’activitats entre els alumnes de l’intercanvi perquè es relacionaren entre ells, per exemple activitats de benvinguda, jornades d’oci, activitats institucionals com anar a inscriure’s a l’ajuntament, anar al banc a fer alguna gestió, etc., i a la vesprada feien festes. La seua adaptació va ser més fàcil perquè comptava amb el suport d’una companya de la Universitat de Valencià, que van anar al mateix lloc.
Totes aquestes activitats van fer que canviara el ritme d’estudi al llarg de l’estança. Sí que és veritat que en Espanya estudiava moltíssim, tant que era difícil que estudiara més, però assegura que estudiar allí és més fàcil que ací. El pla d’estudis dictava menys hores de classe, menys tasca, els exàmens eren orals, etc. Encara així considera que no és que estudiara menys, és que es va adaptar a la situació, per exemple, gran part del primer quadrimestre el va dedicar a aprendre alemany.
Aquesta experiència va ser tan enriquidora en l’àmbit personal, que li va fer descobrir un nou món, “l’amor per estar fora. Eixes ganes d’estar fora i conéixer noves cultures, allí es van fer més latents i em vaig adonar que estava bé estar fora i era allò realment el que m’agradava”. Arran d’ací es va centrar més en l’estil de carrera professional que volia tindre, abandonant un poc l’enginyeria com a tal i ficant-se en temes de cooperació aplicats a la ingenyeria, el treball de la seua vida i al que està treballant ara mateix. De fet en acabar la seua estança allí en Alamània, va decidir saltar el toll i anar-se com a enginyera amb l’ONG «ONGAWUA» a Nicaragua, com a cooperant.
L’última experiència la conta Raquel Romero, estudiant de medicina a la UMH (Universitat Miquel Hernández d’Elx), que aquest any ha decidit començar una nova aventura en Polònia a la «Medical University of Wroclaw«, gràcies a Erasmus. Va decidir anar-se’n perquè volia trencar la rutina i buscar una nova experiencia.
Cada any que passa queda més assentada la idea d’eixir a Europa, i Raquel l’afirma dient la quantitat de demandes de beca Erasmus que hi ha a la UMH.
Els diners que donen depenen del país on vages, a país més car més diners, però sense dubtes va escollir Polònia perquè li eixia més rendible. El lloguer li costa 80 €, quan en altres països com per exemple italià fàcilment passen dels 200 €. Confessa que pot sobreviure amb els 200 € que li dóna la beca, pel motiu aquest de ser un país tan barat. Aquesta és sense dubtes una de les raons per les quals Polònia s’ha convertit en un dels països més demandats, i no solament per alumnes de la UA; un dels requisits que imposa la UMH per a viatjar a Polònia és tindre un nivell d’idiomes mínim B2. Per sort Raquel superava el nivell i va poder entrar a la llista sense problemes.
A pesar de ser un país tan barat i a pesar de sentir-se tan bé allí, fa en falta alguns aspectes d’Espanya. Per exemple, per a ella és dur el tems de Polònia, perquè hi fa moltíssim fred i plou prou, encara que l’està portant millor del que esperava; les poques hores de sol tampoc acompanyen (allà la nit es fa a les 4 de la vesprada), i a més no saber res de l’idioma polonés li suposa de vegades un greu impediment per a comunicar-se. A la universitat dona totes les classes en angles, però a l’hora d’eixir al carrer diu que “anar al supermercat o qualsevol cosa és un poc difícil perquè no entenc res de polonés i ells no parlen angles”.
Amb el que sí que està molt contenta és amb el pla d’estudis de la universitat per als Erasmus, aprofita molt més les pràctiques perquè la teoria i la pràctica es mesclen; a les pràctiques de la UMH els alumnes han d’anar darrere del metge tota l’estona, potser estiga signant documents, que preparant a algun pacient per a començar una operació, sempre han d’anar al seu costat. A més allí no tenen cap examen els alumnes de l’intercanvi, perquè adapten el seu programa perquè puguen dedicar el temps a altres coses.
No vol acabar la carrera allí, perquè encara li queda molt de treball a Elx, i a més el seu pla d’estudis tampoc se’l permet. Però diu que és una experiència increïble, la feria una i mil vegades, i pensa que tots els estudiants haurien de fer-la per a aprendre d’un mateix i dels demés, per a obrir la ment.
Per últim dir que sense dubtes l’experiència Erasmus és una gran inversió de temps i de segur que tots aquells que hi han pres aquesta aventura alguna vegada en la vida us conviden a provar-la, sobretot per a tots els curiosos i aventurers, que com diu Raquel Romero “l’esperit d’Erasmus és el de voler descobrir, de donar-te igual tot, de dir ‘Bo tinc temps lliure, que faig amb ell?’, el primer que se t’ocorregué, qualsevol favada, amen a fer-la”.
