Vicent Pérez: «Continuar el llegat familiar en un sector en constant moviment»

Vicent Pérez, originari de l’Olleria, és un referent en el món del transport i l’emprenedoria. Ha sabut mantenir viu el llegat del negoci que el seu pare va fundar als anys 70, combinant tradició i innovació per adaptar-se a un sector que no deixa de transformar-se.

Amb una trajectòria marcada per l’esforç i la dedicació, Vicent ha afrontat desafiaments com la forta competència, els costos creixents i les exigències tecnològiques i mediambientals. Però també ha sabut trobar oportunitats per a créixer, oferint un servei personalitzat i de qualitat que diferencia les empreses familiars de les grans corporacions.

En aquesta entrevista, ens endinsarem en la història d’una empresa que ha evolucionat amb els temps sense perdre els seus valors essencials. Descobrirem les claus del seu èxit, les dificultats del dia a dia i la visió de futur d’un emprenedor que viu amb passió la seva professió.

Bon dia, Vicent! És un plaer tindre’t hui amb nosaltres. Ens agradaria conéixer de prop la història del teu negoci familiar, els reptes que has afrontat i com has sabut adaptar-te a un sector tan canviant com el del transport. Per començar, parlem dels inicis d’aquesta aventura. Anem amb la primera pregunta:

Com es va fundar el negoci? Quines van ser les principals dificultats en els seus inicis?

El negoci realment va ser fundat als anys 70. Jo crec que va ser entre el 70 i el 75 quan el va començar mon pare, Vicent Pérez també. Ell va començar com a autònom amb un camió i va continuar treballant. A partir del 1994, mon pare va comprar un altre camió i ja vaig començar a treballar jo amb ell. Llavors ja érem dos camions dins de la mateixa empresa. Estiguérem un parell d’anys treballant, jo amb un camió i mon pare amb l’altre, i seguidament compràrem un altre. En qüestió de dos o tres anys ja teníem tres camions. A partir del tercer any de començar amb mon pare, ja em vaig fer càrrec de gestionar el tema de buscar càrregues, viatges, etc. Mon pare s’encarregava de la comptabilitat i jo portava el tema de la gestió logística.

I actualment, quins són els reptes diaris més importants en la gestió d’un negoci de transport?

El repte diari o l’objectiu més important en la gestió d’un negoci de transport, per descomptat, és el servei i complir amb les exigències que demanen els clients. Sobretot cal complir amb el tema de les càrregues, arribar a l’hora que demana el client per carregar i, per descomptat, fer l’entrega de la seva mercaderia a l’hora negociada o pactada amb el client.

Tenint en compte tot això, com ha evolucionat la manera de treballar i gestionar el negoci al llarg dels anys?

L’evolució de la forma de treballar ha sigut grandíssima. El que ha canviat la forma de treballar… Fa 50 anys no ho sé perquè no ho vaig viure, però pel que em va contar mon pare, la manera com es treballava als anys 70 i 80 no té res a veure amb ara. Abans no hi havia control d’horaris ni cap tipus de tecnologia informàtica. És més, en aquell moment no hi havia ni comunicacions mòbils per via satèl·lit. Recorde que el primer telèfon mòbil que vaig veure en la meva vida el portava mon pare en un camió. Però no era mòbil, anava fixat al camió, i això va ser aproximadament sobre el 86 o 87. D’aleshores ençà, imagina’t: ara, en tot moment sabem què està fent el camió, per on està, què està consumint, quant de temps porta conduint… Ara mateix el control sobre els vehicles és grandíssim. També el control policial, pel tema de les hores conduïdes dels xòfers, és molt rigorós.

Parlant de tecnologia, quin paper tenen les noves tecnologies en la gestió del negoci?

Les noves tecnologies, hui en dia, en la gestió del transport són totalment insubstituïbles. Ara mateix seria impensable enviar un camió amb un conductor sense un telèfon mòbil, ni un camió sense un localitzador GPS. I, per descomptat, els tacògrafs digitals que portem ara controlen tot: les conduccions, les velocitats, fins i tot els canvis de marxa o les vegades que un xòfer prem més o menys el fre de servei. A més, un percentatge gran de la feina que fem ja es basa en pàgines web contractades que ofereixen serveis per buscar càrregues els transportistes i camions als carregadors.

