La identitat d’un poble construida per la festa
Per a qui observa les festes de Moros i Cristians i Contrabandistes de la Font de la Figuera des de fora, pot resultar difícil comprendre fins a quin punt formen part de la vida quotidiana del poble. No és només una celebració anual, sinó una manera de créixer, de relacionar-se i d’entendre la identitat d’un poble que viu la festa amb intensitat des del primer dia de vida.
La Font de la Figuera viu cada any amb intensitat unes festes que són molt més que unes festes marcades al calendari, són una expressió profunda d’identitat col·lectiva. Les festes de Moros i Cristians i Contrabandistes, que es celebren prop del 4 de desembre (normalment del 5 al 8 per a aprofitar el pont) en honor a Santa Bàrbara, sent una de les festes més històriques del municipi, originant-se al 1739, sent així les més antigues de la província de València. És per aquests fets que no són sols tan sols unes festes, aquestes transformen els carrers del poble en un aparador on la història, la música i el comboi es donen la mà.
La festa de Moros i Cristians i Contrabandistes comença molt abans que els primers records. La gran majoria de festers són introduïts en la tradició quan encara són bebés, vestits ja amb la indumentària de les corresponents filàes i fins i tot desfilant als braços dels seus pares, amb la pujada a Santa Bàrbara com a primer gran impacte emocional amb la festa. Amb el pas dels anys, els xiquets passen a formar part de les filaes infantils o tenen filaes pròpies amb els amics, on el joc i el somni de “ser major” es barregen amb les primeres desfilades, creant així l’anomenat “esperit fester” que tant els caracteritza.
En aquest context és on la Font de la Figuera mostra el seu caràcter propi. A més dels tradicionals bàndols Moro i Cristià, la presència dels Contrabandistes aporta una singularitat única. Arrelats al passat comercial del municipi, representen un estil completament diferent allunyat dels cristians i moros, autodenominant-se per ells mateixa gent altiva i arrogant, la més brava de la terra i en la pau la més formal.
L’entrada, la processó i les “baixaetes del cantalar” són un altre dels pilars fonamentals de la festa. Els carrers es transformen en un escenari on les marxes tant mores com cristianes i els pasdobles s’entremesclen amb les vestimentes i les seues formes pròpies de desfilar, fent vibrar tant festers com visitants. És en eixos moments quan molts comencen a entendre com pot una marxa posar els pèls de punta, ja que darrere de cada nota musical hi ha uns records, unes vivències i unes anècdotes úniques que mai haguéres imaginat
Les ambaixades amb més de 125 anys d’història representen el perquè de la festa, aquestes són interpretacions entre els diferents bàndols que donen sentit a la festa, explicant perquè el primer dia és el dels cristians, el segon el dels moros i el tercer el dels contrabandistes, donant també motiu a l’ordre de les desfilades. Tanmateix, aquestes han estat perdent afició i participació des de fa uns anys enrere, però amb la creació d’una escola d’ambaixadors infantils aquesta tradició està tornant a l’auge que tenia. I, encara que parega una gran responsabilitat, els nervis es dilueixen quan la plaça respon, quan un crit fa callar el públic o quan una rèplica ben dita desperta el fervor d’entre les grades.
Més enllà dels actes oficials, la festa és sobretot comboi i convivència. Famílies, amics i desconeguts comparteixen menjar, beguda i rises, perquè sí, encara que ningú et conega, si entres a qualsevol seu festera anomenades “cuartelillos” et brindaran una beguda i una pica, cosa que en molt pocs llocs veuràs, reforçant vincles o fins i tot creant-ne nous, i assegurant així la continuïtat de la tradició. La implicació de les comparses al fer les labors corresponents per al correcte funcionament de la festa i l’ajuda dels voluntaris demostra que aquestes festes no són solament una representació del passat, sinó un patrimoni viu que es renova constantment. Perquè, com bé diu la presidenta de la Confraria i Junta de Festers Mica Biosca, a una entrevista a la Commarcal TV: “La festa canvia, s’adapta i viu”.
A la Font de la Figuera, les festes de Moros i Cristians i Contrabandistes expliquen per què tanta gent viu “per i per a” aquesta festa. Perquè no és només allò que es veu, sinó tot el que es transmet, es comparteix i es sent des del bressol fins a la plaça. I com diu la dita popular del poble: «La vida són dos dies i les festes tres»
Visca Santa Bàrbera.
