Alba Pastor Silvestre és una xica bocairentina de 18 anys que practica la gimnàstica rítmica desde els 4 anys. Des que va començar aquesta modalitat esportiva al Club Gimnàstica Rítmica Ontinyent ha guanyat moltes competicions. Amb un gran esforç, ella i el seu conjunt van fer pòdium a l’any 2017 al campionat d’Espanya, a Guadalajara.
Pregunta: Per què vas començar en el món de la gimnàstica rítmica?
Resposta: Doncs, perquè els meus pares em van apuntar quan tenia solament 4 anys. Ho van fer perquè la majoria de les meues amigues també es van apuntar, i per a que practicara algun esport com a extraescolar.
P: Ara mateix de quin Club formes part?
R: Forme part al Club Gimnàstica Rítmica Ontinyent, que és un club d’alta competició.
P: Però no vas començar en aquest club, veritat?
R: No, jo vaig començar a practicar aquest esport al gimnàs del meu poble, Bocairent.
P: Qui et va impulsar a que et traslladares al Club de Gimnàstica Rítmica Esportiu d’Ontinyent?
R: Va ser gràcies a l’entrenadora que hi havia al gimnàs; aleshores també entrenadora del club d’Ontinyent. Donat que creia que jo estava suficientment capacitada em va proposar anar a provar allí. Així ho vaig fer.
P: Quina edat tenies en aquell moment?
R: Quan l’entrenadora m’ho va proposar jo tenia 8 anys.
P: La teva família et va recolzar en tot moment?
R: Sí. Quan l’entrenadora m’ho van dir era just l’any en el que vaig prendre la comunió. Els meus pares al principi no estaven molt d’acord, ja que havien de baixar-me tots els dies a entrenar. Però poc a poc, tot i que a mon pare li costara més, als dos els va parèixer bé, i des de llavors m’han recolzat en tot moment.
P: Quan la teua entrenadora et va proposar pujar de nivell, què vas pensar? Perquè tan sols tenies huit anys!
R: No ho vaig prendre com a pujar de nivell. M’ho vaig prendre simplement com a que aniria a un altre lloc a entrenar una mica més i a fer el que m’agradava.
P: Quan vas arribar al club d’Ontinyent, que tenia més nivell que el de Bocairent, et va costar incorporar-te o les teues companyes t’ho van fer fàcil?
R: Quan vaig arribar, de seguida van vindre totes les meues companyes a preguntar-me d’on venia i quants anys tenia, i immediatament vaig congeniar amb elles. Se’m va fer molt fàcil, la veritat.
P: Després d’estar un temps entrenant, va arribar el moment de la teua primera competició. Com et vas sentir en el teu debut com a gimnasta professional?
R: La meua primera competició va ser un InterClub, una competició que no té massa importància, però per a mi sí, ja que era la primera. Aquell dia recorde que em vaig posar molt nerviosa, atès que no sabia com era una competició així. Però jo vaig anar i vaig realitzar el meu exercici, i finalment vaig obtenir bons resultats, quedant tercera.
P: Què és una competició InterClub?
R: És el nivell més baix que hi ha a alta competició.
P: Et poses nerviosa abans de les competicions? Si la resposta es sí, com ho fas per relaxar-te?
R: Sí, sobretot a l’hora de preparar-me per a competir. Però a l’hora d’eixir no solc posar-me nerviosa, ja que intente concentrar-me el màxim possible.
P: Què es sent quan quedes en bon lloc a una competició?
R: Quan isc del tapís i sé que ho he fet bé, sé que tinc possibilitats de quedar en bona posició. Aleshores m’alegre quan ho aconseguisc.
P: Des de 2010 fins ara has participat en moltes competicions. Quina és la que millor recordes?
R: En 2017 a Saragossa vam quedar subcampiones d’Espanya. Aquesta es la que millor recorde.
P: Quina és la millor part de competir?
R: Eixir, competir i fer-ho bé. Sobretot quan competim en conjunt, ja que quan acabem sentim que juntes ho hem aconseguit.
P: Quin es el millor rècord que tens des que practiques aquest esport?
R: Tots els meus records són bons, però diria que el millor va ser el del campionat d’Espanya. Tot i que no ens ho esperàvem, ho vam fer molt bé. El moment en el que ens van dir que vam quedar subcampiones el recordaré sempre. Quedar subcampiones d’Espanya en gimnàstica rítmica és un somni fet realitat.
P: I el pitjor?
R: El pitjor va ser el mes passat, que també teníem el classificatori pel campionat d’Espanya i no ho vam aconseguir. A més, una de les meues companyes del conjunt acabava amb la gimnàstica, aleshores era més important.
P: Tens algun referent?
R: La meua entrenadora.
P: Quines són les raons per les que t’agrada competir en equip?
R: Que ens ajudem molt les unes a les altres. Si una es posa nerviosa a l’hora de competir intentem tranquil.litzar-la. I en la competició si alguna falla estem les demés per a recolzarla.
P: Creus que ser esportista et fa ser una millor persona?
R: Jo crec que sí, ja que et motiva a ajudar a altres persones i a superar reptes, sobre tot treballant en equip.
P: Si pogueres tornar enrere tornaries a practicar aquest esport o t’haguera agradat provar amb altre?
R: No, també haguera fet gimnàstica rítmica.
P: Parlem ara de l’alimentació. Segueixes una dieta estricta?
R: No exactament. Quan tinc competicions si que intente cuidar-me més i la entrenadora ens demana el nostre pes. Però en el meu dia a dia no seguisc ninguna dieta estricta.
P: Quins aliments has de prendre abans d’una competició?
R: No tinc aliments marcats, però es molt important esmorzar bé. Si la competició és de vesprada solc dinar una ensalada.
P: A quines coses renuncies per ser una esportista d’elit?
R: Per ser una esportista d’elit renuncie a moltíssimes coses com viatges, ja siguen de l’institut o de la família, dinars, sopars, aniversaris, festes, etc. Ja que les competicions normalment son dissabte. Algunes d’elles són de matí, però hi ha altres de vesprada, i això et talla qualsevol plan. Inclús hi ha algunes diumenge.
P: Has compaginat bé els estudis amb la gimnàstica?
R: Sí, encara que de vegades acabava d’entrenar tard i tenia moltes coses que fer i acabava sense fer-les, ja que estava molt cansada i amb l’únic que pensava era en dormir. Però al final m’ho he tret tot, esforçant-me al màxim i fent la feina encara que fora al dia següent.
P: Gràcies al teu esforç vas guanyar el premi a Millor Esportista 2018 al teu poble, Bocairent. Com et vas sentir?
R: Doncs, no m’ho esperava, ja que no em van dir que havia guanyat fins el dia de la gala. Jo simplement estava nominada, junt a dos persones més, però no m’esperava per a res que gràcies a les votacions de les entitats esportives de Bocairent sortira guanyadora. Em vaig quedar sense paraules.
P: I per últim, t’agradaria donar algun consell?
R: Que si tens un somni has de perseguir-lo, ja que mai saps si va a eixir bé o mal, però almenys hauràs intentat. I si ho fas amb gana i passió aconseguiràs tot el que et proposes!
