De l’Erasmus a París a guanyar la beca BBVA: La trajectòria de Maria Pérez en el món de la publicitat

Bona vesprada a tots i totes, hui ens trobem amb Maria Pérez, estudiant de quart de carrera de Publicitat i Relacions Públiques, apassionada de la creativitat i amb grans somnis professionals per davant.
Hui parlarem de les seues dues grans experiències: la seua estància com a estudiant d’Erasmus a París i el seu recent èxit en guanyar la beca “Out of the Box” creada per BBVA Creative i Más Mujeres Creativas, amb la seua proposta «Agència in-house».

En primer lloc, parlarem sobre la seua experiència personal, on descobrirem coses sobre l’Erasmus a París i sobre l’èxit de la seua campanya per a BBVA Creative.
S: En primer lloc, què és el que et va motivar a participar en l’Erasmus i per què vas triar París com a destinació?
M: Doncs, jo des de que vaig triar la carrera he tingut la idea d’anar-me’n d’Erasmus en 3r, que és l’any en què la gent sol anar. Aleshores, des de primer vaig estar preparant-me tant de forma personal com acadèmicament, és a dir, traent bones notes perquè en 3r poguera decidir la destinació que jo volguera.
Una de les motivacions de participar en l’Erasmus era poder viure una experiència universitària fora de la meua zona de confort, conèixer nova gent i, sobretot, aprendre un nou idioma, que jo crec que és el millor de poder fer-ho.
Vaig triar París perquè, com bé he dit abans, l’idioma és una part important de l’Erasmus i jo sempre he volgut aprendre el francès. Em semblava la millor oportunitat per poder dur-ho a terme, i, per altra part, perquè París per a mi és la ciutat més bonica del món. Des de xicoteta era la meua ciutat favorita i volia viure l’experiència.

S: Quina va ser la teua reacció quan vas saber que havies guanyat el concurs de BBVA Creative?
M: La veritat és que va ser una mescla entre sorpresa però, alhora, orgull, perquè al fi i al cap porte des de 1r de carrera presentant-me a concursos i veure que en 4t de carrera comencen a eixir els fruits dels esforços invertits, doncs sents orgull per tu mateixa. Però el primer moment va ser de sorpresa, perquè mai m’haguera esperat poder guanyar aquesta beca tan important.

S: Com vas gestionar el procés d’aplicació tant per l’Erasmus com pel concurs de BBVA? Van ser difícils de coordinar al mateix temps?
M: Doncs el procés d’aplicació de l’Erasmus… no vaig a enganyar a ningú, però és el pitjor perquè, al final, hi ha molta burocràcia i has de parlar amb un tutor, firmar una sèrie de documents per convalidar-te les assignatures. És un procés prou dur que requereix força temps i sobretot paciència però crec que val la pena, perquè encara que siga dur el procés, després el molt que disfrutes durant l’Erasmus ho supera.
I, per tant, el procés d’aplicació de BBVA, com tu has dit, ha sigut molt recent, fa una o dues setmanes, així que encara estic en eixe procés, que també està sent una mica complicat perquè encara em queda un quatri per acabar i he de coordinar una sèrie de coses. Però espere que tot vaja bé i siga més fàcil del que pense.

S: I ara, per acabar amb la teua experiència personal, com va ser la teua adaptació a París? Va ser una experiència que va complir les teues expectatives?
M: L’adaptació a París va ser prou fàcil. De fet, la meua família sempre diu que el dia que em van despedir em van veure com si jo portara vivint allí des de sempre. La veritat és que des del primer dia que vaig arribar, em vaig sentir part d’eixa ciutat i que podia anar on volguera. Però també he de dir que anava preparada, perquè em vaig veure moltes guies, plans i coses a fer a París prèviament per les xarxes socials. I també, al final, encara que viatges sola, també vas amb gent que va sola, crees una connexió i una unió que fa que et senques adaptada de seguida. Encara que considere que això depén de les persones i de les diferents situacions.
I sí, afirme per complet que l’experiència va complir les meues expectatives. Per a mi, París no m’ha defraudat en absolut i ha sigut una experiència molt enriquidora que, òbviament, repetiria.

