L’indie Pop s’apropa més a nosaltres
Moltíssima gent avui en dia parla de música indie-pop o estil de vida indie, però, realment sabem quin és el significat que té aquest terme?
El indie pop pot definir-se com un subgènere del pop però amb melodies més suaus i menys sorollosses que el pop. El indie pop utilitza un altre tipus de instruments més vinculats als anys 60-80, com poden ser el teclat, la guitarra el baix i la bateria. Aquests instruments, sobre tot el teclat, són més característics de la música dels 90 que de la actualitat, per això la música indie pop està prenent importància en aquest moment i lliurant una música del convencionalisme, el que fa que tinga un públic reduit. Els qui escolten aquest tipus de música són persones que no volen estar encasellades per un únic tipus de música i que per tant estan obertes a tot tipus d’estils, al igual que els autors d’aquest estil. Saben que el seu públic no és fàcil de acontentar i que són exigents amb si mateixos perquè tenen un nivell musical prou alt i amb gustos exquisits.
Les arrels de L’indie-Pop podem trobar-les als anys 60 amb pioners com Jonathan Richman i alguna cançó de Velvet Underground, però no només van ser grups masculins; els grups femenins del anys 60 també van ser un referent musical al Indie Pop. I encara que existia ja el Indie Pop, aquest estil a l’actualitat també s’ha nutrit d’altres fonts musicals com poden ser el indie rock o pop rock, post punk o new wave.
Aquest estil musical va començar a fer-se famós en Regne Unit vora el 1980 però no s’ha quedat en el passat i actualment el mercat musical té moltíssima demanda de Indie Pop. Té unes característiques molt concretes com pot ser que, són autosuficients en el àmbit de producció musical, només produeixen cançons pel fet de satisfacció musical i no per un incentiu comercial, sempre i quan el procés artístic estiga supervisat pels artistes, sense ningun organisme de màrqueting ni comunicatiu.
Però sobre tot quan els músics no es classifiquen dins de ningún estil musical concret, és a dir, ni pop, ni rock etc si no que estan dins de tots aquests estils musicals, bé siga una barretja de tots ells o una decantació a algún d’aquests. Però també existeix la possibilitat de que els grups hagen nascut en una època en la que les companyies discogràfiques estaven de moda i tots els músics feien ús d’ella fos quin fos el seu estil, aleshores aquests grups amb estil musical Indie perden el seu caràcter. De tal manera, també està el cas contrari, que els músics es posen a compondre i crear música sense tenir un estil definit ni clar, però ha sigut el públic els que han reubicat els artistes en un o altre àmbit, ja siga pels seus gustos, estil o inclús ubicitat.
Aquest estil no necessita de ajudes externes ni mitjans per ser ells mateixos, però sempre es necessita al públic, i la manera més efectiva d’arribar a ell, avui en dia, és mitjançant Internet o amb ajuda d’ell. Pot ser que puguen ser autosuficients al moment de creació, producció e inclús difusió però és molt difícil arribar a la gent si no ets al mercat comercial com a un més. Tots els grups han d’adaptar-se a la societat actual per poder tenir una esperança d’èxit, però per a grups d’esta índole pot arribar a ser difícil cedir.
Varry Brava arranca la nova temporada
Varry Brava és un clar exemple de música Indie Pop que està triomfant en l’actualitat amb temes molt sonats i escoltats per moltíssima gent. Aquest grup de fanàtics de la música ja va pel seu quart disc que avui 16 de febrer estrenen, i els preguntarem directament a ells. El seu estil musical ha anat evolucionant des de els seus inicis (2004-2005) fins avui dia, amb la seua primera maqueta autoeditada al 2009 que llevava per títol «Ídolo» van captar l’atenció de moltísima gent, fent que ens ferem fidels seguidors d’aquesta banda que només començava.
La image de la banda Aaron Sáez (teclat, cors i compositor), Vicente Illescas (guitarrista) i Óscar Ferrer (veu i compositor) són amics des de ben menuts i sempre havien somiat com seria formar la seua pròpia banda i triomfar en la música, fins que un dia ho van fer realitat i van decidir aventurar-se en aquest viatje. Encara que tots els vinculem a una banda d’artistes murcians, tots tres són alacantins, però com que Murcia ha sigut el seu punt de partida pensem que són originaris d’allí. Primer només eren ells tres, però després dels èxits van pensar que necessitaven algú més per a poder completar el grup, quan van començar a grabar els primers discs buscaren a algú més al grup i va ser ahí quan van introduir el baix i la bateria, els cinc components que actualment componen la banda Varry Brava.
Després de 9 anys de experiència musical, Varry Barava saca el seu quart disc anomenat «Furor» amb una caraterística molt especial, només és roig i blanc, i no és casualitat ni coincidència. La paraula Furor és en el seu ampli significat, un moment de plenitut o felicitat absoluta que ells volen que nosaltres sentim cada vegada que l’escoltem, intentant crear el mateix sentiment que hi ha als seus concerts que quan els escoltem al seu disc. I el color roig representa perfectament aquesta passió que ells tenen per la música i que ens fan sentir a nosaltres, el roig és un color amb força, és potent i creatiu.
La nova gira d’aquests artistes començarà en breus per tota Espanya i ens tenen preparades moltísimes sorpreses. Avui comença la presentació de «Furor»i tenen tantes ganes de que ixca a la llum com nosaltres de poder escoltar-lo; perquè durant quatre setmanes han estat sacant quatre de les cançons del nou disc i aquesta meravellosa sorpresa no ha sigut ni més ni menys que per a que sentim els mateix que ells senten mentre van descobrint poc a poc com a quedat la cançó definitiva grabada a l’estudi .
