Més que una residència: rutines, convivència i emocions de la vida universitària

A només cinc minuts a peu de la Universitat d’Alacant, la Residència Rector 3 s’ha convertit en la llar de molts estudiants que comencen a fer els seus primers passos cap a la vida independent. Entre habitacions individuals i dobles i espais comuns compartits, el dia a dia a la residència es converteix en una barreja de rutines acadèmiques, moments de convivència i experiències personals que van molt més enllà d’un simple allotjament. 

Retratar la vida a la Residència Rector 3 ens permet oferir una visió realista del funcionament d’una residència d’estudiants i del que significa viure-hi durant el curs universitari. Aquest reportatge pot ser especialment útil tant per a futurs alumnes que consideren aquesta opció com per a estudiants que actualment viuen en un pis i busquen una alternativa diferent, a prop del campus i dissenyada per a la vida universitària.   

Al llarg del reportatge, s’analitzen diversos aspectes clau de l’experiència a la residència, com les rutines diàries, l’alimentació, l’impacte emocional de viure fora de casa, la vida social i l’ús dels diferents espais comuns. L’objectiu és mostrar una visió completa, propera i humana del que significa viure a Rector 3, més enllà dels serveis bàsics que ofereix l’edifici.

ALIMENTACIÓ AUTOGESTIONADA

Els aliments que es poden trobar a les habitacions varien d’una persona a una altra, però hi ha una tendència clara cap a productes que són econòmics i fàcils de preparar. Sovint, es tracta d’aliments que, tot i no ser els més saludables, es consumeixen amb freqüència per la seva rapidesa i comoditat. Opcions bàsiques com l’arròs o la pasta són molt comunes, ja que són assequibles i, si es mengen amb moderació, poden aportar valor nutricional. 

A més, molts estudiants escullen plats preparats com lasanyes o “noodles” instantanis, que es poden tenir llestos en pocs minuts. Pel que fa al pa, és més habitual comprar pa de motlle en comptes de pa fresc, ja que dura més temps i no cal congelar-lo immediatament. 

La resta de la compra sol incloure carns fàcils de cuinar, com salsitxes, llom o pit de pollastre, així com salses ja preparades (com tomàquet fregit o crema de llet) per acompanyar altres aliments. És important destacar que molts productes es venen en quantitats pensades per a més d’una persona, així que una part significativa del menjar es congela per poder-ne gaudir durant una o dues setmanes.

El microones és un aparell que s’utilitza principalment per escalfar tàpers que portem de casa, escalfar begudes com la llet i descongelar aliments que no hem pogut preparar amb antelació. També és molt comú fer-lo servir per reescalfar plats que hem guardat a la nevera després d’un àpat anterior.  

Entre els productes que més sovint es troben a la cistella de la compra dels residents, destaquen la salsa de tomàquet, els formatges en crema, la pasta, l’arròs, la carn, el caldo i els “noodles” instantanis.

IMPACTE EMOCIONAL DE VIURE FORA DE CASA

L’experiència emocional a la residència varia al llarg de la setmana i depèn en gran manera de si els residents tornen o no a casa seva els caps de setmana. Aquells que viuen a prop solen marxar, fet que provoca que la residència quedi més buida i s’hi respiri un ambient més tranquil. Per als residents que es queden, els caps de setmana poden resultar més durs, especialment quan hi ha poca gent i escasses activitats, cosa que pot accentuar la sensació de solitud.

“Viure a la residència m’ha ajudat a espavilar-me molt més del que m’imaginava; aprens a organitzar-te sol, però sabent que no estàs completament sol.” Ana, resident.

També es percep una diferència clara entre les èpoques d’exàmens i els períodes més tranquils del curs. Durant els exàmens, la sala d’estudi s’omple a gairebé totes hores del dia, des de primera hora del matí fins ben entrada la matinada. En paral·lel, la sala recreativa perd protagonisme, amb menys presència de residents jugant o mirant la televisió, ja que la prioritat passa a ser l’estudi.

Per fer les habitacions més acollidores i convertir-les en un espai més proper a la idea de “casa”, els residents acostumen a personalitzar-les amb elements personals, com fotografies, plantes o petites decoracions. Cada habitació reflecteix l’estil i les necessitats de qui hi viu, adaptant l’espai perquè resulti més còmode i familiar.

