Eduard Gisbert: «Als meus alumnes sempre els dic el mateix, cal lluitar per aconseguir els somnis»

Eduard és un jove bocairentí que va nàixer el 21 de febrer del 2001. Des de ben petit ha sigut un apassionat de la música, toca el bombardí des dels 9 anys. Estudia el grau superior de música al conservatori de València. Les seues aficions són viatjar i la fotografia. Actualment està immers en un nou projecte «el xiulador«. Aquest projecte tracta d’interpretar peces musicals de tot tipus, per una banda Miquel toca l’acompanyament amb el piano i Eduard xiula la melodia de la cançó.

El jove ha obtingut diferents premis, com per exemple, millor expedient acadèmic, va guanyar el concurs de bombardins a la modalitat nacional o el concurs joves Intèrprets Ciutat de Xàtiva.

 

P: En primer lloc, m’agradaria saber com va sorgir la idea del Xiulador.

R:La idea va sorgir a mitjan octubre durant un confinament que vam haver de fer, ja que un company de pis va donar positiu amb Covid. Ens n’anàrem el meu company Miquel i jo 10 dies a Llíria per confinar-nos allí, durant aquest període va sorgir la idea. Ja havíem fet algun vídeo de broma jo xiulant i ell amb el piano, però no ho havíem publicat. Miquel va proposar crear un compte d’Instagram i anar publicant durant eixa setmana els vídeos que gravarem, amb la intenció d’entretenir-nos i passar de la manera més divertida eixe confinament. 

P: Quines intencions teniu en aquest projecte ?

R: La intenció principal era entretenir-nos i entendre a la gent, a més mostrar una manera diferent d’interpretar moltes de les peces de música clàssica, o pop més coneguda de tots els temps. El més important és que ho interpretem amb el xiulit, per una banda és una acció quotidiana que tot el món sap fer-ho, moltes vegades xiulem inconscient, però al mateix temps és molt difícil de perfeccionar.

P: En relació amb la pregunta anterior, com seleccioneu les obres que  interpreteu?

R: Són peces que se’ns ocorren en el mateix moment que anem a gravar-nos, moltes vegades se’ns acudeixen de manera espontània. Cal mencionar que moltes vegades acceptem propostes dels nostres amics o familiars. Per tant si algun lector té alguna proposta, que no dubte en fer-nos-la arribar, ens agrada molt que els seguidors ens demanen alguna peça en concret. Pense que és un mode molt entretingut i dinàmic per poder conéixer noves peces musicals.

P: He observat el vostre perfil d’Instagram i quasi totes les publicacions  són peces clàssiques, aquest fet es dóna ja que  estudieu música o simplement per casualitat?

R:Bé, per una banda, a l’estudiar música hi tenim un ventall molt gran, ja que coneixem moltíssimes obres. D’altra banda, ens agrada molt la idea d’apropar la música clàssica als més joves, ja que segurament si no visiten el nostre perfil d’Instagram, mai escoltaren aquestes obres. 

P:Tens en ment interpretar cançons d’altres gèneres musicals?

R:  Sí, estem oberts a qualsevol mena de gènere musical. Hem fet desde barroc, classicisme, òpera fins al jazz, pop amb els The Beatles, o la música francesa d’Edith Piaf.

P: Sempre has tingut  l’habilitat de xiular amb tanta precisió? O més bé has sigut una habilitat que  has anat treballant?

R: De xicotet he estat sempre tot el dia xiulant, crec que eixa pràctica constant ha fet que vaja millorant i aconseguint l’habilitat que tinc ara. Però el treball per a anar millorant no ha sigut una cosa intencionat, sinó que s’ha anat produint al llarg dels anys sense jo buscar-ho.

P:Tan servit els coneixements apresos al conservatori  a l’hora d’interpretar les peces?

R:  Sí, tots els aprenentatges que he rebut al Conservatori i que he obtingut escoltant música al llarg de cada any m’han servit per a desenrotllar i millorar la meua percepció de la música i la interpretació, el qual puc ara mateix aplicar quan xiule.

P: Que sents  al tenir tanta repercussió amb aquest projecte?

R: La veritat que ni el meu company ni jo esperàvem que tinguera tanta repercussió. No esperàvem que tinguérem tants seguidors i molt menys que ens compartira algú com el Kanka. Ens alegra moltíssim que a la gent li agrade i ens motiva per a seguir fent vídeos cada setmana. Ens deguem al nostre públic i estem segurs que a aquests els agradaran moltíssim les pròximes peces que interpretarem. Actualment estem immersos en nous projectes molt ambiciosos, de moment no puc rebel·lar-los, no obstant això estic segur que no defraudarem al nostre públic.

P:Penses que aquest projecte pot obrirte noves portes?

R: Bo, mai es sap. Pot ser sí que puga obrir alguna porta, ja que no és molt habitual que hi haja gent que xiule repertori de la música clàssica, ja que és molt dificultós en alguns aspectes com l’articulació, afinació, fraseig…

P:Tens algun altre projecte en ment? o estas centrat sols en “el xiulador”?

R: Sí, a banda del xiulador tinc altres projectes com a instrumentista, amb l’instrument que estudie al Conservatori i que tant m’agrada tocar, el bombardí. Aquests projectes hi són molt importants per a mi, ja que complir-los seria un somni fet realitat. Específicament em referisc a crear una orquestra al meu pobre, ja que hi som molts els joves que cursem estudis superiors de música, seria per a mi tot un honor poder crear ni més ni menys que una orquestra al més petit poble. Estic totalment convençut que ho aconseguiré.

P:Per a tu, la música es tan sols un hobby o vols dedicarte profesionalment?

R:  La meua il·lusió des de menut ha sigut poder dedicar-me a la música professionalment, actualment estic estudiant al Conservatori Superior de Música de València. Estic molt content, ja que no em va gens mal, sóc conscient que la música és un camp molt complicat i difícil, ja que molt pocs hi aconsegueixen poder viure d’aquesta. A més existeix moltíssima competitivitat. No obstant això crec que amb constància i dedicació podré aconseguir el meu somni. Actualment impartisc classes de solfeig a un dels conservatoris de València, als meus alumnes sempre els dic el mateix, cal lluitar per aconseguir els somnis.