Un sostre a preu d’or
El problema de l’habitatge a Espanya és, avui dia, un dels temes més recurrents i preocupants. Cada vegada són més els joves que, tot i voler estudiar una carrera universitària, es troben amb un obstacle que no és acadèmic, sinó econòmic: trobar un lloc on viure. El repte ja no és pagar la matrícula, sinó el llit. Les residències universitàries, que haurien de ser una solució temporal i assequible, s’han convertit en un luxe que molts no es poden permetre.
Cada any, molts estudiants es veuen obligats a marxar del seu poble per poder estudiar el que realment volen. Tanmateix, aquest pas cap a la independència s’ha convertit en un luxe. Davant els preus desorbitats dels lloguers, molts joves opten per continuar vivint a casa seva i fer llargues hores de desplaçament diari fins a la universitat. En molts casos, surt més a compte perdre quatre hores al dia en transport públic que destinar gairebé tot el pressupost mensual a pagar un pis.
A ciutats universitàries com Sant Vicent del Raspeig, el preu mitjà d’un lloguer ronda els 1.000 € mensuals, segons dades recollides per El Español. Això fa que compartir pis amb dues o tres persones sigui pràcticament l’única opció viable per poder assumir la despesa. Tot i així, aquesta solució no fa desaparèixer tots els problemes: els preus continuen sent elevats i la convivència sovint resulta complicada.
Per als estudiants que no volen conviure amb desconeguts, les residències universitàries apareixen com una alternativa, però tampoc són una opció fàcilment accessible. Segons dades de El Diario.es, a Castella-la Manxa una habitació individual costa de mitjana uns 530 € al mes, mentre que a Madrid els preus superen els 1.000 €, segons Público. En la majoria de ciutats, com Alacant, trobar una habitació per menys de 500 € ja és gairebé una excepció.
Les residències ofereixen serveis com pensió completa o neteja, però això les converteix més en un luxe que en una necessitat. Molts estudiants acaben recorrent-hi el primer any per falta d’alternatives, fins que aconsegueixen formar un grup i llogar un pis compartit.
En qualsevol cas, viure prop de la universitat s’ha convertit en un obstacle econòmic i personal impressionant, que posa en qüestió la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a l’educació superior.
