Una cançó sense fronteres: L’estaca, himne internacional contra l’opressió
L’estaca, una cançó catalana que ha traspassat fronteres, ha estat traduïda a gairebé 500 llengües diferents. Aquest fet va cridar l’atenció del periodista musical i escriptor Joaquim Vilarnau, cosa que el va portar a escriure el llibre L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres, en què investiga el màxim nombre possible de versions de la cançó i la història que s’amaga darrere de cadascuna.
Davant un públic format per estudiants, personal docent i amants de la cultura musical catalana, Vilarnau ha presentat el llibre, que segons ell és “el viatge d’una cançó que va nàixer amb pocs pronòstics però amb una força colossal”. Recordant els seus orígens, ha explicat com L’estaca va eixir a la llum l’any 1968 en un EP on ocupava l’última pista de la cara B. Malgrat aquest discret inici i la censura que va patir a partir de desembre de 1969, la peça va créixer fins a convertir-se en un himne: primer contra la dictadura franquista i, més endavant, contra tota forma d’opressió arreu del món.
Vilarnau ha destacat la dimensió global d’una cançó que ha traspassat fronteres tant culturals com polítiques. El llibre, publicat per Enderrock Llibres, recull testimonis d’intèrprets d’arreu del món i narra com L’estaca s’ha reinterpretat en contextos molt diversos, com ara revoltes socials, moviments democràtics o reivindicacions comunitàries. Tot això ha fet que L’estaca acumule més de 500 versions i traduccions en més de 40 idiomes, convertint-la en una cançó no només nostra, sinó universal.
Mar Iglesias ha posat en valor el rigor periodístic i la sensibilitat de Vilarnau, que compta amb una trajectòria destacada en el camp del periodisme musical. Des dels seus inicis com a guionista a TV3, fins al seu llarg recorregut a Enderrock (on va ser director entre 1997 i 2002), passant per nombroses col·laboracions en mitjans i programes de ràdio. També ha remarcat que aquest nou volum s’afegeix a una bibliografia que inclou obres com 50 anys de cançó.
La presentació ha finalitzat amb una ronda de preguntes en què el públic ha pogut intervindre sobre els processos de recerca del llibre, les vivències de l’autor i la vigència actual de la cançó. Vilarnau ha tancat l’acte amb una reflexió: “Mentre al món continue havent-hi estaces per tombar, aquesta cançó seguirà viva”.
