La celebració de la festa del «Bou en Corda» o «Bou embolat» a Ontinyent, emmarcada dins del programa de festes en honor a la Puríssima Concepció, la patrona de la ciutat, té el seu origen a 1662. Junt amb els «Moros i Cristians» és una de les festes més populars i amb més afluència de gent del municipi. Tanmateix, durant els darrers anys han sorgit veus crítiques entre la ciutadania ontinyentina que denuncien el malestar dels animals durant aquestes festes.
Avui tenim l’oportunitat d’entrevistar a Vicent Guerola, que ens rep a sa casa.
Vicent és una persona inconformista i amb experiència en altres lluites socials que participa activament en diverses plataformes i col·lectius. És un dels primers membres de la plataforma contra el maltractament animal «Cassola Sense Corda».
PREGUNTA: Bon dia Vicent, ¿Podries explicar-nos per què va sorgir la plataforma «Cassola Sense Corda»?
RESPOSTA: La plataforma va nàixer de la inquietud d’un grup de persones d’Ontinyent que no ens agradava la festa del bou perquè suposava el maltractament d’un animal per a divertir-se.
Veiem que a Ontinyent la festa taurina estava anant a més. Van aparéixer noves penyes taurines i en l’any 2012 Ontinyent va participar en FITUR (fira internacional de turisme), a Madrid, presentant al «bou en corda» com a principal atractiu turístic de la localitat. També eixe any es va celebrar el Congrés Estatal de Bou en Corda a la nostra localitat (on recordem que va morir una persona i, tot i això, no es van suspendre els actes de l’endemà).
P: Quan vau fundar la plataforma? ¿Quins van ser els vostres referents?
R: Els membres de la Colla Ecologista l’Arrel van ser els pioners en manifestar públicament la seua oposició a la festa del bou. Després una fita important va ser quan en 2012 es va estrenar el documental Bou contra les cordes de Manuel Mira, un director de cine ontinyentí que ara resideix a Barcelona. En aquest documental apareixien per primera vegada i de manera manifesta veus discordants amb la festa del bou. A partir d’aquell moment es vam ficar en contacte amb diverses persones que pensàvem que podíem ser afins a la nostra causa i a setembre del 2014 vam organitzar la primera reunió, que va tindre prou d’èxit.
P: En aquell moment quins eren els vostres objectius?
R: Per una part, posar de manifest que a Ontinyent a la festa del Bou en Corda es maltractava a l’animal. Es vam preguntar què es podia fer per conscienciar a la societat ontinyentina perquè no s’utilitzaren ni es maltractaren animals en les festes.
P: Quin és el perfil dels vostres membres?
R: El perfil és bastant divers, un podria pensar que som tots gent vegetariana i no és exactament així. Som gent sensible que es preocupa pel patiment del bou en la festa del bou en corda, des d’estudiants, gent treballadora, gent que milita en partits polítics, gent que està en plataformes, en associacions… Som una plataforma molt oberta. De vegades tenim discussions perquè dins de la plataforma hi ha diferents punts de vista.
Però el que ens uneix i ens motiva és convidar a la reflexió, fer que la ciutadania ontinyentina i la societat en general reflexione sobre si és ètic el maltractament d’animals en les festes.
P: ¿I com s’organitzeu? ¿Que pot aportar cadascú a la plataforma?
R: Inicialment féiem reunions periòdiques en les quals tractàvem els temes que volíem abordar i els distribuíem per comissions o grups de treball, també tenim una llista de correus a través de la qual s’envia informació a tots els membres, i recentment utilitzem molt un grup de «Whatsapp» per a ficar-se en contacte i quan s’ajunten diverses propostes a tractar llavors fem una reunió.
P: Des del vostre inici a 2014 quines accions heu dut a terme?
R: El primer any vam intentar organitzar una festa alternativa, perquè en aquell moment pensàvem que la idea era fer una festa on la gent tingués una alternativa per no anar al bou. Ho vam organitzar i ho teníem tot perpetrat però era a l’aire lliure i la previsió de fortes pluges ens va obligar a cancel·lar-la. Posteriorment no ho hem tornat a intentar per dos motius. El primer és perqué suposa molta feina; organitzar una festa en condicions requereix molt de temps i esforç. Però el segon motiu i el més important és per l’experiència que han tingut alguns companys nostres d’altres localitats on resulta que al final acaba fent-se la festa alternativa i la festa del bou; Els ajuntaments encantats, els hostalers encantats, i nosaltres disgustats perquè el que realment volem és que no es faça la festa del bou en corda.
Però a més hem fet vídeos divulgatius en els quals hem entrevistat a gent, per exemple hem entrevistat a estudiants Erasmus estrangeres a vorer quina era la seua opinió després de mostrar-les imatges de la festa del bou en corda. Hem projectat documentals, hem fet «merchandising» antitaurí, hem fet xerrades als instituts de la localitat, hem organitzat debats…Fins i tot vam organitzar una manifestació, la primera a Ontinyent contra el Bou en Corda.