S: En segon lloc, parlarem sobre la vida estudiantil a París i la universitat.
Com era el teu dia a dia a París com a estudiant Erasmus? Hi havia diferències importants amb la teua vida universitària a Alacant?
M: Obviament va ser molt diferent perquè jo, en anar-me’n d’Erasmus a París, vaig decidir que aquell any volia viure’l, és a dir, que no volia fer el mateix que feia a Alacant, passar tant de temps a la universitat o a casa fent molts concursos o treballs, i quasi no poder passar temps d’oci a Alacant. Mentres que a París, quan havia de fer coses que requerien estar a casa, vaig preferir fer-les en altres llocs per aprofitar al màxim l’experiència, coneixent biblioteques amb molta història abans que estar a la meua residència.
Aleshores, el meu dia a dia allí era eixir a passejar i recórrer tots els carrers de París de punta a punta, fer moltes fotos i, per les vesprades, quedar amb els meus amics i, sobretot, viatjar molt.

S: Quina va ser la principal diferència entre estudiar a París i a la Universitat d’Alacant?
M: Vaig tindre sort que a la meua universitat d’allí l’enfoc que li donaven a la carrera era més pràctic. Per tant, els professors no donaven tanta matèria teòrica, sinó que anava tot més enfocat a fer presentacions. Però les fas, les aprens i les presentes el mateix dia. Crec que eixa és la diferència més gran. Encara que, òbviament, estudiar en un altre idioma també va ser una gran diferència. Perquè, per anar a París, vaig haver de fer les classes en francès, cosa que es diu prompte, però em va costar. Bàsicament, les diferències més grans van ser l’idioma i l’enfoc que li donaven a la meua universitat.

S: Quin impacte va tenir la Universitat d’Alacant en la teua capacitat de crear una proposta com la de «Agència in-house»?
M: Jo crec que la universitat, a part que el grau de Publicitat i Relacions Públiques està reconegut com el 3r o 4t millor d’Espanya, també ve molt de la mà dels professors. Jo crec que els professors que hi ha són molt bons i les matèries també estan molt aconseguides, tot i que, com a recomanació, inclouria alguna assignatura més actual o actualitzaria alguns conceptes. Però considere que estan molt ben aconseguides. I sobre els mestres, són un punt a favor i m’han donat aquell impuls per presentar-me a concursos i fer coses creatives.

S: Creus que la teua experiència Erasmus t’ha ajudat a veure la publicitat des d’una altra perspectiva?
M: Considere que sí, perquè allí, al no ser nativa en francès, em vaig adonar que hi ha molta publicitat, no només dels productes del dia a dia, sinó que també hi ha molta publicitat en la qual es centra en la direcció d’art i la fotografia, que és una de les coses que vaig descobrir que m’agradava molt vivint allí. La fotografia ve de la mà de que París és la ciutat de la moda i tant en la moda com en el perfum es fa publicitat en què s’evoca un univers més que vendre un producte; és a dir, es ven un univers. Així que vaig descobrir que una altra forma de fer publicitat és a través de la fotografia.

S: I per finalitzar amb aquesta part, hi ha alguna assignatura o professor a la Universitat d’Alacant que t’haja preparat especialment per a l’èxit professional que estàs vivint ara?
M: Sí, jo des de 2n vaig tindre l’assignatura de Fonaments de la Creativitat amb Pablo Vizcaíno, un professor que ha sigut un suport per a mi i també per a les meues amigues, les que ens hem presentat als concursos. Ens va ensenyar a veure la creativitat des d’un punt de vista molt més ampli, i crec que si no haguera estat ell, no m’haguera atrevit a presentar-me al concurs i menys al de BBVA Creative.



