En aquesta entrevista, Carlos San José Martí; que està molt present al moviment comunista d’Alacant; ens donarà una visió de la societat, política i actualitat espanyola des d’un punt de vista comunista, així com fent un xicotet resum del seu recorregut en l’entrada a la política.
Pregunta: Com va sorgir el teu interès en la política?
Resposta: Bé, pues sobretot en l’etapa de l’institut vas conscienciant-te sobre les injustícies socials i juntament amb amb la crisi del 2008, que em va coincidir i que en aquest moment va començar el seu auge. Però el moment més important va començar en Batxiller perquè tenia assignatures com filosofia que et fan pensar i reflexionar sobre si lo que estàs fent o veient, és el correcte o no.
P: Quin ha sigut el recorregut que has realitzat fins aplegar on estàs ara?
R: Pues en l’institut no tenia molta consciència política, però ara sí que la tinc. S’ha donat una evolució sobretot en la Universitat ja que en 2on de carrera vaig entrar en el sindicat estudiantil i vaig començar participar en activitats més a diari en lo que ara és una organització política, polititzant idees banals i treballar en elles per dur-les a terme. En aquest cas, les reivindicacions estudiantils.
P: Quins són els millors moviments en els que has participat?
R: En aquella època es van aconseguir en la Universitat d’Alacant algunes coses interesants i es podria destacar una que es el fraccionament de les taxes, que abans era de pagament únic i en el sindicat es va aconseguir que el pagament es fraccionara, això és més una reivindicació economicista que es curt termini i sense aspirar a canviar moltes coses, el objectiu no era fraccionar-lo, sinó que era intentar que es rebaixaren aquestes taxes, amb l’objectiu final de que sigueren gratuïtes. Gràcies a que estava en la facultat de lletres, que és on més representació i força tenia aquest sindicat, es van aconseguir més coses a nivell estudiantil.
P: En termes més generals com veus la situació actual del comunisme a Espanya.
R: Actualment, la situació es prou negativa, no existeix un debat al carrer, la gent no demana ni entra dins del partit comunista per canviar la societat, dona la sensació de que si no estiguera, no passaria res, encara així, no té relevancia política. No dona la sensació de que el moviment comunista en Espanya tinga una representació real en la majoria de les persones.
P: Les dades actuals no són molt encoratjadores, per què creus que hi ha un sector de la població amb “por” al comunisme?
R: Tot comença amb l’interior del sistema en el que vivim, ja que el partit comunista el que vol és canviar-lo; per aquesta raó, aquest sistema el que vol és que el comunisme no puga créixer d’una manera forta o dèbil. Un altre problema que existeix és que ja de per sí, el comunisme té mala fama desde que va nàixer.
P:Quina podría ser la solució a aquest problema?
R: Jo crec que és una autocrítica que te que fer el partit comunista en general, per què s’ha allunyat dels problemas reals de les persones que sofreixen les conseqüencies del problema, en aquest momento és on el comunismo te que actuar. La gent te que veure al comunisme com una eina útil per poder canviar la seua vida personal, i no com un niu de gent aïllada de la societat que no incideix en ella.
P: Pel que fa el PCE a Espanya, que opines sobre la llei D’Hondt?
R: Aquesta llei és clarament una pota més del sistema electoral, és una eina que permet el règimen que apareix a l’any 1978 i permet perpetuar aquest sistema electoral basat en 2 partits enfrentats en els que si al final hi ha un motiu dràstic per a canviar alguna cosa més important, només tenen que posar-se d’acord aquests dos partits, sense importar l’opinió dels demés. Açò dificulta als partits més minoritaris tindre una presència al parlament per tindre una oposició més seria.
P:Penses que amb un canvi en la llei electoral, un partit comunista podria arribar a tindre molta més representació en les eleccions?
R: Jo crec que sí, partits com Esquerra Unida o Pacma tindríen més representació. Encara així l’objectiu del PCE no seria guanyar les eleccions, sinó utilitzar-les com una espècie de termòmetre, veure quanta gent t’apoya realment, ja que la força d’aquest partit està en els centres de treball, on es produeix el vertader conflicte. Si el PCE guanyara les eleccions, es veuria dins del sistema electoral, on es podria aconseguir canvis com nacionalitzar grans empreses com la llum, aigua, sanitat, educació… Però aquest no seria l’objectiu final, ja que és aconseguir el socialisme.
P: Penses que el comunisme i la República han d’anar lligats? Per què?
R: És una reivindicació històrica del PCE en general, és lògica ja que es tindria que donar una transició lògica d’una monarquia parlamentària cap a una república. Aquesta república tindria que ser molt més progressista amb el laïcisme assentat, una educació gratuïta, sanitat pública. Qualsevol opció de República que no siga aquesta no tindria sentit en la reivindicació d’un partit comunista.
P:La militància política t’afecta a nivell personal?
R: Sí, és un factor de desgast brutal, necessites molt de temps lliure i compaginar-la amb el teu temps de oci. Hi ha gent que no pot seguir per temes personals, sobrecàrrega de treball, saturació… El meu cas no és així, ja que tinc més temps lliure.
P: Com definiries la situació política actual d’Espanya?
R: Econòmicament parlant, es podria dir que es la conseqüència directa de la crisi, en termes més sistemàtics, ja que en el sistema en el que vivim, les crisis es van a donar periòdicament, ja que és el mètode de regulació del mercat. Encara així aquesta és una crisi que solament apareix cada molt de temps, actualment els sectors que s’estan recuperant, veiem com la majoria dels treballs són amb contractes temporals, amb sobrecàrrega de treball. En política, açò es reflexa en què ha hagut una reestructuració del parlament, on han aparegut nous partits, degut al desencontre de la vella política.
P: Sobre el tema de Catalunya, que es el que opines d’aquesta situació?
R: No es pot negar que hagi un problema en Catalunya per ambdues parts. El govern no sap com actuar davant del problema polític que s’està presentant i que es va veure amb la consulta. El 1d’O, no es van utilitzar els millors mètodes per frenar la consulta, encara que no era legal, ja que no estava legitimat. Després d’aquesta situació, es va veure que el govern espanyol no està a la altura. Del mateix mode, el govern català tampoc te el per què de proclamar la independència amb solament el suport de solament un sector de la població. Com a comunista, la independència no suposaria un canvi en l’estil de vida de qualsevol català, no es produiria un canvia gradual ni significatiu.
Carlos San José Martí
Entrevista amb Carlos San José Martí
