Estudiar en valencià a la UA: tot un repte.
Com a estudiant de la UA i valencianoparlant que soc, sé perfectament què és obrir l’oferta acadèmica i trobar limitacions respecte a escollir assignatures en valencià. Tanmateix, quan comença el curs al setembre, la realitat de molts de nosaltres es converteix en una decepció: assignatures que canvien d’idioma a última hora, professorat que reconeix que no pot impartir la matèria en la nostra llengua, o que no hi ha materials didàctics.
D’una banda, no es pot negar que la Universitat d’Alacant compta amb serveis i iniciatives que promocionen i suporten el valencià. No obstant això, des de la perspectiva de qui seu a la cadira de l’aula, la sensació de desprotecció és freqüent. En moltes titulacions poder cursar un grau complet en valencià és impossible. Ens trobem sovint davant la crua elecció entre renunciar als nostres drets lingüístics o renunciar als horaris que ens permeten conciliar.
A més, a la nostra generació ens repeteixen tot el temps que hem de saber anglés per a tindre un bon futur, i em sembla perfecte. Però aprendre idiomes per a eixir fora no ha de significar haver de renunciar a la llengua d’ací. Saber idiomes ha de ser sempre sumar, mai restar. Tindre una projecció internacional comença per valorar el que tenim a casa.
Per això, considere que la solució no és simplement oferir més assignatures en valencià, sinó garantir que els drets lingüístics de l’alumnat es respecten durant tot el curs. Aquests drets són fonamentals per a garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els estudiants.
Al cap i a la fi, el futur del valencià també depén de les decisions que prenguem hui, perquè allò que no cuidem ara pot ser molt difícil de recuperar demà.
