Joaquim Vilarnau presenta a la UA el llibre sobre “L’Estaca”
L’obra repassa l’origen, el significat i la vigència de la icònica cançó de Lluís Llach
El periodista i escriptor Joaquim Vilarnau va presentar ahir, 17 de novembre, a la Universitat d’Alacant el seu nou llibre “L’Estaca: crónica d’una cançó sense fronteres”, en un acte celebrat en una de les sales de la Biblioteca General del campus. L’autor va explicar al públic universitari el context i la importància d’aquesta obra, que aprofundeix en la creació i transcendència d’una de les cançons més emblemàtiques de la música catalana: “L’Estaca”, composta per Lluís Llach el 1968.

El llibre analitza amb detall el procés creatiu de Llach i explica com L’Estaca va nàixer com una metàfora de la repressió franquista i de la lluita col·lectiva per la llibertat. Vilarnau recupera testimonis, documents i anècdotes que revelen com la cançó va ser capaç de travessar fronteres i convertir-se en un himne universal contra l’opressió.
Vilarnau, explica que l’èxit de L’Estaca no només es deu a la seua força poètica i musical, sinó també a la seua capacitat de connectar amb moviments socials d’arreu del món. L’obra destaca com la cançó ha sigut reinterpretada en diversos idiomes, fent versions internacionals, adoptada per moviments democràtics i utilitzada en moments clau de protesta, des de Polònia fins a l’Amèrica Llatina.


Un altre dels aspectes que Vilarnau desenvolupa és la censura franquista, que va intentar limitar la difusió de L’Estaca. Malgrat això, la cançó va circular de manera discreta i persistent en concerts, discos importats i cassets compartits, fet que, va contribuir a reforçar el caràcter simbòlic de la peça.
A més, l’escriptor reflexiona sobre el missatge de L’Estaca i a la seua força emocional: ”L’Estaca no és només una cançó contra la repressió; és un recordatori que la llibertat només avança quan es fa de manera col·lectiva”.
La publicació del llibre ha despertat l’interès tant dels amants de la música com dels estudiosos de la història contemporània, consolidant Vilarnau com una de les veus referents en la investigació del llegat cultural català.