S: En tercer lloc, parlarem sobre l’aspecte pràctic d’estudiar a París i les oportunitats professionals. Com vas gestionar l’allotjament i el pressupost a París? Va ser complicat adaptar-te a la vida en una ciutat tan cara?
M: L’allotjament de París jo crec que va ser el més complicat, parlant econòmicament, perquè després el dia a dia d’anar a supermercats sempre pots trobar opcions més barates i viatges… doncs sempre hi ha una opció més barata. Però sí, l’allotjament va ser prou complicat i uns mesos prou estressants perquè, tenint en compte que la meua vida ací no va parar, és a dir, concursos, exàmens, treballs… tota la burocràcia de la que hem parlat de l’Erasmus i el fet de buscar allotjament va ser complicat i estressant.
Una vegada allí també vaig haver de canviar-me de lloc en el segon quatrimestre perquè al principi jo volia anar a lo segur i no m’importava pagar un poc més, però una vegada ja dus la vida allí i veus que també és prou cara, perquè no sols és l’allotjament, sinó la vida que fas allí d’Erasmus, sol ser cara.
Després vaig trobar una altra opció més barata i vaig poder centrar eixos diners en altres gastos.
En el dia a dia no era tan complicat adaptar-me perquè al final trobàvem llocs on els preus eren molt similars als d’Espanya. Al final, això és anar d’Erasmus.
S: Per a aquells estudiants que volen fer l’Erasmus a París, quins consells els donaries?
M: En termes generals, en primer lloc, per a la gent que va a fer pròximament un Erasmus, jo recomane que intenten prioritzar el fet d’estar allí, gaudir dels plans que es fan, buscar allotjament el més prompte possible i que sàpiguen mitjanament parlar en francès.
S: Creus que participar en beques o concursos com el de BBVA és una bona manera d’avançar professionalment com a estudiant?
M: Obviament, jo sempre diré que per a mi la millor part de la carrera sempre ha sigut poder presentar-me als concursos, perquè és el que té eixe plus, la part pràctica de manera voluntària i no per obligació de les assignatures amb els treballs, i això sempre va a tenir un millor reconeixement i va a ajudar-te a dur els termes que dus en teoria a la pràctica. I clar, si fa avançar professionalment, aquestes beques estan creades perquè avances. En el meu cas, he passat de no saber què anava a fer a partir de setembre, quan ja havia acabat la carrera, a de sobte tendre una oportunitat laboral en la qual tindré una beca remunerada i sempre hi ha possibilitats que em contracten.

S: Finalment, tractarem els temes sobre la vida social i la creativitat. Com definiries la vida social a París durant el teu Erasmus? Vas fer molts amics internacionals?
M: Sobre la meua vida social, considere que va estar genial. Al principi vam fer un grup de 30 persones, encara que després va anar reduint-se i finalment ens vam quedar uns 20. Com ja he dit abans, quedàvem tots els dies i, per tant, la definiria com una vida social molt activa. I el que fa que t’agrade viure en una nova ciutat són les persones, i jo personalment he tingut molta sort perquè he conegut persones que, a part de fer-te passar-ho bé, et fan bé a tu mateixa.
I quant a amics internacionals, és veritat que la gran part són gent espanyola, però vaig conèixer una xica americana i la considere també amiga meua perquè quedàvem també prou sovint per fer-nos cafès i contar-nos les vides de cadascuna, igual durant hores.

S: Quina va ser la teua activitat o lloc preferit a París que recomanaries a qualsevol estudiant Erasmus?
M: No podria decidir quin és el meu lloc favorit a París perquè és tan gran, té tantes coses i tants llocs tan bonics que és impossible, però per a mi el que més encant té de París són els xicotets racons. Per exemple, Montmartre m’encanta perquè et pots perdre pels seus carrers i acabar en llocs que no són turístics i, per tant, no hi ha gent, però que continuen sent bonics i veus la vida real de les persones que viuen allí.
Podria escollir Montmartre com el lloc més bonic, però crec que el que més m’ha agradat de París era perdre’m per la ciutat i trobar llocs nous que m’agradaven.S: Per finalitzar, quins consells donaries als estudiants per equilibrar la vida social i l’estudi, especialment quan viuen una experiència Erasmus i alhora participen en oportunitats professionals com el concurs de BBVA?
M:El consell és que, amb organització, es pot fer tot. Jo sempre he intentat dur una vida social bastant activa, tendre un bon perfil acadèmic, i jo crec que, si realment t’organitzes el teu dia i prioritzes les coses per major importància, jo crec que podràs dur les dues coses a terme. I sobretot, quan vius un Erasmus, en què estudies menys i vols fer més vida social, jo el que recomane és que la vida social siga activa i que no et tanques a plans fora de la teua zona de confort. I quant als concursos, sempre pots presentar-te perquè és un sector que pots fer-ho en remot. És a dir, no cal estar presencialment en un lloc per dur-ho a terme, i jo em presentava igual durant l’Erasmus. Sí que és veritat que no estàs al 100%, però es pot fer amb organització, com ja he dit abans.
S: Doncs bé, Maria, moltes gràcies. Ha sigut una entrevista molt interessant i espere que servisca a molts dels estudiants de la Universitat d’Alacant.
M: Moltes gràcies, jo també ho espere.