El que ens falta és poder debatre amb els membres de les penyes taurines i amb els partidaris del bou. Poder intercanviar arguments, per tal de conscienciar i arribar a més gent. Estaríem encantats de participar en aquest debat però de moment no hem aconseguit establir un diàleg.
P: Us heu reunit amb el govern municipal? Perquè bona part de la festa es finança amb subvencions públiques.
R: En quatre ocasions hem sol·licitat per registre d’entrada una audiència amb l’alcalde i no hem obtingut resposta. La primera vegada vam estar a punt, però mitja hora abans de començar la reunió la van cancel·lar i no es va celebrar mai. Les altres tres voltes ni ens han contestat.
A més a més ens dol moltíssim que s’instaurés una segona festa de Bou en Corda a juny sense que existira tradició. A 2015, any electoral, l’ajuntament va autoritzar que les penyes taurines organitzaren unes noves festes taurines. Es van excusar en què la polèmica llei de senyes d’identitat del Partit Popular permetia fer festes amb bous encara que no hi haguera tradició. Un any després 2016 amb el canvi en el govern de la Generalitat es va derogar aquesta llei i tanmateix aquestes noves festes taurines han continuat celebrant-se.
Seguirem demanant una reunió amb el govern local perquè creguem que la imatge que està transmetent-se no és la millor per al nostre poble i evidentment volem altre tipus de festa.
P: I per part de la ciutadania ontinyentina quina ha sigut la seua resposta cap a la plataforma? Percebeu algun canvi?
R: És un tema delicat perquè desgraciadament encara és la festa més popular d’Ontinyent, i pel fet de ser tan popular el que ocorria és que s’estigmatitzava a qui alçava la veu en contra.
A poc a poc gràcies als esforços ja anomenats de la Colla Ecologista l’Arrel, així com els del mateix Manuel Mira, i els de la nostra plataforma cada vegada és major el nombre de persones que pren consciència i s’atreveix a manifestar públicament una posició contraria al bou.
Un reflex d’açò és que la nostra pàgina de «Facebook» està funcionant molt bé.
https://www.facebook.com/Cassola-sense-corda-772039876191308/
Aquestes últimes setmanes s’ha disparat la difusió dels nostres vídeos i publicacions. Hem rebut més suport del que ens esperàvem arribant a superar les 300.000 visualitzacions.
El que té de positiu tot açò de les xarxes socials és que encara que els defensors de les festes taurines diguen que a Ontinyent no es maltracta a l’animal, una volta has vist les imatges el seu argument no es sosté.
El més paradoxal és que estem utilitzant imatges que no hem gravat nosaltres, sinó que han gravat les televisions locals i les han difós a les xarxes
Sense recorre a estudis veterinaris sobre el comportament i la fisiologia dels bous el simple fet d’observar la cara de l’animal i les seues reaccions et fa adonar-te del seu patiment. Quan està sent transportat al camió, quan estan ficant-li les boles a les banyes, quan estan arrossegant-lo amb la corda s’aprecia que l’animal té por i que l’únic que vol és fugir d’allí.
P: Quines són els vostres plans de cara al futur?
R: El primer que he de dir és que nosaltres no anem a parar fins que la festa s’erradique. Evidentment serà difícil, serà costos, hi ha molt d’arrelament de la festa a Ontinyent, però no és impossible. Nosaltres estem en contacte amb altres associacions d’altres pobles, i tenim com a referència molts casos de pobles que han aconseguit acabar amb festes on els maltractaven animals. És possible que l’any 2018 es faça una xerrada de PACMA (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal) ací a Ontinyent… i a més a més tenim previstes diverses accions que no podem donar a conéixer encara perquè seran sorpresa.
El que sí que podem dir és que seguirem treballant als col·legis i instituts. Hem de seguir explicant les realitats que ens preocupen del bou en corda.
Les associacions taurines acudeixen a les escoletes i als centres de primària per a donar a conéixer la festa del bou el problema és que només transmeten la part lúdica, el joc de córrer davant d’un bou de cartó, i clar, com és normal els xiquets es diverteixen. Però no mostren l’altra cara de la festa, el patiment de l’animal, l’estrés i la por que pateix el bou… És molt preocupant que s’estiga inculcant aquesta tradició a unes edats on els infants encara no tenen esperit crític.
Per la nostra part només podem continuar difonguen el missatge de què divertir-se amb el patiment d’un animal és immoral, és un costum propi d’èpoques pretèrites. Avui en dia tenim moltes opcions d’oci perquè la festa puga continuar però sense maltractar animals.
Altres notícies relacionades:
http://www.levante-emv.com/costera/2017/12/07/parte-sociedad-ontinyentina-averguenza-pueblo/1651612.html
https://ontinyent.vilaweb.cat/noticies/ontinyent-una-trista-excepcio/
