ALEXEY VASIN “Els anys que vaig treballar com a model van ser moments únics”

Alexey  Vasin és un xic de 28 anys que va nàixer a Rússia, es va traslladar des de molt xicotet a Espanya a la província d’Alacant on actualment està vivint. Ens compte la seua experiència sobre el món de la moda, ja que va arribar a desfilar en grans passarel·les com la de Cibeles.

Pregunta: A quina edat va començar amb el món de la moda? Perquè va voler entrar en aquest món?

Resposta: Vaig començar en el món de la moda quan tenia 17 anys, i la veritat que mai em va cridar l’atenció i va ser per la meua germana que em va presentar a un càsting d’un centre comercial, guanye eixe càsting i allí va ser on va començar tot.

P: Quina opinió té respecte a la moda?

R: Com qualsevol treball té el seu costat bo i el seu costat roí, jo sincerament em quede amb el bo, el fet de viatjar i conéixer gent d’altres països i compartir el dia a dia amb ells, i viure experiències que potser en altres treballs no les tens.

P: Com era un dia normal en la seua vida passada?

R: Un dia normal en la carrera de model professional és: alçar-te prompte més o menys a les 7.30, preparar-te la bossa amb el que et va a fer falta per a quasi tot el dia, que normalment és el teu book de fotos, unes fruites i un llibre, ja que panses moltes hores en els càstings.

Vas a l’agència on et donen un full amb tots els càstings que tens en eixe dia, i les hores a què tens la prova amb les ubicacions exactes. I és allí on comença el teu dia, no saps que hora acabaràs, inclús poden passar moltes hores, com acabar a les 18.00 o 19.00 de la vesprada, des de les 09.00 del matí que ténies l’entrevista.

P: Tot açò amb només 17 anys Tenia un poc de por?

R: Al principi si, quan per primera vegada em vaig have-hi anat a Grècia, ténia que anar-me’n un mes allí per a treballar i sense a penes saber res d’anglés. M’acollone prou, però una vegada que estava allí i vaig començar a conéixer gent, això fa que t’acostumes a viure només i lluny de la teua família, dels teus amics. Allí és quan em vaig donar-me compte que començava a agradarme el meu treball.

P: Quan va desfilar o va fer reportatges fotogràfics per a diverses marques. Amb quin s’ha sentit més còmode? Se sentia identificat amb el seu estil?

R: Les desfilades en general sempre m’han agradat inclús més que la fotografia. Per eixos nervis que sorgeixen sempre abans d’eixir a una passarel·la, eixos moments no els vius en una sessió de fotos.

Però hi ha una desfilada que mai oblidaré, va ser a Madrid per a Emidio Tucci. Vaig obrir la desfilada i sincerament VA SER UNA PASSADA!, va fer sentir-me molt identificat amb la firma. Però potser va ser quan vaig haver d’anar a Milà i treballar per a Prada. Ells sempre m’han fet sentir molt còmode i a gust, sentia que estava amb gent de confiança.

P: Com va ser el procés d’arribar a desfilar per a aquestes marques?

R: Al principi quan vaig ser a Madrid no tenia ni una foto és veritat, cap foto professional (es riu) pel que la meua agència va haver d’encarregar-se de manar-me a càstings per a revistes i així jo tenia fotos professionals d’editorials. Una vegada que ja tenia les fotos, em van cridar a la cap de tres setmanes per a fer les desfilades de Cíbeles. I després de desfilar per a Cíbeles em van fitxar en una agència de Milà. Jo no m’ho creia, ja que Milà és una de les meues ciutats favorites en el món.

P: Què tal va ser la seua experiència? En un futur ho reprendries?

R: La veritat que va ser una experiència inoblidable i que en absolut em penedisc d’haver-la viscut. Reprendre-ho? Un mai ho sap, però no m’importaria tornar a fer algun treball, ja que els anys que vaig treballar com a model van ser moments únics. I que de fet els continue fent a hores d’ara però són més per al meu compte d’Instagram, @alexeyvasin.

P: Quin tipus de consells o recomanacions faries a les persones que estan començant en el món de la moda?

R: A mi sempre que em pregunten per la meua experiència en desfilades o fotografies, sempre sòl aconsellar-los alguna cosa. Els dic que ho gaudisquen al màxim perquè és una carrera curta, i que sempre tinguen els peus en la terra.

P: En qui t’inspires?

R: En l’època que jo vaig començar de model, sincerament l’exemple de tots nosaltres era Jon Kortajarena, i jo crec que és un molt bon exemple, ja que és una persona humil i molt professional, i per descomptat un TOP dels peus al cap. És tot un exemple!

P: On està treballant actualment?

R: Actualment treballe en Massimo Dutti (personal Tailoring), sempre vaig dir que quan em deixara la moda m’agradaria treballar en alguna cosa que estiguera relacionat, i la veritat puc dir que m’encanta el meu treball.

P: Com sap que tipus de vestit d’home pots encertar amb el client?

R: Hi ha una frase que el sòl utilitzar molt amb els meus clients i és que, jo no sé que vol el client, però sé com ho vol!, i crec que ací està la clau de l’èxit.

P: Quina peça no hauria de faltar en el teu armari?

R: Un vaquer, una sabatilla blanca, una camiseta bàsica i una jupa de cuiro.