Està la meua iaia asseguda en el seu tocador fent la seua rutina facial de nit, la qual porta repetint religiosament durant anys. Té un arsenal de potingues exposats en fila i ordenats per ordre d’aplicació: el netejador refermant a base d’aigua, el tònic purificant, el sèrum exfoliant, el contorn d’ulls refrescant i la crema anti-arrugues. Cada nit empra 15 minuts del seu temps a empastifar el seu rostre amb els seus “imprescindibles”. El meu iaio, en canvi, porta adormit més de mitja hora, amb la ràdio de fons i roncant plàcidament. Naturalment, ell no s’ha tirat ni tan sols una miserable crema hidratant abans d’anar-se’n a dormir.
Per desgràcia, aquest escena no és un cas aïllat. Forma part de la quotidianitat d’un immens nombre de dones de tot el món. S’espera que les dones, arribada una certa edat, mantinguen unes característiques molt estrictes de bellesa que no són ni naturals ni realitzables. Des de la intensiva cura de la pell per a procurar no tindre ni una sola arruga, fins a la visita rutinària a la perruqueria per a tapar els cabells blancs. Aquestes imposicions no són més que una expressió més de la societat patriarcal en la qual vivim, la qual perpetua els rols de gènere que tant de mal fan a tots dos sexes.
Hauríem de canviar tota l’estructura social del món sencer si vullguerem que aquesta injustícia s’erradicase. Però, com hi ha vegades que les dones no tenim temps, ni ganes, ni forces per estar fent activisme feminista tot el dia, podem contribuir a la lluita amb petits actes rutinaris. Accepta les teues arrugues, son fruit d’anys de somriures i llàgrimes que formen la teua vida. Les canes no són més que la petjada de les infinites vivències que portes a l’esquena, i totes les que et queden per viure.