Tot i els avanços, el sector no està exempt de dificultats. Quins són els majors desafiaments per a les empreses de transport hui en dia?

Els principals desafiaments per a les empreses de transport actualment inclouen una forta competència, especialment amb les grans companyies que redueixen costos amb més facilitat; l’increment constant dels costos com els carburants, assegurances i nòmines, sovint difícils de repercutir als clients; les exigents polítiques mediambientals que obliguen a actualitzar vehicles amb un cost elevat; i la falta de personal qualificat, especialment de xòfers, que obliga a adaptar rutes per equilibrar treball i vida personal. Aquests factors fan que la gestió del sector siga cada vegada més complexa.

Amb aquest panorama, com es pot diferenciar una empresa xicoteta de transport en un mercat tan competitiu?

Una empresa xicoteta de transport en un mercat tan competitiu ho té molt difícil perquè competir amb les grans empreses és complicat, sobretot pel tema dels preus. També per la capacitat que tenen les empreses grans de contractar xòfers, cosa que hui és un gran handicap per a nosaltres.

Les empreses grans poden contractar xòfers de fora d’Espanya, inclús d’Hispanoamèrica o l’Índia. Nosaltres, les empreses xicotetes, ens diferenciem pel compromís amb el servei. Ens comprometem a no fallar al client i a donar-li un servei més específic amb xòfers especialitzats que porten molts anys treballant en el sector i saben desenvolupar molt bé la seua feina.

Respecte al futur, com veus l’impacte de les polítiques mediambientals en el futur del transport?

Les polítiques mediambientals en el transport aniran assumint-se a poc a poc, com ho han fet fins ara. Per exemple, des dels primers camions que vaig comprar, que portaven motors EURO2 i EURO3, fins als actuals, hi ha hagut un gran canvi per reduir emissions i baixar la contaminació.

Aquestes normatives incrementen el preu dels vehicles entre un 20 i un 30% sobre el preu normal, almenys a Europa. A Àsia i Amèrica, les polítiques mediambientals són menys estrictes.

Deixant de banda les dificultats, quins són els aspectes més gratificants i els més complicats de gestionar un negoci familiar?

Gestionar un negoci familiar té la satisfacció que el que fas, ho fas per tu. Pots prendre decisions i assumir riscos sense que ningú et puga retreure res. Però també és una responsabilitat, perquè si assumeixes un risc i t’equivoques, ho pagues tu i la teua família. A més, en ser teu, sembla que et dol menys treballar més temps i amb més voluntat, perquè l’objectiu és que funcione i traure-li el màxim rendiment possible.

Aleshores, com veus el futur del negoci en un sector tan canviant com el transport?

Ara mateix, el futur del negoci del transport per a una empresa xicoteta com la meua el veig complicat. La competència és molt gran, i els costos han incrementat moltíssim en els darrers anys: impostos, carburants, assegurances, nòmines, etc. El problema és que els nostres clients no sempre poden assumir aquests increments, i això repercuteix en tota la cadena. El futur és incert, però espere que l’economia puga equilibrar-se per continuar treballant.

I per acabar, Vicent, quins són els teus principals objectius a llarg termini per a l’empresa?

Ara mateix, l’objectiu principal és aguantar. Fa uns anys pensava a créixer, però hui les circumstàncies no ho permeten. Un dels grans problemes és la falta de personal.

Estic valorant canviar rutes llargues per rutes més curtes, que permeten als treballadors passar més temps a casa. Si aquesta estratègia funciona i l’empresa segueix sent rendible, podríem plantejar-nos créixer una miqueta, però sempre evitant les rutes llargues, perquè no hi ha personal per a això.

Gràcies, Vicent, per compartir amb nosaltres la teua experiència i visió sobre el món del transport i la gestió d’un negoci familiar. Estem segurs que amb la teua determinació continuaràs fent créixer aquest projecte amb èxit, mantenint sempre els valors que han caracteritzat el negoci familiar.

Et desitgem molta sort en el futur i esperem tornar a parlar amb tu per conéixer nous èxits i projectes. Moltes gràcies i fins la pròxima!