Irene Jiménez és nadadora del Club Castalia-Castelló, encara que entrena a València en el Dom Bosco. Irene ha fet la carrera universitària de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) i actualment es troba fent un màster d’investigació relacionat en la carrera a la mateixa facultat. Sempre li ha interessat molt l’esport i per això ha focalitzat la seva formació en aquesta àrea. Ella porta des que era molt menuda nadant. Ja des de bebè la dugueren a la piscina per a què aprengués a moure’s en l’aigua, i sempre ha estat anant a cursets de natació. Cap als onze anys va començar a entrenar per a participar en competicions. Durant tota la seva etapa esportiva ha entrenat al Dom Bosco. Encara que ara competeix pel Castalia, continua tenint gran afecte pel seu club de tota la vida, en el que encara entrena perquè no es pot permetre desplaçar-se a Castelló cada dia. Durant la seva carrera esportiva Irene ha guanyat diversos premis, tant individuals com d’equip; entre ells ha sigut campiona d’Espanya en l’àmbit universitari. També va ser seleccionada per la federació valenciana per competir al campionat d’Espanya per Comunitats. I l’any passat va formar part de l’equip femení del Castalia que pujà a divisió d’honor.
El Club Natació Castalia-Castellón es va conformar l’any 1992, amb la fusió de dos clubs: el Club Natació Castalia y el Club Natació Castelló, i va ser en aquest moment quan va incrementar-se el nivell esportiu de l’equip tant en l’ambit Autonómic com Nacional. Aquest club és el lider en la Comunitat Valenciana (segons la FNCV). Actualment el seu equip femení participa en Primera Divisió i l’equip masculí en Segona Divisió de la Lliga Nacional de Clubs.
El club té creades les secciones:
Natació: més de 300 nadadores entre les categories prebenjamí a absoluta formen un excel·lent equip que any rere any lluita per superar-se.
Natació màster: aquesta secció ha crescut molt als últims anys, i ara compta amb 70 nadadors de totes les edats a partir de vint anys. Aquesta secció és posseïdora d’un record del món en 4×100 lliure mixt i a més, subcampions autonòmics.
Triatló: després d’una dècada d’absència al club, han retomat aquesta secció.
Pregunta: Quina edat tenies quan vas començar en aquest esport? Perquè aquest esport?
Resposta: Doncs la veritat és que no em recorde molt, fa molt de temps ja… Jo vaig començar a nadar quan era un bebè. Després vaig començar a fer cursets, com molts xiquets, per a aprendre a nadar. La veritat és que ens van apuntar a natació a mi i als meus cosins perquè tenim un xalet amb piscina i no volien que si ens caiem o qualsevol cosa no ens ofegarem i així va començar tot.
Un dia en un curset d’estiu en la piscina de Patraix va vindre l’entrenador del club on després vaig arribar a competir i ens va dir a mi i als meus cosins que nadàvem prou bé, que si volíem fer una prova per a nadar al club amb ell. Vam anar a fer la prova, ens va agradar, a l’entrenador li va agradar com nadàvem i a més era la piscina on havien nadat ma mare i les meves ties i els feia gràcia que anàrem. Així que vam a començar a anar, jo tindria déu o onze anys més o menys, i poc temps després els meus cosins s’ho van deixar però jo vaig continuar anant.
P: Podríem dir que aquest esport forma part de la teua vida, o que és la teua vida?
R: A veure… és una pregunta complicada perquè actualment és una de les parts més importants de la meva vida però jo tampoc vuic que sigui tan important en la meva vida, perquè per a tot esportista, una vegada deixa de competir en l’esport al qual li ha dedicat tant de temps, es queda amb un vuit que no sap com omplir. Per això prefereixo considerar-ho un hobby, inclòs ara mateixa en cara que li dedico tantes hores, perquè em serà més fàcil deixar-ho quan arribo el dia. Almenys, jo necessito pensar això.
P: Ara estàs al Club Castalia-Castelló, quan de temps portes en aquest club?
R: Aquest és el tercer any que competisc amb aquest club. Durant casi tota la meva carrera esportiva he estat nadant en el Don Bosco-Nazaret (al principi es deia Don Bosco), després vaig estar un any l‘Elx Club Natació, però no em va agradar massa i després em vaig anar al Castalia-Castelló, i estic en aquest fins ara. En cara que estic en aquest club, jo continue entrenant en el Don Bosco i el meu entrenador, el qui em du la planificació i els entrenaments, és l’entrenador del Don Bosco. L’entrenador del Castalia no fa massa faena, però també és important per a mi perquè em dóna molt de suport, i de cara a les competicions m’ajuda a formar un bon equip i a sentir-me integrada en aquest.
P: Has estat en algun altre anteriorment? Perquè es va originar aquest canvi?