RUTINES I ESPAIS

Fora de les habitacions, els espais més utilitzats de la residència són la sala d’oci i d’activitats recreatives i, en segon lloc, la sala d’estudi. L’ús d’aquests espais varia en funció del moment del curs acadèmic: mentre que en períodes d’exàmens o de lliurament de treballs la sala d’estudi guanya protagonisme, en altres èpoques la sala d’oci es converteix en el principal punt de trobada entre els residents.

“Encara que cadascú té la seua habitació, acabes fent vida amb la gent del passadís i creant una mena de família.” Nerea, estudiant a la residència.

Pel que fa als horaris, la sala d’estudi sol registrar més afluència durant el matí i la tarda, quan els estudiants aprofiten per avançar feina acadèmica. En canvi, la sala d’oci concentra més moviment a l’hora de sopar i, sobretot, després, moment en què els residents es reuneixen als sofàs per conversar, compartir estones de descans o mirar la televisió.

Altres espais, com el gimnàs, tenen un ús molt més reduït. En general, el motiu és que les instal·lacions no són gaire completes, fet que porta la majoria dels residents a inscriure’s en gimnasos externs a la residència.

A la nit, la sala d’estudi acostuma a estar força plena, especialment en èpoques d’exàmens. Tot i que predomina un ambient tranquil i orientat a la concentració, en algunes ocasions es produeixen conflictes puntuals derivats del mal ús de l’espai per part d’alguns residents, com parlar en veu alta, una situació que reflecteix les dificultats pròpies de la convivència en un entorn compartit.

VIDA SOCIAL I NOCTURNA

En termes generals, el nivell de soroll a la residència es manté força equilibrat. De manera puntual es poden sentir converses als passadissos, però no acostumen a produir-se sorolls molestos, especialment a partir de la nit, ja que la convivència està bastant regulada.

La vida nocturna és relativament activa, sobretot els dijous, que s’han consolidat com el principal dia de sortida, tenint en compte que molts residents marxen a casa seva durant el cap de setmana. Tot i això, entre aquells que es queden, també és habitual veure ambient de sortida els divendres o dissabtes, amb residents arreglats i un clima animat. Aquestes dinàmiques, però, no solen generar conflictes ni problemes destacables de soroll dins de la residència.

CONCLUSIÓ

Després de dur a terme el reportatge, la imatge general que em queda de la residència és clarament positiva. Tant a través de les converses amb la majoria dels residents com a partir de la meva pròpia experiència, la percepció és força compartida: viure aquí és una molt bona experiència, especialment per fer noves amistats i començar a adaptar-se a la mateixa independència. El fet de conviure amb persones que es troben en una situació vital similar facilita la creació de vincles i genera un fort sentiment de comunitat entre els residents.

Tot i que de manera puntual poden aparèixer petits malentesos, aquests no són habituals ni acostumen a derivar en conflictes importants, ja que solen tenir una solució ràpida. En aquest sentit, viure en una residència es presenta com una opció especialment recomanable per a estudiants de primer curs, que tenen ganes de conèixer gent nova i d’aprendre a viure de manera autònoma dins d’un entorn còmode i segur.

Pel que fa a la dinàmica entre independència i convivència, aquesta residència aconsegueix un bon equilibri entre ambdues dimensions. El fet que la majoria d’habitacions siguin individuals fomenta clarament la independència i la privacitat personal. Alhora, però, la convivència es desenvolupa de manera natural en els espais comuns i en el dia a dia, ja que els veïns acaben compartint rutines, experiències i, sovint, amistats, aprenent a conviure respectant l’espai propi de cadascú.

Un dels aspectes sorprenents de la investigació ha sigut comprovar fins a quin punt es crea un sentiment de “pinya” entre els residents, encara que cadascú disposi del seu propi espai privat. Aquesta combinació d’autonomia i suport col·lectiu fa que l’experiència sigui més enriquidora del que es podria imaginar.

En una sola frase, la vida a la residència es podria descriure com una experiència de creixement personal i social, on independència i convivència conviuen en equilibri.