Els palestins mantenen viva la identitat nacional mitjançant l’esport
Primerament, ubiquem aquesta fotografia en el context de després de la Nakba (1948), la guerra àrab-israeliana i la creació de l’Estat d’Israel, per la qual la societat palestina va quedar molt fragmentada. Així, gran part de Palestina va quedar controlada per Israel, i molts palestins van ser desplaçats o directament van passar a ser refugiats. Així mateix, Cisjordània va ser administrada per Jordània i la Franja de Gaza per Egipte. És per aixó que les autoritats restringien fortament les activitats polítiques palestines, especialment qualsevol forma d’organització nacional o reivindicativa.
En aquest context de repressió política, les associacions esportives, culturals o religioses, van tenir un auge, ja que es van convertir en espais de cohesió social i identitat col·lectiva. A diferència dels partits polítics, els clubs esportius podien treballar “legalment” baix l’excusa de fomentar l’activitat física, el que permetia als palestins mantenir relacions socials i una expressió d’identitat nacional sense desafiar directament les autoritats.
La comunitat cristiana ortodoxa palestina, especialment a ciutats com Beit Jala o Betlem, tenien una llarga tradició d’organització social i educativa. Tanmateix, el fet de participar en aquests events els feia reflectir una manera de resistència tant cultural com social i mantenir vincles amb altres comunitats palestines en un moment de divisió i desestructuració de la societat.
Aquesta foto la trobem a la Biblioteca General de la Universitat d’Alacant, en l’exposició d’imatges »Para contar mi historia», on trobem un recull d’imatges de l’arxiu de The Palestinian Museum, 1948-2023.