R: Doncs primer jo nadava en el Don Bosco, però va arribar un moment que una companya i jo teníem més nivell del que el club podia suportar, ja que és un club xicotet amb poc de pressupost i no podia fer front a pagar les competicions o els viatges d’aquestes; a vegades, hem sigut nosaltres les que hem hagut d’afrontar aquestes despeses. La meva companya i jo, en anar a l’Elx, vam deixar més espai per als que venien darrere, per als xiquets que estaven començant i també havien d’anar a competicions. L’Elx Club Natació ens va oferir la possibilitat de nadar i entrenar amb ells. Aquest club no ens pagava per competir, però almenys ens pagava tots els viatges i totes les competicions, feia que entrenar per a nosaltres fora gratis, i això ja és molt important. L’any que vam passar a l’Elx va ser prou bo, però a l’any següent no podien mantenir el nivell, no havien possibilitat tan bones i el Castalia-Castelló ens va oferir nadar amb ells, que era una oferta molt gran.
P: Quin és el premi més important que has guanyat o el premi més important per a tu?
R: La veritat és que mai he pensat en això. He quedat campiona d’Espanya en l’àmbit universitari; m’haguera agradat ser campiona d’Espanya en l’àmbit absolut, però això és molt difícil. Per a mi el millor resultat ha sigut entrat en la final del campionat d’Espanya, en el que el meu equip va quedar entre els cinc primers, no va ser un «premi» personal sinó de grup. També va ser important per a mi que el meu club ascendís a divisió d’honor, i l’any anterior va ascendir a primera divisió; que en dos anys el club ascendeixi de segona a divisió d’honor va ser molt significatiu.
P:Quin és el premi que t’agradaria aconseguir?
R: M’haguera agradat aconseguir ser campiona d’Espanya en l’àmbit absolut, però actualment no tinc la possibilitat d’arribar a fer-ho perquè no tinc els mitjans. Ara mateix amb igualar les meves marques o superar-les estaria contenta amb mi mateixa aquesta temporada.
P: Quantes hores entrenes setmanalment?
R: Aquesta temporada entreno dotze hores setmanals, dues diàries sis dies a la setmana, de dilluns a dissabte. Avenç feia un poc més, però ara mateix, amb els estudis no puc compaginar-ho del tot i no puc anar més, però he arribat a fer quinze hores a la setmana.
P: En quantes competicions participes en l’any?
R: Tres campionats d’Espanya per temporada (hivern, primavera i estiu), dos campionats autonòmics (hivern i estiu), l’autonòmic universitari (CADU), el campionat d’Espanya universitari, la lliga de clubs en l’àmbit de comunitat i la copa de clubs, en l’àmbit estatal; nou competicions realment importants. A més d’aquestes hi ha altres competicions que realment són controls per fer marques o per entrar en competicions.
P: La teva família t’ha ajudat o donat suport?
R: La veritat és que en aquest sentit sempre m’han recolzat i m’han ajudat en tot: quan era menuda m’han portat sempre a entrenar i sempre han vingut a totes les competicions amb mi. Han estat tant quan tot ha anat bé com quan ha anat malament.
P: Com compagines l’entrenament i les competicions amb l’estudi?
R: Sempre m’he organitzat prou bé, i per la necessitat de fer-ho me he acostumat a fer-ho quasi automàticament. He pogut fer batxiller i la carrera universitària (SEFUV) sense problemes, inclòs amb la carrera he tingut més facilitats. Però aquest any és més complicat perquè el màster té horari de vesprada i els entrenaments als quals jo anava eren de vesprada també, aleshores em toca anar a soles quatre dies a la setmana.
P: T’has sentit alguna vegada angoixada per falta de temps per a realitzar tot el que havies de fer?
R: Pràcticament quasi tots els dies, ja que la natació lleva molt de temps, perquè entrenar són dues hores, però has d’anar al lloc d’entrenament i tornar,dutxar-te… i al final es fan tres hores i mitja o quatre i no em deixa molt de temps per altres coses.
P: Realitzes algun tipus de dieta?
R: No, no realitzo cap. Però per la beca de la Universitat de València, per ser esportista d’elit, puc demanar ajuda d’un nutricionista de la universitat, igual que una ajuda psicològica i diversos metges, però mai he anat a cap.
P: Que t’agrada fer en el temps lliure?
En cara que la natació sigui més que un hobby per a mi, també és com el meu treball, perquè gràcies a això quasi m’he pagat la carrera universitària. I fora de la natació m’agrada estar amb la gent que estime, amb la meva família i els meus amics, eixir, anar al cine, no sé, el que li pot agradar fer a qualsevol jove de la meva edat.
P: Canviaries alguna decisió que has pres en la teva carrera esportiva?
R: No canviaria cap decisió meva, però si dels altres. Els meus entrenadors podien haver-me èxit més i hauria obtingut millor resultats que ara veig que ara poden obtenir altres persones.
P: Diuen que la natació és l’esport més complet, creus que és així?
R: Jo crec que si, ja que utilitzes tots els músculs del teu cos, no és com la carrera, que utilitzes sobretot el tren inferior. En la natació s’utilitzen tant el tren inferior com el superior i els estabilitzadors del tronc. En l’àmbit saludable és recomanable sempre que es faci bé, i no de qualsevol manera.
